Ana Amor, exsnowboarder: "Vaig estar tres anys sense veure la neu"

Tota una vida dedicada a la neu. Ana Amor (Barcelona, 1991) és exsnowboarder, va participar a dos campionats del món, va ser cinc anys al circuit mundial i es va quedar a les portes de participar a uns Jocs Olímpics per culpa de les lesions i una pèrdua molt gran: el seu pare. Al 'Què t'hi Jugues!' hem parlat amb ella de la seva trajectòria i les seves vivències.

"La neu sempre ha estat el meu medi, he viscut coses molt bones i altres no tan bones que han marcat la meva trajectòria i el meu futur", explica Amor. L'Ana es va retirar amb només 25 anys, però té clar que sense tot el que va viure, no es dedicaria al que es dedica: el periodisme.

La importància de la salut mental

A l'Ana Amor se li va morir el pare en plena preparació pels Jocs Olímpics de Sochi 2014, un cop molt dur abans d'una gran cita on esperava ser-hi al estar entre les 20 millors del món. "Pots agafar dos camins, hi ha esportistes que els ajuda a impulsar la seva carrera i altres, com podria ser jo, tot el contrari", explica. L'exesportista assegura que sense ajuda és molt difícil: "Tot el que sents, com ho portes i com ho pots gestionar".

"Abans no es parlava de salut mental. Jo ho he començat a fer fa dos anys", es sincera Amor. No va rebre suport de la Federació ni tampoc de especialistes. "No es contemplava que tinguéssim psicòlegs", deixa clar. Ara, pel contrari, celebra la seva incorporació a tots els esports: "La imatge del psicòleg és tant important com un entrenador, un fisioterapeuta o un metge que pugui acompanyar l'equip".

Tres anys sense tocar la neu

"Quan em vaig retirar vaig estar tres anys sense veure la neu", relata l'Ana. "No pujava ni amb amics", continua. Amb el pas dels anys va tornar-hi: "Quan ja vaig estar millor, ho vaig anar digerint i he tornat a la neu per practicar l'snowboard pel meu compte i també treballant com a periodista".

Ara ho explica des de fora: "Vaig començar a estudiar periodisme per donar visibilitat a aquest esport, i ara sí que puc dir que estic a la neu al 100%". A la vegada que creu que s'ha de parlar més d'snowboard, es sincera dient que "és difícil accedir a tota la informació".

La Federació no és un problema: "Cada vegada inverteixen més i busquen més patrocinis o ajuda d'altres institucions per donar més recolzament". El problema? El seguiment de les competicions. "Es difícil accedir-hi perquè ho has de mirar en una plataforma de pagament", admet. I assegura que no és fàcil "enganxar-te" a l'snowboard.

Consumidors, pocs; usuaris, molts. "El problema és que a països com Estats Units, l'snowboard té seguidors que no el practiquen", explica l'Ana Amor. I creu que la clau és trobar "el format que enganxi el públic". "A altres països, hi ha gent que no el practica, però ho veuen perquè són esports extrems, molt visuals i que agraden molt", diu.

Una de les referents a seguir i intentar guanyar adeptes és la Queralt Castellet. "Té molts seguidors i de cara als pròxims jocs també tindran els ulls posats en ells".