Leticia Dolera: "M'agradaria que 'Pubertat' es pogués veure als instituts"

La història està ambientada en una família castellera. Gira al voltant d'un cas d'abusos sexuals de nens menors, el més gran dels acusats en té 14, els altres 13, com la víctima. Tot passa en una colla castellera i, com sol passar, els pares no es creuen que els seus fills puguin ser agressors. És una ficció, casos així han tingut lloc a la realitat, un dels més mediàtics va ser el del Màgic Badalona, on uns menors que van violar una nena de només 11 anys. Allò va obrir el debat sobre els menors inimputables. "El que m'interessava de la part dels menors inimputables és plantejar-nos com a societat: per què un menor que hauria d'estar jugant, està cometent un delicte? Crec que és la pregunta que ens hem de fer com a adults", defensa la creadora i actriu de 'Pubertat', Leticia Dolera.

Per fer-la, va documentar-se amb psicòlogues i expertes, per a poder entendre i "posar-se en la pell de l'agressor". 'Pubertat' té molts graus de grisos, descriu Dolera. El paper que interpreta ella és el d'una mare que en un moment pregunta al seu fill si ha tingut res a veure amb una agressió, el nen li diu que no ha fet res, "ella es creu el seu fill i és quan comença a pensar que a vegades no tot és blanc o negre, i això la confronta amb els seus ideals feministes i les mateixes contradiccions".

Li semblava un terreny incòmode, el que defensa que ha de ser la base de les sèries de ficció: "Ha de servir per explorar els terrenys incòmodes. Els agressors no són extraterrestres, són els nostres fills, amics, germans, pares.. Què fem quan ens toca de prop?" llança.

Sobre l'argument de la sèrie, explica que "la denúncia confronta els adults, no només en la relació amb els fills, també la seva amb la sexualitat". S'explica: "sembla que els adults ho hauríem de tenir solucionat, perquè volem ser un mirall pels nens, però no ho som perquè la sexualitat és complexa, segueix sent tabú, no en parlem. I a la sèrie també es parla d'això. No entem en el terreny del delicte pero sí del malestar: què passa amb les que no estaven en el terreny del delicte però sí del malestar?".

Una sèrie arriscada, complexa i que interpel·la a nombroses generacions a ulls de Mariola Cubells, però d'on neix això? Per què aquesta història? "Neix fa set anys, parlant amb el meu productor d'un parell de casos que havíem sentit que involucraven a menors. Ens vam preguntar si a aquestes edats són conscients que estan cometent un delicte, i em va generar el neguit perquè aquests nens són els adults del futur", narra. Dolera també parla del llegat psicològic, les famílies i allò que tothom rep de casa seva. Tot plegat va ser un cocktail, "tenia ganes de fer-me aquestes preguntes amb personatges, amb pares i fills".

El fet de triar una colla castellera ve de la voluntat d'emmarcar-ho en la cultura popular, per mostrar la convivència entre pensaments conservadors i progressistes, de com poden conviure i inspirar-se. "La imatge del castell era perfecta, era l'ànima de la sèrie, perquè no solucionarem el problema de les agressions sexuals de manera individual sinó col·lectiva", i els castells ho plasmen metafòricament.

Després de fer la sèrie, assegura haver reflexionat molt sobre l'herència familiar i els patrons invisibles que es transmeten de generació a generació. "Tenim una crisi d'identitat, no sabem ja a quin grup formem part i com a éssers humans necessitem sentir que formem part de la col·lectivitat, d'alguna cosa més gran que nosaltres". I és en aquesta pèrdua d'identitat que Dolera creu que alguns "s'han agafat a banderes i altres, a la masculinitat com a grup de pertinença".

De moment, la sèrie està disponible a HBO, cada dimarts surt un episodi nou. A la primavera està previst que arribi al 3cat. "M'agradaira molt que fos una serie que espogués veure als instituts i servís d'eina, perque la cultura es una eina de transformacio social", opina.