Albert de la Torre: "Un teatre sense bar no és un teatre"

Barcelona

No passa cada dia que s'inauguri un teatre. A la plaça de Mañé i Flaquer, entre el Putxet i el Farró, han transformat la fàbrica centenària dedicada als ventiladors, l'antiga Numax, en un nou espai per les arts escèniques. La Fàbrica se suma a la sala veïna La Gleva per completar els Teatres del Farró de Barcelona.

El barri

Albert de la Torre és el codirector d'aquest projecte que reivindica la popularitat del barri de Sant Gervasi. "Tan pijo no és. Aquí va néixer la Rodoreda i hi va viure molt temps en Maragall. És barri d'artistes, però no de milionaris". L'any 2017 van obrir el primer de dos espais que s'escapen dels grans circuits comercials del teatre. "Som uns irresponsables. La Gleva està molt bé, però és més petita que La Fàbrica. En un moment donat vam veure que els artistes que naixien aquí s'anaven fent grans, i allà no hi cabem. En lloc de canviar de lloc, n'obrim un altre de més gran", explica.

L'essència

Després de les obres, la nau industrial ha quedat reconvertida, però conserva l'estructura original fabril, amb les parets d'obra vista i la teulada en forma de dent de serra. "És un edifici del 1917 que ha tingut diverses reformes. La paret, el vestigi més antic, l'hem volgut deixar a la vista, igual que hem mantingut el sostre tombant. L'arquitecte que ens va ajudar amb la reforma ens va dir: heu d'aconseguir que en aquesta fàbrica s'hi pugui fer teatre, però no feu un teatre. Un teatre és una cosa que limita les possibilitats de fer-hi teatre", diu el director. D'aquí neix un espai flexible amb dues sales comunicades que permet jugar segons les característiques de cada espectacle. El més important, però, és a l'entrada. "Un teatre sense bar no és un teatre. No és un lloc on hi ha unes persones que surten a l'escenari i fan coses. És un lloc on s'explica una història que afecta a tots aquells que ho han vingut a veure. Per trobar-se en societat, fa falta un bar".

L'inaugural

La Fàbrica ha aixecat el teló amb Freshwater, l'única obra teatral que va escriure Virginia Woolf i que no s'havia representat mai a Espanya. Dirigida per Albert Arribas i amb Marta Ossó, Pep Munné, Paula Blanco i Carles Martínez entre el repartiment, l'obra és una comèdia esbojarrada que retrata la societat victoriana de l'època. "És rara", avisa de la Torre. "Estaven com un llum. Vam escollir-la perquè ens donava la gana i perquè és una forma de dir que el nostre espai és de llibertat i fem el que volem. També perquè sempre hem treballat amb l'opció d'anar a l'escenari de la generació anterior impulsant la generació que ve a continuació. Aquí ho hem ajuntat tot agafant una coctelera d'actors de diferents edats". Entre ells, el mateix director, que s'estrena com a actor. "M'hi he trobat i no ho faria mai més. La meva única aspiració és no esguerrar la feina dels actors de veritat, els que tenen formació i vocació".

De moda

Els Teatres del Farró han engegat així una temporada on oferiran 30 espectacles, amb més de 500 representacions. "Van entrevistar una veïna a la tele que és molt clienta dels nostres teatres i deia que estava contentíssima, però que tenia por que es posés de moda el barri i passés com altres llocs de Barcelona", comenta rient. "Però no creiem que es massifiqui. El Farró és un barri on viuen molts artistes. Que vagin passant...".