Carla Simón: "No faig pel·lícules per guanyar Óscars"

Barcelona

No és la primera vegada que Carla Simón es troba en aquesta situació, la de la carrera cap als Oscar: primer va ser amb Estiu 1993, l’òpera prima amb què va retratar de manera íntima i dolça el dol i la infància; després amb Alcarràs, una oda al món rural. Amb totes dues va ser seleccionada per representar Espanya als premis més prestigiosos del cinema, però en ambdós casos es va quedar pel camí. Amb Romería, de moment, està entre les preseleccionades per l’Acadèmia de Cinema per representar el nostre país.

En una entrevista a Aquí, Catalunya, la directora ha confessat que no fa pel·lícules per guanyar Oscars: “si ho fes, les faria molt diferents”, afirma. La cursa cap als Oscar és llarga: “és molt difícil i és una feina; has de passar molt de temps viatjant, fent entrevistes, promocions. És cert que et dona molta projecció, i això és molt bo. És un honor, però també una responsabilitat”.

Les tres pel·lícules de Carla Simón estan inspirades en cadascuna de les seves famílies: Estiu 1993 tracta sobre la seva mare biològica i el seu pare adoptiu; Alcarràs, sobre la seva mare adoptiva; i Romería, sobre la família del seu pare adoptiu, aquesta última, la que coneix menys. Tot i que per lògica Romería s’hauria d’haver filmat abans que Alcarràs, Simón assegura que no estava preparada: “necessitava una mica d’espai, tot era molt personal... crec que si Romería l’hagués fet abans hauria estat menys interessant, m’he sentit alliberada”.

Reconeix que a la cinta hi ha molta ficció perquè “la vida en si no sempre és molt cinematogràfica”, tot i això, “part de les emocions les vaig sentir”. En el llargmetratge s’hi reflecteixen unes cartes que la seva mare va escriure a la família: “és el que m’ha donat més informació sobre ella”, diu. Uns textos que mostren “un retrat generacional d’una manera de viure i de relacionar-se amb les drogues, l’entorn”. Per a Simón, cada pel·lícula és un repte: “venia d’un compromís molt fort amb el naturalisme i ara em venia de gust provar una altra cosa”.

Al llarg de l’entrevista a l'Aquí, Catalunya, ha estat preguntada pel genocidi a Gaza i sobre això ho té clar: “no hi ha més remei, ens hem de posicionar; el cinema és una plataforma que arriba a molta gent i els festivals encara més”, en referència a la projecció de La veu de Hind Rajab, la cinta sobre la mort agònica d’una nena palestina a Gaza que es va presentar al Festival de Venècia.

Aquest dimecres, l’Acadèmia de Cinema Espanyola va donar a conèixer les tres pel·lícules preseleccionades per representar Espanya als Oscar com a millor pel·lícula internacional: Romería, de Carla Simón; Sirat, la pel·lícula d’Óliver Laxe que ja va guanyar el premi del jurat a Canes i que està produïda per El Deseo —la productora de Pedro Almodóvar—; i Sorda, l’òpera prima de la directora murciana Eva Libertad. La pel·lícula escollida se sabrà d’aquí a un parell de setmanes, el 17 de setembre. Aleshores es farà un primer tall, el 16 de desembre, en què se sabrà quines són les 15 pel·lícules que podran ser nominades… que es coneixeran el 22 de gener del 2026, moment en què quedaran només les 5 pel·lícules que competiran per l’estatueta a millor pel·lícula internacional la nit del 15 de març del 2026.