HIPRA lidera un projecte europeu per desenvolupar vacunes en només 100 dies
Laura Ferrer, directora de la Divisió de Salut Humana de la companyia, ha explicat a l'Aquí Girona que aquesta investigació "ens prepara per a noves pandèmies"

Entrevista a Laura Ferrer, directora de la Divisió de Salut Humana d'HIPRA
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
La farmacèutica gironina HIPRA té entre mans un dels reptes més ambiciosos de la recerca biomèdica: aconseguir desenvolupar vacunes contra emergències globals en només 100 dies. Així ho explica Laura Ferrer, directora de la Divisió de Salut Humana de la companyia, en una entrevista a l’Aquí Girona de SER Catalunya, on detalla que el projecte, finançat per la Unió Europea amb més de 20 milions d’euros, situa HIPRA com a referent tecnològic en el camp de les vacunes de proteïna recombinant.
Ferrer assegura que l’objectiu és “arribar als temps de desenvolupament de les vacunes d’RNA, que són molt ràpides, però aplicat a vacunes de proteïna recombinant”. Aquesta fita suposa un salt qualitatiu en la capacitat de resposta sanitària davant futures crisis.
Durant l’entrevista, recorda que en el cas de la Covid-19 les primeres vacunes triguen 10-12 mesos a arribar al mercat, mentre que ara la fita és reduir aquest procés a poc més de tres mesos. “És una combinació de biologia i tecnologia altament automatitzada que ens permet accelerar al màxim el procés”, afirma.
El repte se centra especialment en el segon pas del procés de desenvolupament: un cop identificat el microorganisme causant de l’emergència, cal disposar d’una plataforma tecnològica prou àgil per començar a produir la vacuna immediatament.
El projecte, conegut com a Spitcell, es desenvolupa íntegrament dins del grup HIPRA, sense col·laboració d’altres empreses. “La Unió Europea veu unes capacitats molt elevades a HIPRA per executar-lo de forma autònoma”, destaca Ferrer.
HIPRA té quatre anys per assolir aquest objectiu, que reforça el seu compromís amb la preparació de pandèmies i el seu paper en l’escenari biomèdic europeu. Paral·lelament, la farmacèutica treballa també en una vacuna contra el virus del Nil Occidental, que podria ser un futur risc sanitari, i en l’actualització de la seva vacuna contra la Covid-19.
“En una emergència sanitària el temps és vital, però també ho és en molts projectes estàndards de recerca biomèdica”, conclou Ferrer. “Aquest projecte no només ens prepara per futures pandèmies, sinó que també accelera la innovació en salut global.”

Carles Couso
M'agrada preguntar i explicar històries. Periodista a SER Catalunya.




