“La generació no s’acaba mai i això és bon símptoma del Barça”

Barcelona

La Masia ja s’ha convertit en un pilar fonamental del Barça. Un nexe d’unió perfecte entre la qualitat dels jugadors, el compromís de la casa en formar jugadors i el vincle de les noves generacions amb el club. En aquest context, si fa uns dies destacàvem el nom de Pedro Fernández, Dro, ara hem de parlar del seu cosí, Toni Fernández, que davant el Daegu FC va marcar el quart gol pel conjunt blaugrana. Per aquest motiu, avui al ‘Què t’hi Jugues’ hem volgut parlar amb l’Óscar López, entrenador en categories inferiors de gran part de la primera plantilla del Barça, com també del Toni.

“Sobretot m’agradava la capacitat d’interpretar el joc que té”, confessa l’Óscar, mentre afegeix que és un jugador “molt bo tàcticament” i amb molta capacitat d’interpretar quan toca donar una passada, fer un desmarque o quan és convenient donar pausa al joc. Ara bé, tot i que és primordial saber interpretar el joc, Óscar López, considera que també sap “interpretar partits”.

Pel que fa a la seva posició ideal, el seu exentrenador considera que és la mitja punta. Creu que “és una posició amb bastant llibertat” i que amb “la facilitat tècnica que té, és ideal per assistir al punta”. Tot i això, “una de les virtuts que té és la capacitat de ser polivalent i intel·ligent en el terreny de joc”. Encara més, segons l’Óscar, “si ha de jugar per esquerra, sap interpretar-ho bé”.

Toni Fernández la temporada passada va marcar 8 gols en 24 partits. Per aquest motiu, l’entrenador també ha volgut destacar que “és un aspecte important per un extrem o un mitjà punta el fet de poder assistir a l’equip amb aquesta capacitat golejadora”.

LA JOVENTUT DEL BARÇA

Un altre nom propi de la gira asiàtica del Barça és el de Jofre Torrents, jugador que l’Óscar López també va entrenar. “És un nou amb unes condicions molt bones a nivell físic”, confessa, mentre reconeix que “és una generació amb molts condicionants, tant a nivell de talent, com emocional i psicològic, factors que fan que puguin pujar cap a dalt”.

“Ho fa veure tot molt fàcil”, comenta l’Óscar per fer referència al paper de Lamine Yamal al Barça. L’entrenador té molt clar que el cas Lamine és “un cas especial. No és normal que amb 15 o 16 anys tingui aquesta capacitat de maduresa. La sensació és que no li afecten les coses”. Això sí, el problema d’aquesta situació “és la comparativa” amb els que van apareixent.

Sobre la possible venda de jugadors com Fermín o Casadó, l’Óscar ens reconeix que “entren gestions en les quals jo no puc opinar. Són nois que tenen sentiment de pertànyer al club i el fet d’estimar al club et diferencia de la resta de jugadors. A mi em sap greu que jugadors de la casa hagin de marxar, però també són decisions personals de cadascun”.

En aquest context d’irrupció de jovent del Barça, l’Óscar López creu, de manera metafòrica, que “aquesta generació no s’acaba mai”. Un factor que representa “un bon símptoma del club”.