“En un segon et canvia la vida”: Familiars de víctimes d’accidents, protagonistes de la nova campanya de Trànsit

Barcelona

Aquests dies s’està difonent una campanya de sensibilització viària que impacta a qualsevol: “La notícia que no vols rebre”. La campanya, impulsada pel Servei Català de Trànsit, no deixa indiferent ningú: recrea, amb una cruesa realista, el moment en què els Mossos d’Esquadra truquen a la porta d’una família per comunicar una mort a la carretera.

La iniciativa no només busca sacsejar consciències, sinó també mostrar la realitat emocional i operativa que hi ha al darrere d’un tràgic accident de trànsit. Ho fa amb una mirada coral i valenta que recull la veu dels professionals que comuniquen la pèrdua i de persones que l’han viscut en primera persona.

Ramon Codina, sergent de la divisió de trànsit de Mossos d’Esquadra, ha sigut molt clar a la seva entrevista a l’Aquí Catalunya: “Volíem fer una remoguda i arribar a la gent amb contundència. La paraula ‘mort’ l’entén tothom i ha produït l’efecte que buscàvem.”

Codina defensa que no s’ha d’endolcir el missatge. “Existeix un protocol molt específic que determina quin és l'entorn desitjable per fer la comunicació, quina és la millor manera d'aproximar-se a les famílies i com s'ha de comunicar una tragèdia com aquesta”. El sergent dels Mossos aclareix que la seva funció és explicar les circumstàncies que han produït l'accident i, sense donar-hi gaires voltes, comunicar que la persona ja mort. I afegeix: “Es pot dir de moltes maneres, però aquesta és la més clara. Fem servir la paraula ‘mort’ perquè no deixa lloc a falses interpretacions.”

Una campanya construïda entre víctimes i professionals

La idea d’aquesta campanya, explica Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, va sorgir d’un procés participatiu: “Va ser una jornada on hi havia psicòlegs del SEM, Mossos d’Esquadra, associacions de víctimes i familiars que havien patit una pèrdua. Allà vam pensar COM havien de ser algunes de les noves campanyes de trànsit”.

Aquesta visió compartida va permetre dissenyar una estratègia comunicativa que recull el pes emocional de tots els agents implicats: des de qui ha de fer la comunicació, fins a qui la rep i n’arrossega les conseqüències per sempre. “En qüestió de segons passes a la tragèdia”, resumeix Lamiel.

El SEM: suport psicològic des del primer instant

Quan hi ha una víctima mortal, els Mossos activen el SEM i el seu equip de suport psicològic. “Ens reunim en un punt proper al domicili, compartim informació sobre la víctima i planifiquem els possibles escenaris que ens podem trobar quan anem a fer la notificació al domicili”, explica Gemma Cuartero, psicòloga del SEM. Aquest equip, format per un psicòleg i dos tècnics d’emergència sanitària, ofereix una intervenció primària en el moment en què es comunica la notícia als familiars. A posteriori, la família disposa d’altres xarxes de suport: “Si detectem, situacions de risc emocional o psicològic per la persona, connectem amb el SIAVT, amb fundacions o serveis comunitaris”, assegura Cuartero.

Segons la psicòloga, les reaccions emocionals just després de rebre la notícia poden ser molt diferents: des del crit, el plor i el desconsol fins al bloqueig absolut. Però, per Cuartero, el més preocupant és quan una persona que no reacciona als fets: “Pot ser que no entengui la situació o s’hagi dissociat. Nosaltres no marxem fins a assegurar-nos que la persona ha comprès el que ha passat i pot connectar amb la seva xarxa de suport sociofamiliar”.

El perill de la immediatesa a les xarxes socials

Cada vegada és més habitual que els familiars s’assabentin de l’accident a través de xarxes o grups de WhatsApp, i es presentin al lloc abans que s’hagi pogut fer la notificació oficial. “Això distorsiona l’atenció que podem oferir. No sempre tenim SEM al lloc, i pot ser perillós per la ubicació en carretera”, avisa Codina.

Qui va rebre la notícia que no volia rebre: El testimoni de Mar Capdevila

Mar Capdevila és una de les cares visibles de la campanya. Fa un any i quatre mesos, va perdre la seva parella en un accident de moto. “Ara que hi ha hagut tantes morts, penso en els Mossos que van a casa d’altra gent a donar la mateixa notícia que a mi em van donar. És un moment que no s’oblida”, assegura la testimoni.

Ella recorda amb emoció el suport rebut per part dels professionals: “Jo no entenia per què unes persones estranyes es preocupaven tant per mi. Es van preocupar moltíssim. Ells volien el meu benestar”. Per la Mar, els Mossos i el SEM van ser peces clau en el moment dels fets, però també es mostra molt agraïda del suport continuat que va rebre per part del Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT): “Em trucaven, em calmaven. Sense ells, no sé com hauria progressat. Quan et passa una cosa així sents que la vida et canvia amb un segon i et voldries quedar tot el dia al llit. Però has de continuar i aixecar el cap. Has de seguir”, afirma la testimoni.

Juliol 2025: El pitjor mes dels últims anys

Aquest juliol ha estat especialment tràgic a les carreteres catalanes. “Portem 17 víctimes mortals, la xifra més alta dels últims anys”, alerta Lamiel, director del Servei Català de Trànsit. D’aquestes, onze han perdut la vida en carreteres de la demarcació de Lleida, en vies que coneixien bé. “No estaven de vacances, ni es tractava de grans desplaçaments”, insisteix.

Lamiel remarca que no hi ha un únic factor que expliqui aquests accidents, però sí que molts segueixen un mateix patró: es produeixen en trajectes coneguts, habituals, on la confiança pot portar a abaixar la guàrdia. A això s’hi sumen altres elements determinants com la manca d’ús del cinturó de seguretat o del casc, l’excés de velocitat, el consum d’alcohol o drogues i, sobretot, les distraccions amb el telèfon mòbil.

De totes maneres, el director del servei de Trànsit assegura que la majoria de la ciutadania condueix de manera responsable, i ho agraeix. “Si no fos així, les xifres serien molt pitjors”, afegeix. L’any passat es va registrar la xifra més baixa de víctimes mortals de tota la història: 135. Això representa una víctima menys que el 2021, l’any posterior a la pandèmia. Tot i això, adverteix que “a l’estiu hi ha una certa relaxació”, i això pot contribuir negativament a la sinistralitat.