El primer dia de curs, més enllà de mestres i alumnes

Fa només dues hores que s'ha acabat el primer dia de curs. El primer dia per més d'un milió de nens i nenes, centenars de professors, però també el primer dia per moltes persones que no són ni alumnes ni mestres, però que són peces imprescindibles per fer funcionar l'escola. Són els conserges, els cuiners, els psicopedagogs, els monitors de menjador, els informàtics o els mestres d'educació especial.

En Xavi, cuiner a l'escola Nabí a Vallvidrera a Barcelona, ha preparat avui 200 plats d'arròs amb tomàquet i truita. I ja té "una fan", una nena de 2n de primària que ja li ha dit el bo que estava el seu menjar. El Carlos ha estat el primer a entrar a la seva escola, la Matilde Orduña d'Esplugues de Llobregat. Ell és qui ha obert les portes i ha vist les cares contentes dels nens i nenes, els retrobaments i les converses sobre les vacances després de gairebé 60 dies. I l'Íngrid, psicopedagoga i mestra de psicologia terapèutica —el que abans es coneixia com a mestra d'educació especial— al col·legi Vedruna d'Arbúcies ha encarat aquest nou curs amb nous professors, alumnes i reptes.

Feines necessàries

L'Íngrid s'encarrega d'adaptar l'educació a tots aquells alumnes amb necessitats educatives especials, una feina que ara és molt més visible perquè hi ha molts més diagnòstics, però una feina que "fa molt de temps que es fa". Calen "més recursos", lamenta l'Íngrid, perquè tot i que és "utòpic, també és realits i necessari". En Carlos, des del seu lloc, ho corrobora: "Hi ha nens que arriben a principi de curs amb dificultats grans i a mig curs ja es veuen millores".

El Carlos, des del seu lloc, també ajuda a la inclusió de tots aquests nens i nenes, que l'abracen quan el veuen i entren acompanyats d'ell quan no volen deixar la mà dels seus pares. En Carlos dona la benvinguda, acompanya, arregla i manté l'escola perquè tot funcioni com ha de funcionar. Darrere de les aules i l'entrada a l'escola sempre hi ha una cuina on des de les 8 del matí s'està treballant. Allà del que han d'estar molt pendents són de les intoleràncies i al·lèrgies que "actualment són moltes i variades", ha explicat en Xavi.

Tots tres estan molt feliços amb la seva feina, una feina que a vegades no està tan valorada com hauria, però que és imprescindible per fer funcionar les escoles tal i com les coneixem.