Illa anuncia la mobilització de terrenys per construir 210.000 nous pisos que mitiguin la crisi de l’habitatge

Barcelona

Salvador Illa posa a prova en el debat de política general al Parlament la robustesa de les aliances que li han permès governar. Sense tenir clar el recorregut dels pressupostos -en el primer exercici ja els va haver de prorrogar-, el president de la Generalitat necessita transmetre que té un pla i la capacitat per aglutinar suports per executar-lo. Per això, en la primera intervenció de la cita que obre el curs parlamentari, Illa s’ha esmerçat a projectar convicció en la gestió, a l’espera de concrecions i avenços en carpetes clau com el finançament, que continuen encallades. I l’anunci més destacat, en la línia del que va prometre l’octubre passat, ha estat un “acord de país” per a l’habitatge que implicarà alçar 210.000 nous pisos amb l’ajuda de la iniciativa privada i l’activació de totes les eines del planejament urbanístic, dels quals entre 40% i un 50% dels pisos hauran de ser protecció oficial.

La promesa d’una mobilització massiva de sòl per atendre l’“emergència habitacional”, pendent de noves concrecions, ha de complementar el pla de 50.000 habitatges plantejat en el debat de política general del 2024. Illa ha detallat davant de l’hemicicle que, en el pròxim any, fins a 25.000 pisos dels 670 solars cedits pels ajuntaments estaran “en alguna fase de producció”. Ara, actuant sobre l’edificabilitat i la densitat de nous sectors on es pot construir -i de la mà dels ajuntaments per activar el seu planejament-, el president planteja que es puguin començar a alçar més 210.000 nous immobles abans del 2030.

“Calen accions valentes”, ha insistit Illa, que ha recalcat que el Govern ha radiografiat el país “pam a pam” per poder atendre la falta d’oferta d’habitatge. Ho ha definit com una “missió de país” i ha fet una crida a l’oposició: “Estic disposat a escoltar qualsevol proposta en matèria d’habitatge”.

En sintonia amb el lema que “Catalunya està en marxa”, que ha repetit en seu parlamentària, Illa ha recordat que l’executiu que presideix “ha deixat enrere la decisió i la paràlisi” dels darrers anys, en referència a l’etapa independentista. Per exemplificar-ho, ha recordat els 3.000 milions en inversions públiques desplegats pel Govern -que espera superar si es disposa de nous pressupostos el 2026- i l’execució en marxa dels més de 9.600 milions dels Fons europeus. I ha tret pit del funcionament de l’economia catalana, amb l’apunt de la millora de les exportacions. “L’economia funciona, no ho menystinguem”, ha reblat, tot destacant també l’“ambició” d’obrir Catalunya al món, amb l’obertura de noves delegacions a la Xina, Jordània i el Canadà.

Illa també ha reivindicat la “recuperació de la institucionalitat”, per exemple en el contacte amb la relació amb el govern espanyol. “Estem demostrant amb fets que la cooperació sempre és més beneficiosa que confrontació”, ha expressat. A banda de reprendre l’ús dels instruments de bilateralitat amb l’Estat, el president ha posat el focus en prioritats com la reforma de l’administració, les polítiques hídriques i energètiques, l’atenció a la mobilitat -particularment a Rodalies-, la seguretat, les accions per pal·liar els efectes del canvi climàtic -tot i l’aposta per l’ampliació de l’aeroport del Prat-, la salut i l'educació, i la coordinació amb els ajuntaments. En l'apartat sanitari, ha anunciat un increment del 50% de places de Medicina a les universitats per formar més metges.

Immigració, pressupostos i finançament

Conscient que la immigració és una carpeta activa en el debat polític, el president de la Generalitat ha volgut enviar un missatge clar: “La immigració ens fa ser un país millor”. “La immigració ens enriqueix”, ha afegit, abans de citar Paco Candel. Illa está decidit a atendre les “preocupacions de la ciutadania quan canvia el paisatge humà del seu barri”, però pensa combatre els discursos d’odi en l’acció governamental i els missatges al Parlament. Ha pronosticat, de fet, que els qui practiquen la política “mesquina” d’incentivar la xenofòbia “estan condemnats al fracàs”.

Illa tampoc ha esquivat les qüestions dels pressupostos i el finançament en el seu discurs. S’ha compromès a complir els acords d’investidura -el més rellevant, amb ERC- i ha dit que la qüestió del finançament és un “compromís troncal” del seu executiu, sense definir quan presentarà la proposta del Govern, a l’espera dels moviments del Ministeri d’Hisenda. De fet, ha demanat "paciència" als socis.

Sobre pressupostos, ha estat clar sobre la seva prioritat: “Tenir bons pressupostos i el més aviat possible. Per aquest ordre”. Illa, que ha evitat citar aliats de la legislatura -Junts s'ha de definir sobre quin rol vol tenir en aquesta negociació-, assumeix que no tindrà comptes públics a 1 de gener de 2026.

Anunci de solidaritat amb Gaza

El president ha iniciat el seu discurs expressant el compromís de Catalunya amb el poble palestí i amb la denúncia del “genocidi” provocat pel govern de Benjamin Netanyahu, en el segon aniversari de l’atac de Hamàs, que també ha condemnat.

Per concretar la solidaritat catalana amb Gaza, ha anunciat que l’executiu impulsarà un programa Catalunya Casa d’Acollida Palestina, per atendre de forma coordinada estudiants, professionals i pacients hospitalaris. La iniciativa anirà acompanyada de la dotació de dos milions d’euros en el pròxim pressupost de l’Agència Catalana de Cooperació per desplegar a Gaza programes de cooperació quan la guerra ho permeti.