La nedadora relevació Iris Tió sobre la seva entrenadora Andrea Fuentes: "Ens ha donat les ales per volar"

Barcelona

Els catalans Iris Tió i Dennis González han estat les grans revelacions del Mundial de natació artística celebrat fa dues setmanes a Singapur. Entre tots dos han sumat 11 medalles i han col·locat Espanya al capdamunt del podi en la millor participació de la seva història en un campionat del món.

Tió ha assegurat en una entrevista a l’Aquí Catalunya que, gran part d’això, és gràcies a la seva entrenadora: "L’Andrea ens ha donat molta confiança aquest any, ha sabut explotar les nostres fortaleses i donar-nos les ales per volar". A més, també ha explicat que el suport d’un ampli grup d’especialistes, format per Víctor Cano, preparador acrobàtic, Andreu Roig, biomecànic del CAR, i Glòria Balaguer, psicòloga de la selecció, ha estat clau per reforçar el vessant físic i mental dels esportistes.

Malgrat ser pionera a guanyar una medalla d’or en la categoria individual, la barcelonina ha dit que no sent pressió, sinó que ho viu com una empenta més: “Ara aspiraré al màxim, sabent que ho he pogut aconseguir. M’ha servit de motivació per guanyar confiança i començar amb més ganes els entrenaments del setembre.” De totes maneres, Iris ha assegurat que a vegades hi ha aspectes de la competició que no estan a les seves mans.

També ha aprofitat per recordar el primer dia amb Andrea Fuentes: "Estàvem nervioses, ella havia estat un referent per mi. La veia per la televisió. Teníem moltes ganes d’aprendre de la seva manera de fer."

Dennis González és l’altre gran nom d’aquest Mundial. El rubinenc ha trencat barreres convertint-se en el primer home a guanyar una medalla mundialista per equips. I té molt clar els referents que l’han guiat fins aquí: “Quan vaig començar, el meu referent era Pau Ribes, perquè era el que tenia més a prop. Després vaig seguir l’italià, l’estatunidenc i el rus, però tampoc n’hi havia molts.”

Aquests noms van ser les primeres fites a seguir en un esport on, durant molts anys, la presència masculina ha estat gairebé inexistent. Ara, però, comença a canviar: “Fa només cinc anys, lluitàvem per poder participar. Ara hi ha molts més nois, més participació nacional i internacional. I per fi podem competir dins de l’equip als Jocs.”

Una oportunitat que Dennis es pren amb seriositat. Té clar que el seu pròxim gran objectiu són els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028. “Podrien ser els meus primers Jocs. Com que el duet mixt encara no està acceptat, intento estar dins de l’equip. És la meva via per arribar-hi.”

Però aquest camí no ha estat senzill. El 2022 va decidir renunciar a la cursa per classificar-se per la cita parisenca del 2024, i ho va fer amb consciència i maduresa: “El 2022 no estava preparat. Acabava de començar a la universitat, venia de la Blume, que és el que hi ha abans del CAR, i mentalment no em sentia preparat. No podia donar el 100%. Vaig decidir anar a poc a poc, preparar-me millor. Però ara ja és el moment.”

Mentrestant, l’equip continua evolucionant, tant en els aspectes físics, com en els mentals. Iris Tió ha explicat com han treballat per incrementar la dificultat tècnica sense posar en risc el cos: “Busquem elements de més dificultat però amb menys apnea. No volem ofegar-nos més del compte, perquè després el múscul es fatiga. Al principi aguantava 25-30 segons; ara ja fins a 40.”

Amb la confiança reforçada, una estructura tècnica molt sòlida i la mirada posada en reptes cada cop més grans, Iris Tió i Dennis González representen el que podria ser una de les millors eres de la selecció espanyola en aquest esport.