Sirat i les raves: “Un lloc on la comunitat i la llibertat s’imposen temporalment”

Barcelona

El protagonista del film, Sergi López, confessava recentment que, abans de rodar Sirat, tenia prejudicis sobre aquestes festes. No és l’únic. Al voltant de les raves s’ha anat conreant tota una capa de prejudicis que ha derivat en una estigmatització global, fent que moltes persones ho percebin o ho relacionin a un fenomen problemàtic o, fins i tot, incòmode.

Però la realitat de les raves és molt més complexa que la mera imatge superficial despresa per la normativitat. En tot cas, així ens ho han fet saber Pablo Sòria, autor de la tesi doctoral “El estado de excepción festivo: las raves en España (1990-2025)”, i Sergi López, veterà organitzador de free parties.

Segons Sòria, una rave funciona com “un dispositiu d’emancipació juvenil”. Un espai on “cap de les lleis d’una societat val”, i on, en darrera instància, es posa en pràctica una llibertat radical que qüestiona el control institucional sobre els cossos i les formes de vida més orgàniques.

L’èxode i la comunitat

El concepte de desertar. Un verb molt present al film Sirat, que no reivindica la fugida, sinó l’exercici de la transformació. “És sortir de la societat per poder-hi tornar des d’un altre lloc”, comenta Sòria. S’entenen, doncs, com accions festives al marge institucional però dins dels paràmetres crítics de la societat.

Aquesta idea connecta la cultura free party amb herències hippies i amb un esperit de resistència davant la rigidesa que puguin tenir alguns sistemes.

Les raves són, alhora, experiències tècniques i comunitàries. Com recordava Sergi López, “organitzar-ne una requereix coneixements de so, mecànica i logística, perquè sovint es fan en espais sense llum ni aigua”. Tot i que no s’abstenen de dir que també hi ha una ètica interna: “mai hi ha conflictes entre les persones, només amb certes forces autoritàries”.

Drogues, prejudicis i mitjans

Els convidats no s'han fet els innocents. Ambdós reconeixen la presència d’alcohol i drogues en aquests espais, malgrat que no ho col·loquin en el punt de mira del discurs. Tanmateix, critiquen que només s'associï aquest consum en espais de raves: “el consum d’aquestes substàncies també es troba en oficines i a discoteques privades”. El problema, segons ells, és que el relat mediàtic tendeix a estigmatitzar aquest moviment i a invisibilitzar el seu component d’autogestió, respecte mutu i, fins i tot, consciència ecològica.

Raves, mística i transcendència

El filòsof Jordi Mir estableix precisament un paral·lel entre les raves i la mística religiosa. “A la música electrònica no cal una església com a intermediari per arribar a l’espiritualitat”. Les raves són processos d’unió, de despreniment del jo per trobar un nosaltres més ampli“.

Una idea que connecta de ple amb el viatge interior del protagonista de Sirat, i que resumeix l’essència del debat: poden ser les raves no només festes al marge de la llei, sinó una mena de rituals contemporanis per buscar sentit, comunitat i llibertat enmig d’un modus vivendi contínuament controlat?