Els gots (no) reutilitzables: "El que havia de reduir residus s'ha convertit en marxandatge"
Rezero alerta que les festes i festivals no garanteixen el retorn dels gots, generant una petjada pitjor que amb els d'un sol ús

Els gots (no) reutilitzables: "El que havia de reduir residus s'ha convertit en marxandatge"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
A qualsevol cuina de qualsevol lloc de Catalunya s'hi acumulen desenes de gots de plàstic reutilitzables: un de la Festa Major del poble, un altre de l'últim festival o també d'algun amic que se l'ha deixat. Una col·lecció d'un tipus de gots que, precisament, van ser ideats per no acumular-se. La primera vegada que es van veure els gots reutilitzables a Catalunya va ser l'any 1998, a la Festa Major de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es venia un got per 100 pessetes i, quan acabava la festa, es tornava el got i els diners. El que ha passat és que el que era una alternativa sostenible s'ha convertit en un producte més de màrqueting i d'ingressos extra: Cada festa fa el seu got, que s'ha de comprar i que, en molts casos, no es pot retornar. Així, aquest got acaba acumulant pols amb desenes de gots més que mai es tornaran a fer servir.
L'Iñaki, per exemple, en té més de 30 entre el seu pis a Barcelona i casa els seus pares a Pamplona. La majoria de festes i festivals on no els ha pogut retornar. A més, s'ha trobat que segons la mida del got, a molts llocs no li han deixat entrar-lo, tot i emportar-se'l de casa. Aquesta és una estratègia molt comuna, ha apuntat Rosa Garcia, directora general de Rezero: "Ens hem trobat a moltes festes que no et deixen entrar amb el teu propi got reutilitzable". Amb això, i l'excusa del record d'aquell got i d'aquell any concret, s'acaben generant molts més residus que amb els gots d'un sol ús. De fet, Garcia ha destacat que, "si no es garanteix la reutilització, és millor per la petjada fer servir plàstic d'un sol ús", ja que els reutilitzables tenen un plàstic més gruixut i acaben pesant "fins a 10 vegades més" que els altres, de manera que és més costós pel planeta reciclar-los.
Quan funciona aquest sistema és quan s'utilitza tal com es va idear, garantint la reutilització. Anar a la festa i pagar un dipòsit pel got que es torna quan es retorna el got. Això sumat a què els promotors de la festa "garanteixin un sistema de neteja" perquè aquest got realment es pugui reutilitzar. Aquesta circularitat, però, ha desaparegut i Garcia ho atribueix a què "el que havia de reduir residus s'ha convertit en marxandatge". Ara les festes imprimeixen logos i dates als gots, de manera que es converteixen en un souvenir d'aquella experiència i, a més, augmenten els ingressos, ja que es cobra entre 1 i 3 euros per aquells gots que, per produir-los, han costat 20 cèntims. Les administracions són conscients que el problema rau en l'ambigüitat de la llei i estan replantejant-la per incloure "l'obligatorietat de garantir el circuit de neteja i la reutilització".

Laura Polo Dalfó
Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...




