El sisme de Kamtxatka, 900 vegades més potent que el que va sacsejar les Balears i la costa catalana el 2003

Barcelona

Durant les últimes hores, la notícia que ha acaparat totes les portades internacionals ha estat el potent terratrèmol de magnitud 8,8 davant la costa oriental de Rússia, que ha sacsejat aquest dimecres la península de Kamtxatka a la 1:25 de la matinada, hora espanyola. La força del sisme ha provocat una cadena d’alertes de tsunami al llarg de totes les costes del Pacífic, afectant països com el Japó o Taiwan i regions com Alaska o Hawaii. Durant el programa d'ahir, l'Aquí Catalunya va poder contactar amb l’Anna Campmany, una catalana resident a Honolulu, que va explicar el seu testimoni poques hores després del terratrèmol. Sirenes, alertes als mòbils i una evacuació que, per sort, no li va comportar més molèsties que un bon ensurt.

Avui, l'Aquí Catalunya ha pogut conversar amb la Sara Figueras, cap de l'àrea geofísica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). L'experta de l'ICGC ha comentat que la ràpida activació de les alertes a totes les costes del Pacífic es deu al fet que “el sisme complia amb els requisits per produir tsunami, tant per la magnitud, com per la profunditat, com pel tipus de moviment de la falla”. Figueras destaca la ràpida comunicació amb els diferents països: “tot va funcionar, de seguida totes les costes del Pacífic que podien estar afectades van rebre els avisos i els comunicats d'alerta amb una informació de l'alçada de les possibles afectacions a les costes”.

Preguntada pels factors que determinen l’alçada d’aquestes onades, Figueras explica que depèn “de l’origen, del terratrèmol (i la seva magnitud) i de com es propaga…”. En el cas concret del terratrèmol que ha sacsejat la península de Kamtxatka, destaca que la falla implicada tenia unes dimensions aproximades de 400 per 200 quilòmetres. “Ha provocat un desplaçament vertical entre blocs de falla de fins a 10 metres”, cosa que ha generat, en qüestió de segons, un aixecament sobtat de grans volums d’aigua i, en conseqüència, les onades que es propaguen a gran velocitat.

Inicialment, aquestes onades tenen una alçada imperceptible per a l’ull humà i només poden ser detectades mitjançant “equips, boies i sensors que els experts tenen repartits pel Pacífic”, afegeix Figueras. La clau del creixement de les onades és la batimetria del fons marí: “fa que l’aigua perdi velocitat i es formi una gran paret d’aigua”. L’experta subratlla que “no són les onades habituals generades pel vent que trenquen a la costa, sinó una autèntica paret d’aigua que penetra terra endins a 60 quilòmetres per hora; si ets a la costa, t’atrapa”. El problema s’agreuja per tot allò que arrossega: cotxes, vaixells, vegetació...

És possible que un terratrèmol similar afecti les nostres costes? “D’entrada, no tenim falles actives ni de dimensions tan grans”, assegura Figueres. Tot i això, recorda el cas del terratrèmol d’Algèria de 2003, de magnitud 6,8, que va tenir efectes a Catalunya i a les Illes Balears. “Als ports de les Illes Balears van arribar onades de dos metres d’alçada, i a l’Estartit es van registrar onades de mig metre”. En comparació, remarca que “el sisme de Kamtxatka ha estat 900 vegades més potent que el d’Algèria”.

L'experta acaba la seva intervenció comentant que pot succeir quelcom semblant a les costes gallegues: "El 1750, durant el sisme de Lisboa, va haver-hi tsunamis a la badia de Cadis que van provocar molta destrucció”.