“El seu negoci és la por”: milers d'afectats reclamen contra l'estafa d'una empresa russa

Barcelona

Milers de consumidors espanyols han caigut en el malson de Kviku, una empresa russa de microcrèdits que ingressa diners sense el consentiment dels usuaris que es registren al seu web. En concret, segons ha pogut saber SER Catalunya, des de gener, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha rebut prop de 700 reclamacions contra Kviku, gairebé el doble que durant tot l'any passat. Sumant les principals pàgines de reclamacions, però, les queixes per aquest tipus d'estafa són més de 3.000.

L'estafa està camuflada al darrere d'una web que simula préstecs instantanis i les condicions que els hi oferiran. A canvi, demana les dades personals de l'usuari. L'estafa funciona així: pocs minuts després d'introduir les seves dades personals, els afectats es troben que reben quantitats de 10, 25, 50 o fins a 300 euros al compte del banc que no han sol·licitat. Minuts més tard, l'empresa Kviku els envia un contracte que els exigeix quantitats exagerades amb interessos usuraris que poden superar el 25.000 % en Taxes Anuals Equivalents (TAE). Per exemple, per un “préstec” de 25 euros, els en demanen 80, més del triple. Si no ho paguen, s'enfronten a amenaces de visites a casa o a la feina, assetjament telefònic i accions legals.

Segons el web de Kviku, ofereixen “solucions de crèdit instantani” que poden arribar fins a 1.000 euros. Tot i que anuncien interessos “a partir del 0% diari”, la realitat és ben diferent. Enrique García, portaveu de l’OCU, explica a SER Catalunya que denunciar aquesta empresa és un procés complicat, ja que està registrada a Xipre, malgrat que a la seva pàgina web indiquen tenir una seu social a Alacant.

És difícil anar al darrere d'empreses d'aquest tipus. Tal com apareixen es fan fonedís i, com que les quantitats que ingressen són petites, costa que els usuaris decideixin demandar-los als jutjats. L'OCU desaconsella els microcrèdits, ja que són “extremadament cars”, i critica els interessos “estratosfèrics” que aplica Kviku. També assenyalen que els préstecs sense consentiment que concedeixen són “totalment il·legals” i recomanen que els afectats presentin reclamacions.

Usuaris com la Carme constaten els abusos de l’empresa: “Volia fer una reforma a la cuina i em faltaven entre 4.000 i 5.000 euros. Em vaig registrar a diverses pàgines per fer una simulació de préstec i, com moltes altres, aquesta em demanava el número de compte”. Va ser en aquest moment quan va rebre 25 euros que no havia sol·licitat. Tot i que va intentar retornar-los immediatament, Kviku li exigia una transferència internacional que costava 90 euros: “Al banc em van dir que per 25 euros no patís, que no passaria res”. Ara, dos anys i mig després, ha rebut una notificació del jutjat que li reclama 128 euros, és a dir, cinc vegades el que li van ingressar. Segons la jurisprudència, els préstecs amb un interès superior al 20 % són usura i, per tant, els contractes són nuls.

A partir d’aquesta demanda, la Carme ha començat a investigar i ha trobat un grup de Telegram amb centenars d’afectats. Amb l’ajuda d’altres usuaris, ha pogut retornar al jutjat la quantitat que li van ingressar i ara el seu cas espera una resolució judicial. En poc temps, el grup ha crescut de 20 a més de 700 membres. “El seu negoci és la por”, explica en Roger, un altre dels afectats que ara, a través del grup de Telegram, es dedica a ajudar les persones que hi entren i que tenen una reclamació judicial. En aquest sentit, l'administrador del grup, en Bernat, diu que ja es plantegen presentar una denúncia col·lectiva: “Hi ha una gran quantitat de persones disposades a fer-ho”. Mentrestant, recomana als afectats que retornin els diners que reben, ja que hi ha qui creu que són un regal: “Alguns pensen que si s’ho queden, són ells qui estafen a l'empresa”, però en realitat, si accepten els diners, estan acceptant un crèdit, i l'empresa pot reclamar-los judicialment, tal com ha passat amb el cas de la Carme.