Metge referent en eutanàsia: "Un excés de zel dels jutges no pot aturar una sol·licitud de forma indefinida"

Barcelona

Les peticions per rebre l'eutanàsia han augmentat més d'un 60% en l'últim any a Catalunya. Dels que la demanen, un de cada tres acaba morint abans d'accedir-hi, molts d'ells malalts de càncer que fan la petició amb la malaltia molt avançada. "Els familiars tenen dolor, però en general aquestes persones properes acaben entenent i fent costat al malalt", ha explicat Albert Planes, metge de família, referent en eutanàsia i membre de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya a l'Aquí Catalunya.

Però hi ha casos que s'eternitzen als jutjats, com el de la Noelia, una jove paraplègica que viu ingressada en un hospital sociosanitari prop de Sitges. Una vintena de metges i experts de la Generalitat van avalar-li l'eutanàsia. Se li havia d'administrar fa un any, però el seu pare va presentar un recurs al jutjat, que va aturar l'eutanàsia. Tots els metges van posar-se al seu costat avalant la mort assistida i la jutgessa va acabar-li concedint, però continua aturada pels recursos dels ultracatòlics Abogados Cristianos. Ara el cas està al TSJC, però arribarà al Suprem, el Constitucional o Europa, procés que pot portar anys.

"Hi ha una manca de compassió respecte al patiment de les persones, allargant-lo de forma cruel", ha valorat Planes. L'expert entén la inexperiència dels jutjats davant la llei, però ha lamentat la poca celeritat en el procés i que pesin molt les mesures cautelars: "Un excés de zel no pot portar a aturar una sol·licitud de forma indefinida". Cristina Vallès, presidenta de l'associació Dret a Morir Dignament ha coincidit amb el metge en el mateix programa: "No es demana l'eutanàsia perquè sí. La balança entre el patiment i dir prou és importantíssima i molt personal".

L'eternització dels judicis ha passat factura a la Noelia. Han hagut de sedar-la subcutàniament del dolor crònic que pateix, que ja li impedeix dormir, i que els metges diuen que anirà a més. Això sumat a l'ansietat, tristesa i incertesa de viure en condicions indignes pel pols judicial.