"El projecte amb Dembélé tenia com a meta arribar a la Pilota d'Or"

Barcelona

Quan el cuiner Anthony Audebaud seu a l'estudi prinicipal de SER Catalunya, encara no ha arribat l'hora de saber si Dembélé serà o no premiat amb la Pilota d'Or. No li cal saber el veredicte del guardó per dir que "em fa molta il·lusió això perque quan em van venir a buscar em van presentar un projecte, i dins el projecte ja hi havia arribar fins la Pilota d'Or." Va ser uns mesos abans de la pandèmia quan el futbolista francès va contractar un preparador físic, un fisioterapeuta i un cuiner, l'Anthony, per "tornar a ser regular, no tenir lesions, pensar en l'Eurocopa 2020...", explica el xef, després de les dues primeres temporades al Barça marcades per les lesions musculars de llarga durada.

Podeu veure l'entrevista en vídeo al minut 1:41:50 del directe:

Especialitzat en reposteria i postres, amb experiència al tres estrelles Michelin Can Faves, de Santi Santamaria, o el Moments, de Carme Ruscalleda, un dia de 2019 va rebre una trucada d'un número desconegut: "Sóc el Moussa Sissoko. El jugador no, el representant de Dembélé. M'han donat el teu número des de París i m'han dit que ets la persona que estem buscant." I va decidir agafar el repte.

"El primer que necessito per començar a treballar és conèixer la persona, perquè la meva manera d'interpretar la cuina és l'energia, per poder escollir el producte. Necessito saber la vibració, perquè si no estem en sintonia és molt difícil poder conviure cada dia, perquè no vas a cuinar una setmana o dues." I el que va percebre en conèixer el llavors jugador del Barça va ser que "amb 21-22 anys, una estrella, et fitxa el Barça i estàs aquí tot sol amb un amic sense parlar castellà. Venir era un somni, però està sol i després de no sortir de manera neta de Dortmund. Per això no fa una bona pretemporada, té molt d'estrés i per això té la primera lesió greu a Getafe, per una qüestió de cap."

L'Anthony destaca que "es va deixar ajudar molt, perquè és el que necessitava, és el que buscava. Vaig sentir que necessitava algú que el cuidés, en qui pogués tenir confiança." Recorda perfectament la primera vegada que es van trobar: "Jo era a casa seva cuinant i ell va arribar d'entrenar. Va obrir la nevera i va agafar un Actimel i un suc, i li vaig proposar que compartíssim allò que necessites menjar en funció del que has fet a l'entrenament". Per això anomena el servei 'Taylor made cuisine', perquè és com fer-li un vestit a mida: "al detall, en funció de les càrregues d'entrenament que ha fet."

La clau, diu, és que "la base del plat sigui un producte fresc. Si l'esculls bé, de temporada, amb tots els nutrients necessaris, a partir d'aquí no cal disfressar-lo. Però sí que hi posàvem el millor oli, perquè la mantega no volia ni que la veiés. I fora tots els processats, sobretot els sucres... i el més important era la meva formació per conèixer tots aquests productes. I la manera d'enganyar la ment era emplatar tot això com ho faria en un restaurant de dues o tres estrelles Michelin." Un món, l'alta cuina, també de molta pressió: un factor que el permet empatitzar amb futbolistes d'elit.

La dieta per un atleta de primer nivell no és complicada: "bàsicament es tracta de menjar sa: és un noi jove que després ho cremarà tot." I el seu entorn també va descobrir com gaudir menjant bé: "treballar 14 hores ja ho feia en un restaurant, llavors feia per tothom el mateix. I l'Ousmane em deia: 'amb tu estic encantat perquè descobriré l'alta cuina'. I no n'hi ha per tant: el pollastre era molt bo, però seguia sent pollastre a la planxa."

Paral·lelismes amb Lamine i Lewandowski

Dembélé, igual que Lamine Yamal, practica el Ramadà. "és complicat en esportistes d'elit, però amb les nutricionistes del club en vaig aprendre molt. La clau és cuidar la hidratació durant el dia, i hi ha pastilles i gels que poden ajudar." El francès va contractar un cuiner nutricionista per cuidar la seva musculatura, i Lamine l'ha hagut de desenvolupar encara en una edat tendra de creixement. Un factor que també es pot controlar amb l'alimentació: "depèn del que busca el jugador i del perfil que vol desenvolupar el club: si vol un jugador més gros, o més àgil... per fer un jugador més lleuger, es gestiona amb aliments antiinflamatoris com la cúrcuma, el curri..." També els està permès tenir manies: "es tracta només d'anar-se coneixent."

L'Anthony Audebaud també va ser el cuiner de Robert Lewandowski i la seva família quan van arribar a Barcelona: "he estat amb molts jugadors i n'he vist molts, però la disciplina de Robert... vaig al·lucinar."

El cuiner fa anys que viu a Barcelona, on hi ha arrelat amb la família, i per això no va seguir Dembélé en el seu periple a París. Es declara "molt culer", però reconeix que veure culminar el projecte que van començar junts fa 6 anys "em faria molta il·lusió."