Berta Marsé: "Fins a l'adolescència no vaig saber que el meu pare era adoptat"

Barcelona

Avui al Llapis de Memòria hem connectat amb Berta Marsé, escriptora, contista i analista de guions.

Nascuda a Barcelona en 1969, va créixer en una casa on la literatura era present, però no li donava importància al fet que el seu pare, l'escriptor Juan Marsé, fos un autor reconegut: "Quan ets petit no t'interessa massa".

Quan era adolescent, Marsé va assabentar-se d'un fet que la va sorprendre enormement: "Fins a l'adolescència no vaig saber que el meu pare era adoptat". L'autora explica que el seu pare no li donava cap importància, només quan escrivia, ja que li servia com a material narratiu. "Ho vaig descobrir llegint-ho a la premsa, perquè era el seu aniversari, i li estava preparant un regal amb una llibreta amb retalls i dibuixos", afegeix l'autora.

En un principi, Marsé volia dedicar-se al cinema. Va començar a treballar com a auxiliar de producció en una pel·lícula d’Alfredo Landa, però va veure que no volia seguir aquest camí: "De seguida vaig veure que el cinema m'encanta, però que no era una feina per mi".

Marsé ha explicat com el seu llibre Encargo (2020) va néixer d’una experiència real viscuda al barri de Sant Antoni, quan dos homes van baixar d’un cotxe i, quan la van veure, un va dir a l’altre: "No, aquesta no, que porta gos". Ella estava passejant el seu gos, i portar-lo la va salvar d’un possible ensurt. Anys després, aquest episodi, que va anotar en una de les seves llibretes, es va convertir en un conte que es va allargar fins a esdevenir en novel·la.

Els últims anys han estat marcats pel dol. El seu pare va morir el 2020, en plena pandèmia, i només van deixar que entrés una persona a veure'l: "Vaig ser jo. La meva mare i el meu germà no el van poder veure". La seva mare va morir el passat abril, i l'escriptora comenta que ha passat uns mesos complicats, però que comença a aixecar el cap: "Començo a veure una mica la llum, però porto uns anys una mica malament amb el tema dels pares, que es fan grans i moren".

Durant aquest procés, ha anat buidant el despatx del seu pare, el "santuari laic", on ha trobat cartes, documents i records emotius: "Ho guardava tot, els papers de l'adopció, cartes d’amor que li escrivia la meva mare quan ella estava a Madrid i ell a Barcelona...".

Marsé també s’ha trobat amb el llegat de l'últim llibre del seu pare, Notas para unas memorias que nunca escribiré (2021), un fet que "no ha portat bé": "Jo no ho sabia, però així ho va decidir ell, suposo que per ajudar-nos a nosaltres".

Les cançons de Berta Marsé:

• 'Un cuento para mi niño' de Lole i Manuel
• 'Take This Waltz' de Leonard Cohen
• 'Cançó de L'Amor Petit' de Serrat
• 'Wish You Were Here' de Pink Floyd
• 'Voyage Voyage' de Desireless
• 'Once Upon a Time in the West' d'Ennio Morricone
• 'Absolute Beginners' de David Bowie