Exmoderadora de Meta: "Ens van vendre que seríem herois"

Barcelona

Acabava d'arribar a Barcelona i 24.000 euros anuals eren perfectes per poder pagar les factures i tornar una vegada a l'any a casa seva. La Ileana, mexicana, se sentia "afortunada" de poder treballar per Facebook: "Et senties que estaves a Silicon Valley". No va ser fins que van entrar que els van dir que moderarien continguts. Aleshores els van prometre que serien els protectors de les xarxes socials, que serien els que eliminarien els continguts perquè els altres poguessin interaccionar de manera sana. "Ens van vendre que seríem herois sense capa" i que de manera anònima treballarien perquè "la resta del món pogués ser feliç". Però el malson va arribar, i centenars d'ells van acabar amb danys psicològics, ansietat, depressió i fins i tot estrès posttraumàtic.

La Ileana és una dels centenars de moderadors de contingut que han demandat Meta, Facebook Espanya i l'empresa subcontractada per la multinacional americana que operava a Barcelona. Meta va tancar a l'abril la seu a la ciutat catalana i ara són 500 els extreballadors que han optat per demandar per la via laboral a l'empresa a qui li demanen 100.000 euros d'indemnització per a cada treballador per les conseqüències psicològiques que han tingut arran d'estar-se hores veient vídeos violents que incompleixen les polítiques de la plataforma, com assassinats, mutilacions, violacions o suïcidis.

Mandales i sudokus

La formació d'un moderador de contingut començava amb un entrenament que anava "a contrarellotge". L'Ileana explica que anava tot "molt ràpid". Els van avisar que veurien imatges violentes, però una "innocentment" pensa que ho podrà suportar. No obstant això, "no ho saps el que t'espera fins que et trobes amb continguts reals", ha lamentat la Ileana. Continguts que havien de veure durant una estona per poder valorar concretament quina política incomplien. Ella recorda perfectament el seu primer dia i com tot plegat va anar evolucionant, cada treballador desenvolupant estratègies per poder suportar aquelles imatges impossibles d'esborrar: Des de persones que s'imaginaven que era una pel·lícula, fins a d'altres que s'ho prenien rient. Però era real, i l'Ileana no va poder-ho oblidar.

Durant els 5 anys, 7 mesos i 22 dies que va treballar a Meta va tenir dos períodes de baixa, de gairebé un any i mig en total. Tenia migranya, vòmits, ansietat, malsons i va acabar desenvolupant agorafòbia, por a sortir al carrer: "No feia res que no fos treballar". L'empresa, però, no es va preocupar de tots aquests problemes. Si bé és veritat que hi havia un departament de wellness amb psicòlegs, però des d'un primer moment ja els van avisar que allò "no era teràpia". I, tot i que "hi havia gent molt preparada, no estaven especialitzats en aquest tipus de processos". El que recomanaven, per contra, eren "respiracions, mandales, i sudokus" perquè es poguessin allunyar del que havien vist.

Ara l'Ileana ha deixat la feina i s'ha centrat a recuperar-se psicològicament. Està fent tres teràpies, una d'elles utilitzada pels veterans de la guerra del Vietnam, per "ressignificar el trauma". Tot i això, encara té problemes per dormir, amb malsons constants i sent conscient que haurà de viure amb això la resta de la seva vida.

Una demanda de milions d'euros

Jordi Vilella, advocat de BASTET advocats, que representa els exmoderadors de Meta en aquesta demanda col·lectiva, ha explicat que tot i que han tingut molts casos d'empreses que incompleixen la normativa de riscos laborals, aquesta és la "primera demanda amb aquesta magnitud". Segons Vilella, el que ha fet Meta i la seva subcontracta ha estat "d'una deixadesa absoluta" pel que fa a les obligacions de l'empresa que recull la llei, haurà de garantir la salut física i psicològica dels treballadors, i això "no ho ha fet en absolut".

Vilella ha admès que són conscients que serà una batalla difícil, ja que qui hi ha a l'altre costat és un gran competidor, però també ha assegurat que no els tenen por: "La llei és molt clara i els danys són els que són". A més, hi ha un gran precedent a Califòrnia en què 11.000 treballadors es van beneficiar d'una demanda individual i aquest cas, segons l'advocat, "repeteix el mateix patró". Ara caldrà esperar la data del judici, que es preveu que sigui abans que acabi l'any.