Com superar la mitjana europea en comprensió lectora: la Fundació Bofill presenta 7 mesures concretes

Barcelona

Des de l'any 2012, els resultats dels alumnes catalans en les proves internacionals de comprensió lectora ha anat de baixada. El darrer informe PIRLS 2021 alertava que els alumnes catalans de primària anaven un curs per darrere dels de Madrid o Castella Lleó a l'hora d'entendre un text i extreure les dades més significatives. Malgrat que la pandèmia va afectar tots els països del nostre entorn, els 507 punts assolits pels alumnes catalans de primària en aquella prova els situaven també a la cua en la classificació europea.

Per corregir aquesta situació, la Conselleria d'Educació ha posat en marxa plans de reforç de la lectoescriptura o per recuperar les biblioteques escolars, iniciatives que segons la Fundació Bofill van en ela bona direcció, però no tenen "ni l’abast, ni els recursos suficients".

Per això, la seva proposta intenta afinar una mica més tant en l'objectiu com en el camí per aconseguir-lo: asseguren que és possible superar en sis anys la mitjana europea a les proves PIRLS (passar dels 507 del darrer informe als 528 punts) i xifren en 27 milions d'euros anuals la inversió que es necessitaria.

Adaptar la manera d'ensenyar al que diu la ciència

La proposta elaborada per la doctora en lingüística Anna Llauradó i treballada un grup d’experts format per Hèctor Ruiz, Gemma Pasqual, Francesc Martí, Mònica Baró, Rosa Gil i Maria Gajas proposa 7 mesures concretes per reduir la proporció d’alumnes amb nivells de comprensió lectora baixos (que ara són un 30%) i augmentar fins al 40% el de l'alumnat que ara mateix es troba als nivells alts (actualment són un 27%).

La primera implica concretar quines habilitats han d'assolir els estudiants curs a curs, deixant enrere "les creences", en paraules d'Anna Llauradó i aplicant "el que ha estudiat i demostrat la ciència de la lectura", que per exemple, explica aquesta lingüista, ha conclòs que abans de passar a primària els alumnes han d'haver entès i consolidat com funciona l'alfabet i que també ha evidenciat que qualsevol intervenció per millorar l'habilitat lectora d'un infant és més efectiva si s'aplica abans dels 6 anys.

En aquesta línia, la segona proposta demana repensar les actuals proves d'avaluació perquè l'objectiu no sigui prendre la temperatura del sistema sinó detectar les dificultats concretes d'aprenentatge. "Les proves d’avaluació actuals no estan alineades ni amb la ciència sobre la comprensió lectora ni amb els estàndards internacionals i no permeten identificar amb precisió les dificultats en comprensió ni orientar la presa de decisions pedagògiques" diu l'informe que s'ha presentat aquesta matí a la seu de la Fundació Bofill.

Reforç dels EAP i professors alliberats als centres

Un altre paquet de mesures va destinat als docents, ja que segons l'informe no tenen ni prou temps ni tampoc "acompanyament i assessorament". Per buscar-hi solució, planteja un programa d'acompanyament intensiu als centres del segon cicle d'infantil a primària que inclou mesures com la d'alliberar mitja jornada un docent per centre cada dos cursos per coordinar la millora de la competència lectora. També parlen d'incrementar la plantilla dels EAP's (Equips d'atenció psicopedagògica) amb 158 nous professionals experts en llenguatge i lectura per identificar prematurament l’alumnat amb dificultats.