L'Ingrés Mínim Vital, desencallat: la Generalitat n'assumirà la gestió a la primavera per atendre el 65% de potencials beneficiaris que no el rep

Barcelona

El juliol de 2024 Pedro Sánchez i Pere Aragonès van pactar el traspàs de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), la principal ajuda de l'estat per lluitar contra la pobresa. SER Catalunya pot avançar que aquest traspàs es farà realitat entre març i juny del 2026. Ja s'ha contractat 120 treballadors, que ara mateix estan fent formació per atendre de la millor manera possible els destinataris de la prestació, i la Generalitat ha llogat unes oficines a la Gran Via de Barcelona des d'on es faran les gestions.

L'Ingrés Mínim Vital a Catalunya té un desplegament més aviat pobre: de les més de 221.000 unitats familiars que hi podrien optar, només el cobren poc més de 75.000. Això vol dir que un 65% dels destinataris potencials no se'n beneficia, la segona taxa més alta de tota Espanya després de les Balears. A tot l'estat, de mitjana, l'IMV arriba a pràcticament la meitat de les persones que tenen dret a cobrar-lo.

Fonts de la conselleria de Drets Socials admeten que els elevats requisits d'accés, la demanda de documents i els errors a les sol·licituds són un obstacle a millorar per tal que l'ajuda arribi a més persones. L'altre gran repte és harmonitzar l'IMV amb la Renda Garantida de Ciutadania, l'ajuda catalana per garantir uns ingressos de mínims a les capes més vulnerables de la societat.

El complement a la infància, clau per lluitar contra la pobresa infantil

Confien des de Drets Socials, sobretot, en què el complement a la infància de l'IMV serveixi per combatre la pobresa infantil a Catalunya, que ara mateix se situa al 35%, molt per sobre de la mitjana dels estats membres de la Unió Europea. Aquest és, precisament, un altre dels grans reptes, ja que el 90% de les llars que tenen dret a aquest complement no el cobren.

Aquest complement està pensat per arribar de manera massiva a les llars, de fet un 50% dels infants i adolescents tenen les condicions per ser-ne beneficiaris a Catalunya: més de 677.000 menors. El llindar per cobrar l'ajuda és tenir fills menors de 18 anys amb ingressos inferiors a 28.277€ si són un adult i un menor i amb un màxim de 47.800 euros anuals depenent de les càrregues familiars. Ara mateix només es gasten 6,7 milions d'euros al mes per pagar l'ajuda, i si s'acaben trobant les vies adequades per fer-les arribar als destinataris, el cost hauria de rondar els 37 milions.

Convivència amb la Renda Garantida

Un altre dels reptes de la conselleria serà harmonitzar l'IMV (ajuda estatal) amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), la prestació econòmica pensada també per a lluitar contra la pobresa. Segons sostenen fonts de Drets Socials, les dues ajudes són complementàries i no excloents. El Govern treballa per tenir operativa unua finestreta única on fer les dues sol·licituds alhora, i que l'administració determini quina prestació correspon en cada cas, adaptant-la al perfil del demandant.

Ara mateix hi ha en tràmit al Parlament la modificació de la Llei de la Renda Garantida, està en període d'esmenes, i des de Drets Socials volen donar-li una volta i fer-la compatible amb treballar, un dels motius que ha comportat més denegacions als demandants. En paral·lel, seguint un informe del Comitè d'Experts, també es contempla crear un complement específic per habitatge.

Fa només una setmana, la consellera Mònica Martínez Bravo va admetre que "cal donar una volta a les prestacions i que no es concedeixin només en funció dels ingressos, sinó de la privació material". La responsable de Drets Socials considera que si dues famílies tenen els mateixos ingressos, però una té un pis heretat o pagat i l'altra no, no pot ser que rebin la mateixa ajuda, ja que el cost de la vida és molt diferent tenint en compte els preus de l'habitatge. Ara les esmenes a la Llei de la RGC s'estan negociant amb els grups parlamentaris.