La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

Avui la bibliotecària del 'Tot és comèdia' porta un recull de llibres per atrevir-se a entrar al món de la poesia.

'Notícia de la poesia catalana' / Enric Casasses (Empúries)

Amb un to amè, col·loquial i pensat per un públic general, Casasses ens parla i ens explica - molt breument, però amb informació valuosíssima - vida i obra de noms com Guillem de Berguedà, Ausiàs March, Ramon Llull o Verdaguer (entre d'altres). No s'oblida d'esmentar també altres col·legues de les seves èpoques respectives, ni tampoc que el català va molt més enllà del Principat i ens parla de figures de tots els Països Catalans, així com d'esmentar a dones que també van despuntar en la poesia.

Casasses no només és bon poeta també domina la història de la poesia i catalana, però no és aquesta la seva virtut principal, el que és important no és que en sàpiga molt, sinó que ho sap comunicar bé i sap trobar el to per no avorrir al lector i sobretot, fa venir ganes de llegir absolutament a totes les persones que hi menciona, al contrari que moltes publicacions feixugues i molt dirigides a l'àmbit acadèmic (que, d'altra banda, també són necessàries, però allà, a 'l'acadèmia"). Si volem acostar els grans clàssics o gèneres com la poesia, potser hauríem de començar a tocar de peus a terra i començar a parlar als lectors com ho fa Casasses: posant-se al costat i no en una posició superior, utilitzant el seu llenguatge, podent fer broma o ironia i ser naturals. Acompanyar als lectors que potser no tenen cert bagatge lector o una base teòrica del tema.

Poesia / Màrius Torres

Igual que en el cas de Valerià Pujol, el cas de Màrius Torres també va ser un poeta que va morir massa jove per culpa d’una malaltia. Va estudiar Medicina, però al cap de pocs anys d’acabar, emmalalteix de tuberculosi i marxa a viure al sanatori de Puig d’Olena. Allà viurà dos fets que marcaran la seva vida: el primer, la relació que estableix amb Mercè Figueres, una altra pacient i que seria la seva musa per crear totes les seves Cançons a Mahalta i amb qui es comunicaria, principalment, per carta degut a l’aïllament que patien els pacients (i que podeu trobar editades sota el títol Cartes a Mahalta al Club Editor, un llibre que des d’aquesta secció ja hem recomanat moltíssimes vegades). L’altre fet, va ser que gràcies a la seva amistat amb Figueras, Torres va conèixer a Joan Sales, qui acabaria sent el seu editor.

Els seus poemes no són aliens a les seves circumstàncies personals i en ells, s’hi troben temes com la mort, la malaltia, el seu aïllament, però també la situació que viu el país durant la guerra. Un dels millors poetes catalans del segle XX, però, que inexplicablement, no compta amb una edició que reculli tota la seva obra poètica completa (això si, trobareu alguna edició amb seleccions i reculls).

«Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes..»

Poesia completa I i II / Valerià Pujol (Quaderns de la Font del Cargol)

Com pot ser que algú que va guanyar el premi Documenta i el premi Carles Riba sigui un absolut desconegut a casa nostra? Segurament, el fet que només va viure quaranta anys i que era una altra època. No ho sabrem mai. El que sí sabem és que Valerià Pujol va ser una figura clau a Premià de Dalt - i també als pobles del voltant - es va dedicar a l’escriptura, la poesia, la política i va ser professor d’institut. Va formar part del grup literari de la Font de Cargol (juntament amb noms com Martí Rosselló o Rafael Vallbona). Recentment, s’ha reeditat la seva obra poètica en dos volums per tal de recuperar - i qui sap si tornar a posar de moda o, com a mínim, resituar-lo a primera línia literària - a un dels poetes més transgressors i alhora oblidats del darrer tram del segle XX.

«el mar ens donarà la veu

per dir de mica en mica els nostres noms

i confegir un versicle sense límits.

Limito al nord només amb el teu sexe

i el teu amor dibuixa a les parets

discursos i roselles

paràboles i mites

el destí d'Odisseu

els obrers a les fàbriques»

Com l’oculta flor d’un cactus / Gemma Casamajó i Solé (Quaderns crema)

Talment com si fos un recull temàtic, els poemes d’aquest llibre estan lligats per un tema concret: la maternitat en totes les seves arestes, que inclouen tant les que desitgen tenir criatures, com les que no; les maternitats primerenques i les tardanes; les que han tingut un camí de roses i les que no. Lluny de romantitzar tots aquests processos, els poemes que hi ha apareixen donen veu a diferents situacions i diferents formes de viure els processos maternals i és per això que l’autora tria la flor d’un cactus: precisament, la que mai saps quan pot sortir, és bellíssima i està al costat d’unes punxes.

«No. Mare, no,

no vull ser mare,

seré un amare,

que ve d’amar:

covar l’amor

i obrir les mans

no al cos petit.

A l’oceà.»

Ocell roig / Mary Oliver (Godall)

Lluny de les grandiloqüències que tan sovint van lligades a la poesia, Mary Oliver i el seu “Ocell roig” recullen versos amb imatges evocadores de la natura i un vitalisme que fa que tornis a connectar amb la vida. Sense caure en tòpics ni en conceptes ensucrats. Un recull de versos que conviden a viure i a veures les coses amb calma, a fixar-nos en els detalls més petits i insignificants, ideal per aquests temps què vivim plens d’immediatesa i rapidesa.

«Hi eres, i era com si fos primavera -

com el primer esclat de l’aigua sota la llum

enlluernant-me

Per què som fets com som fets, que estimar

és voler?»