Pau Riba, una banda sonora als 18 anys

Barcelona

Amb només divuit anys, Pau Riba s'ha encarregat de recompondre la música de la mítica pel·lícula de Rupert Julian. Estrenada l'any 1925 i coincidint amb el seu centenari, El fantasma de l'òpera ha tornat als cinemes amb una versió digital restaurada i una nova partitura. El Mooby Cinema Aribau de Barcelona ha acollit els dos primers passis d'una restauració que compta amb la interpretació en directe d'orquestra i soprano mentre es projecta el film.

18

"Ha sigut un somni", diu el compositor. "Fer música per cinema és el que sempre he volgut fer. Han sigut dies d'il·lusió, de molta feina i concentració, però sobretot de gaudir-ne al màxim". Riba va començar a tocar el piano als cinc anys i als dotze ja tenia clar que s'hi volia dedicar professionalment. "Al principi volia ser concertista, però després em va cridar més la composició. I com que també m'agradava el cinema, vaig decidir apostar per fer bandes sonores". Després de graduar-se al Conservatori del Liceu, ha fet el salt internacional entrant a Berklee (Boston), un dels centres de formació musical superior de més prestigi. "Estàs envoltat de gent increïble. Els professos han treballat en projectes molt importants, però el que més m'impressiona és el que aprens dels companys".

Els entrebancs

La composició d'El fantasma de l'òpera és el seu primer treball professional, on ha estat rodejat d'altres talents joves com els directors d'orquestra Albert Torrebella i Belén Clemente. "Tant ells com els músics de l'Original Soundtrack Orquestra són brutals. Crec que cap d'ells supera la trentena, i tenir tanta gent jove pel muntatge em sembla una manera de renovar aquesta pel·lícula tan històrica, és un clàssic nou", explica. Tot i això, Riba també parla dels entrebancs per fer-se lloc al món de la música. "N'hi ha molts. La manca d'oportunitats per a joves, la necessitat d'experiència per aconseguir feina, que dius com vols que tingui experiència si em demanen experiència? Hi ha molta competència i poca oferta. Molta gent vol fer això i hi ha relativament poques pel·lícules per tots els que som".

2026

La nova versió d'aquest clàssic s'ha estrenat al Cinema Aribau, però podria tenir recorregut més enllà d'aquestes dues primeres sessions. "De cara al 2026, ens encantaria tornar-la a representar i que no mori aquí. Tenim la partitura, els músics i ho podem revifar sempre que calgui".