L'Odissea per evacuar la família de Gaza: "No vull perdre'ls"

Barcelona

Fa només unes hores que la Shurouq ha aterrat a Barcelona. Venia d'Egipte d'intentar evacuar els seus familiars de Gaza. Pare, mare i germans petits. Fa mesos que intenta fer-ho a través del consolat espanyol a Jerusalem, però sempre li diuen que no poden fer-ho perquè no tenen el permís d'Israel. És per això que ara s'ha arriscat i ha viatjat fins a Egipte, on al principi de la guerra molts van sortir pagant 5000 euros per persona. Disposada a pagar-los, la Shurouq ha anat fins a la frontera, però "no he pogut fer res", s'ha lamentat.

En Mohamed està en la mateixa situació. Fa tres anys que la seva mare està en la llista d'espera d'evacuació. És una dona de 70 anys que, arran d'un atemptat, té problemes de cor i de mobilitat: "Està en un estat crític, no sé ni com sobreviu".

L'infern a la terra

Les notícies que els arriben des de Gaza són terribles. No hi ha menjar, ni aigua i els atemptats i morts són un constant del dia a dia: "Si existeix l'infern, el viuen", ha descrit en Mohamed. La família de la Shurouq viu en una tenda en un camp al sud de la franja, teòricament, en una zona segura. Però no ho és. De fet, ella mateixa ha perdut familiars allà; el tiet, en la cua del menjar i una cosina de 14 anys que caminava pel carrer i a qui li van disparar, una "nena petita que no ha fet res".

La família del Mohamed viu a la casa on ell es va criar, tot i que ara són 60 persones allà dins. Han acollit persones que s'han quedat sense casa. Una zona, però, que tampoc és segura. Ahir mateix va haver-hi un bombardeig on va morir un nebot del Mohamed i tres més van quedar malferits, sense pràcticament atenció sanitària.

Tots dos gazians afronten la situació com poden. La Shurouq ha passat un any molt dolorós, amb malsons, només estudiant i plorant. En canvi, en Mohamed s'ha resignat a un posat fred i tot i que "fa mal i truques mil vegades", cada setmana hi ha un mort diferent. A la seva família, ja en són 80 durant tots aquests anys.