"Lamine ha tornat. Cordem-nos els cinturons..."
Lluís Flaquer posa les notes al triomf del Barça contra la Reial Societat
"Lamine ha tornat. Cordem-nos els cinturons..."
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El FC Barcelona és el nou líder de la Lliga. Els de Hansi Flick han guanyat aquest cap de setmana contra la Reial Societat (2-1) amb gols de Koundé i Lewandowski i amb un gran Lamine Yamal, que ha tornat de lesió. Avui al 'Què t'hi Jugues!' Lluís Flaquer ha posat les notes a una nova remuntada del Barça a la Lliga.
Excel·lent : el comodí Lamine
Han estat quatre partits sense el 10 i els hem guanyat els quatre. La tendència era pensar que podíem viure sense ell. I sí, ho hem fet. Però entre jugar amb Lamine i jugar sense ell hi ha una diferència abismal. És el teu joker, el teu comodí. Ahir, partit sense resoldre, apareix, toca dues pilotes, una jugada pel record i partit resolt. Una mica de Lamine és molt. Queden resolts els dubtes de com l’afectaria no haver guanyat la Pilota d’Or. La frustració que hagi pogut sentir l’ha transformat en benzina per conquerir aquest any el guardó. Lamine ha tornat. Cordem-nos els cinturons…
Notable : el millor migcampista del món
Juga i fa jugar. Accelera quan toca. Frena quan és necessari. S’ofereix. El busquen i el troben. Assisteix. Treballa. Defensa. Crea. Dribla. Fa màgia amb els peus. És motor i és cervell. És un GPS. No descansa mai. Mereix ovació cada partit. Els rivals reconeixen la seva vàlua. Els exjugadors el tenen com a referent. D’ell va dir Paul Scholes que era Xavi i Iniesta en un. Paraules majors. La seva presència és innegociable. Jugador d’altíssima fiabilitat. Prenguem ja consciència del que tenim. Celebrem a Pedri. Ara mateix, el millor migcampista del món.
Progressa adequadament : el valor de la pissarra
La Real tanca la defensa. Dificulta la circulació. Tot és massa lent i previsible. Davant d’aquest escenari, cobren especial importància altres recursos. Un d’ells, la pilota aturada. Córner a la dreta. Jugada assajada. Roony per De Jong. Assistència enrere i només una salvatjada de Remiro evita el gol de Rashford. Córner a l’esquerra. Centrada de l’anglès i rematada espectacular de Koundé. Ja a Oviedo va marcar Araujo. Els quatre darrers gols han estat de cap. Al Barça el futbol es juga arran de gespa. Però ser un equip d’alçada passa també per controlar el joc aeri.
Suspès : el mal costum de començar perdent
Són ja tres partits capgirant el marcador. Parla molt bé de la mentalitat de l’equip. I genera en els rivals la sensació que, davant aquest Barça, els partits mai acaben. Però mirem l’altra part. Cal corregir que siguin tants els partits en què comences perdent, en què el rival colpeja primer. Ahir, en primera part poc inspirada, la Real marca en la primera i única vegada que et rematen. Vens d’Oviedo on passa el mateix. Més difícil va ser al camp del Llevant. És assumpte a corregir. Remuntar mola, però tampoc cal que sigui assignatura obligatòria.
