L’exdirector del CEO, respecte al discurs contra la immigració: “Hi ha gent que podria arribar a votar Aliança Catalana i Vox a la vegada”

Barcelona

Jordi Muñoz és doctorat en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra i actualment imparteix classes com a docent a la Universitat de Barcelona. Durant el mandat de Pere Aragonès va exercir com a director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’òrgan de la Generalitat encarregat d’analitzar el posicionament de l’opinió pública. Una feina considera, que va poder exercir “amb independència, sense sotmetre’s davant pressions institucionals”.

L’auge de l’extrema dreta

Creu que l’extrema dreta “no té un sostre natural”, de manera que en els pròxims comicis, “encara podrà continuar pujant”. Només cal aturar-nos i mirar al nostre entorn. La “dreta radicalitzada”, com l’anomena Muñoz té un gran pes a França, a Itàlia, a Portugal… “Estan avançant per la dreta a partits que són de dretes”, i el cas d’Espanya no és una excepció. I la resposta, encara menys esperançadora. “El que està fent el PP és adoptar els discursos de Vox, i això sol ser una mala idea”. Mala idea pels valors democràtics, i també per les mateixes intencions dels populars, ja que d’aquesta manera “l’únic que aconsegueixen és beneficiar els resultats de l’extrema dreta”.

Una extrema dreta que ha trobat la seva versió al nostre territori amb Aliança Catalana. Però, segons Muñoz, tant fa el nom que tingui el partit. La qüestió està en els temes que defensen aquestes forces polítiques. L’exemple paradigmàtic el trobem amb els que defineix de “votants monotemàtics”. Aquells que escullen els seus representants en funció d’un tema en concret. Com a tall d’exemple: la immigració musulmana. El politòleg creu que una persona moguda per aquesta única qüestió “podria arribar a votar Aliança Catalana i Vox a la vegada” al Parlament i al Congrés.

Muñoz considera que, tot i que s’ha d’analitzar país per país, “els cordons sanitaris funcionen”. Ha exposat el cas d’un partit extremista a Flandes que ha acabat “pansint-se” amb la gran majoria dels seus votants desistint després d’anys de bloqueig per part de la resta de grups. Si no veuen alternatives, “els partidaris de l’extrema dreta acaben veient que els seus representants no són útils”. En canvi, si s’adopten les seves propostes, s’afavoreix al seu “enfortiment”.

Sobre el context actual, reconeix que els homes joves tenen un posicionament marcadament “més de dretes, més escèptic amb els valors democràtics”. Ara bé, no aturaria la rebaixa en l’edat mínima del sufragi pel posicionament ideològic de les persones. Creu que els posicionaments polítics “són volàtils” i aconsella no jugar amb les hipòtesis: “durant la segona República, moltes dones d’esquerra s’oposaven al sufragi femení davant el temor que molts vots acabessin sent contaminats per l’opinió de l’església”. Al final, votar és un dret, i l’ampliació d’aquests, mai ha de ser vista com una qüestió negativa.

Sobre la fiabilitat del CEO

“La credibilitat dels sondejos és cíclica”, reconeix Muñoz. Durant les darreres eleccions generals creu que la mitjana de les enquestes “va ser força ajustada”, però sap que en aquesta professió “sempre hi haurà alts i baixos”. Són moltes les variables que influeixen en el resultat de les enquestes, i afirma que “la immediatesa en què vivim” complica la seva producció. “La gent ja no contesta al telèfon, els nostres horaris i vides són molt més atabalats”, ha afegit.

En general, l’exdirector del CEO està satisfet amb la feina feta durant el temps que va ser al càrrec. “Vam poder preguntar sobre la llengua, habitatge, canvi climàtic, feminisme, discriminacions, immigració…”. Considera vitals les enquestes d’aquests òrgans, ja que “permeten tenir una foto de l’opinió de la societat catalana sobre debats locals i globals”.

Ara, si mantingués la posició, li agradaria preguntar a la gent sobre les qüestions comercials i la guerra aranzelària iniciada pel president nord-americà, Donald Trump. També sobre el fenomen del news avoidance, pel qual les persones tendeixen a evitar les notícies informatives. Li preocupa, ja que tenir una població desinformada “ens repercutirà a la llarga”.