La Fiscalia va trobar indicis d'administracio deslleial en diversos pagaments per part de Bartomeu i els seus col·laboradors

Barcelona

La Fiscalia creu que Josep Maria Bartomeu va incórrer en un delicte continuat d'administració deslleial com a president del Barça per diversos pagaments realitzats durant el seu mandat i del quals creu que va ser-ne partícip, ocultant-ne alguns d'ells a la junta directiva.

Amb l'aixecament del secret de sumari per part del Jutjat d'Instrucció 16 de Barcelona, el 'Què t'hi Jugues' ha tingut accés a la denúncia presentada pel Ministeri Fiscal el juny del 2023. Una denúncia que va servir de base per a l'actual instrucció i per la qual, a banda de Bartomeu, també hi consten denunciades 11 persones.

El fitxatge de Malcom

El Fiscal apunta a tres casos concrets, alertats per la junta directiva de Joan Laporta en l'escrit presentat davant la mateixa Fiscalia el 26 de gener del 2022. El primer d'ells, les comissions pagades pel fitxatge de Malcom, el davanter brasiler que va arribar al Barça l'estiu del 2018. Un cas destapat al 'Què t'hi Jugues' el febrer del 2021. Per aquest fitxatge, el Barça va pagar una comissió de 8.442.500 euros + IVA a l'empresa Business Fútbol España SL, propietat de Josep Maria Minguella. Però també va pagar 855.600 euros a Elenko Sports LTDA, que col·laborava amb Business Fútbol España SL, sense que el club hagués signat cap acord amb aquesta empresa.

Arrel d'aquestes operacions, el Fiscal relaciona els pagaments amb una regularització davant Hisenda de 2,9 milions d'euros duta a terme ja en el mandat de Joan Laporta, el gener del 2022.

Segons la Fiscalia, el Barça podria haver pagat diners a tercers "para dar cobertura a los pagos comprometidos por la sociedad BUSINESS y terceros por servicios no pactados con el Club". I acusa Bartomeu d'ocultar aquests pagaments a la junta directiva en connivència amb l'ex vicepresident Jordi Mestre, l'ex director general Òscar Grau, l'ex cap dels serveis jurídics, Román Gómez Ponti.

El cas de González Franco

La Fiscalia també apunta als serveis prestats per l'advocat José Ángel González Franco. Sobretot, en el marc del cas Neymar. El Barça va ser condemnat l'any 2016 per dos delictes contra la Hisenda Pública, després d'arribar a un acord de conformitat amb la Fiscalia que va suposar el pagament de 5,5 milions de multa i l'exoneració dels expresidents Rosell i Bartomeu.

Per aquell acord, tal i com va avançar SER Catalunya, el Barça va pagar al despatx d'advocats de González Franco una xifra d'1,7 milions d'euros en dues factures: 950.000 euros el juliol del 2016 i 769.111,94 euros l'abril del 2017. Tot i això, Bartomeu va informar a la junta d'aquests pagaments l'11 de maig del 2017, dies després de la segona factura i gairebé un any després de la primera. L'argumentació del president per abonar aquells diners va ser que el club s'havia estalviat una possible multa de 64 milions d'euros.

Ara bé. Al pacte de conformitat no hi consta la participació de l'advocat González Franco, sino de Cristóbal Martell en representació del Barça. A més -diu la Fiscalia-, el club ja disposava d'una pòlissa d'assegurances de responsabilitat (amb la companyia AIG) per a la defensa dels seus directius, per la qual AIG va pagar 200.000 euros al despatx de González Franco.

En plena negociació amb la Fiscalia en aquest cas Neymar, el Barça i el despatx de González Franco van signar dos contractes més: un per assessorament jurídic i un altre per serveis de Compliance Officer.

Per aquest cas, a banda de Bartomeu, també hi estan denunciats Grau, Gómez Ponti, l'ex director general -abans de Grau- Ignacio Mestre i l'advocat José Ángel González Franco.

Els pagaments al CE Laietà

En el marc de l'enderrocament del Miniestadi per a la posterior construcció del nou Palau Blaugrana, el Barça va pagar 1,5 milions d'euros al Club Esportiu Laietà. Ho va fer per unes possibles molèsties futures de soroll i pols. Un pagament que també va ser destapat pel 'Què t'hi Jugues' el maig del 2021.

Ara, aquests pagaments també formen part de la denúncia de la Fiscalia. En l'escrit, el Fiscal diu que el Laietà volia fer certes apreciacions a la Modificació del Pla General Metropolità, un document imprescindible per a la concessió de llicències d'obres. I que, abans que es produïssin aquestes apreciacions, el Barça i el Laietà van negociar i van arribar a un acord compensatori.

El 6 de novembre del 2017, Bartomeu va exposar a la junta la necessitat d'indemnitzar el Laietà per un problema amb els límits de la seva finca, que tocaven els del Miniestadi. I perquè no es retardessin les obres va proposar el pagament d'aquests 1,5 milions. Tot i això, diu la Fiscalia que "a l'acta de junta no hi consta l'aprovació d'aquest pagament".

El pagament es va dividir en tres: 561.807 euros al Club Esportiu Laietà per possibles molèsties de soroll i pols; 516.000 euros al Club Esportiu Laietà per l'ús de les instal·lacions per part dels treballadors del FCB; i 421.925 euros a la Fundació del Club Esportiu Laietà, també per possibles molèsties de soroll i pols.

Per aquest cas, la Fiscalia assenyala Bartomeu, Òscar Grau, Jordi Moix (ex vicepresident del Barça i comissionat de l'Espai Barça), Domingo Goenaga (expresident del CE Laietà), Òscar Sambola (director de la Fundació CE Laietà), Xavier Gómez (Project Manager de l'Espai Barça) i Pancho Schroeder (ex director de finances del Barça).

Bartomeu es defensa

L'expresident del club ha sortit al pas de les acusacions després que s'hagi fet pública la tercera investigació judicial, després del 'Barçagate' o 'Bartogate' (destapat a la SER) i del cas Negreira (també destapat a la SER).

Bartomeu, en una carta enviada pel seu advocat José María Fuster Fabra, es mostra disposat a aclarir qualsevol dubte davant la justícia. "Ha sido y es su voluntad aclarar ante la Justicia su trabajo en relación con la gestión realizada como Presidente del FCB. Entendiendo que en esta gestión, pudo haber aciertos y pudo haber errores, pero resulta ciertamente singular y probablemente sin precedentes, el hecho de que el Sr. D. Josep Mª Bartomeu se enfrenta a cuatro procedimientos derivados de su gestión, sin que en ninguno de ellos se le acuse, ni haya el más mínimo indicio de haber obtenido beneficio patrimonial personal alguno".