Un centenar de municipis modifiquen el seu POUM per regular les energies renovables

Barcelona

Prop d'un centenar d'ajuntaments a Catalunya ja han aprovat modificar el seu Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per evitar o regular la implantació d'energies renovables. Aquests ajuntaments al·leguen que és l'única alternativa que els hi queda per decidir sobre la construcció d'aquestes infraestructures en el seu sòl no urbanitzable. Sobretot, des del decret del Govern l'any 2019 per a accelerar la transició energètica. Actualment, és la Generalitat l'encarregada d'aprovar aquests projectes, però el món local encara espera des de 2022 que el l'executiu presenti el Pla Territorial Sectorial per a la implantació de les renovables (PLATER). És la normativa que ha d'ordenar aquestes energies a Catalunya, però encara no s'ha desplegat. Tot en un context en què la Unió Europea i el Govern s'han marcat com a objectiu assolir el 50% de la demanda d'electricitat amb fonts renovables el 2030. Les dades del 2024 mostren que, de moment, representen menys d'un 20%.

"Hem aprovat modificar el POUM perquè ens sentim totalment indefensos", explica a SER Catalunya Jaume Monfort, alcalde de Bellcaire d'Urgell, a Lleida. Pel seu poble hi passaran les canonades de la planta de biogàs més gran del sud d'Europa. És la central que es construirà a La Sentiu de Sió, impulsada pel fons d'inversió danès Copenhaguen Infrastructure Partners (CIP). Preveu transformar anualment 500.000 tones de purins i altres residus orgànics en biometà. Els promotors defensen que és una solució per a gestionar els residus dels ramaders locals, però una trentena de pobles de Lleida s'oposen al projecte. "El purí és una excusa per fer negoci amb el gas. Més enllà dels purins, portaran residus de Barcelona i Girona i ens convertirem en l'abocador de Catalunya", denuncia Monfort. També apunta que amb aquesta planta, pel seu poble hi passaran prop de cent camions diaris. Segons els inversors CIP, l'augment del trànsit en els pobles del voltant serà insignificant. Tot i el posicionament d'aquests ajuntaments, la Generalitat ha donat el seu vistiplau al projecte.

És també el cas de Gelida, a l'Alt Penedès: "Tothom sap que hi ha una voluntat a tota Catalunya d'implantar projectes d'energies solars, i per això cal delimitar els àmbits en què es puguin dur a terme aquestes actuacions", explica l'alcalde Lluís Valls. El consistori ja va rebre un projecte d'instal·lació de plaques fotovoltaiques, i ara vol decidir quines condicions hauran de complir les empreses promotores.

Els municipis demanen s'aprovi el PLATER

Una vegada s'aprova modificar el POUM, se suspenen les llicències d'aquests projectes durant, almenys, un any. És el que està passant a les Terres de l'Ebre, on es genera el 40% de tota l'energia eòlica a Catalunya. Una empresa estrangera vol renovar la cinquantena d'aerogeneradors que hi ha al terme municipal del Perelló per sis grans turbines eòliques més modernes. "De vent no en bufa només aquí. La transició energètica ha de ser per a tot el país", declara l'alcalde Samuel Ferré. Creu que el seu poble ja ha contribuït prou. És per això que ara també l'Ajuntament ha aprovat modificar el pla urbanístic: "S'ha de traçar una línia com a país i definir els condicionants per aquests projectes, ens sentim orfes perquè encara no hi ha un PLATER", diu Ferré.

La plataforma en contra de la planta de biogàs a La Sentiu, Pobles Vius, també posa el focus en la manca del pla d'ordenació: "El problema és que mentre encara no hi ha el PLATER, s'estan aprovant tots aquests projectes de manera desordenada", denuncia el portaveu de l'organització Gerard Batalla. Però hi ha qui no veu bé les reticències d'aquests municipis a acollir les energies renovables. "Ens semblaria un error per a les generacions futures que tots els municipis de Catalunya diguin que només acceptaran el mínim imprescindible d'energies renovables que necessiten", explica el portaveu de l'ONG Renovem-nos, Sergi Nuss.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, consultat per SER Catalunya, diu que "pròximament" es presentarà aquesta normativa, amb la qual esperen assentar les bases entre l'administració catalana i la local. Tot i això, encara no concreten cap data.