"L'esport és política i tenim la sort que molta gent no calla davant la barbàrie a Gaza: és una lliçó per futures situacions similars"

Barcelona

Les aigües entre Calella de Palafrugell i Llafranc acolliran la 16a edició de la "Radikal Ocean52" el pròxim dissabte 11 d'octubre. Una competició de referència al món de la natació en aigües obertes que aquest any comptarà amb més de 2000 nadadors de 42 nacionalitats diferents.

El professor, escriptor i polític Raül Romeva participa en la competició com a "Radikal Angel Swimes", una figura que acompanya els nedadors i els ajudara en cas d'emergència dins l'aigua. Romeva explica, davant d'una prova a mar obert, per què no se li ha de tenir por de la natura: "por no, respecte sempre, qualsevol relació amb l'esport de natura, sigui a l'aigua o la muntanya, li has de tenir respecte per molts motius, entre altres coses perquè les normes les dictaminen els fets naturals, no tu. Sempre que estiguis ben preparat, això sí."

Raül Romeva presentarà la setmana vinent el seu últim llibre, "Hipòxia", ambientat a l'aigua i amb un títol que fa referència a una tècnica d'entrenament on es posa el cos al límit. El llibre forma una metàfora de la vida mateixa i, tot i que és ficció, està basat en fets reals: "de vegades et trobes que a la vida, sense saber per què, fas coses i et quedes sense aire. Aquestes situacions, com tot a la vida, s'entrenen."

A més, transmet el seu punt de vista sobre l'esport: "crec que hi ha una lectura errònia de l'esport: se l'ha banalitzat i hi ha certa percepció de que l'esport és només enteteniment, espectacle o diners. I en canvi és un dels pocs vectors que et permet abordar-ho pràcticament tot. Parlem molt dels valors de l'esport, però l'esport no té valors: l'esport els transporta, som les persones que tenim valors. Si els nostres valors són positius, ens farà fer coses grans. I si són negatius, en serà còmplice i serà perjudicial. Per tant l'esport és innocent, deixem-lo tranquil, però està infravalorat en tot el seu potencial"

A més, l'esport ajuda a reivindicar la postura social de la gent, que per exemple, amb les protestes a la Volta ciclista Espanya en contra del genocidi d'Israel a Gaza ha aconseguit que els grans estaments de l'esport, com a mínim, es pronunciïn: "Hem d'entendre que l'esport és política i no ens ha de fer por dir-ho, perquè política és qualsevol cosa que impacta i interpel·la la societat. El que cal és que l'esport potencií aquells elements de la política que són inclusius, integradors, cohesionadors i que van a favor de l'aposta pel bé comú. És política que hi hagi un grup de manifestants igual que ho és que l'UCI deixi participar un equip d'Israel. Per tant, hem de decidir quina política volem fer i aquí tenim una gran sort: que molta gent no calla. Molta gent ha decidit plantar-se i no acceptar que la barbàrie que està passant a Gaza pugui quedar impune. Això ha sigut una lliçó molt important de cara a possibles futures situacions similars."

Romeva està d'acord que, sense aquesta llavor plantada des del món de l'esport, potser no s'haurien arribat a produir manifestacions tan multitudinàries com les del passat cap de setmana: "l'esport és un llenguatge universal que es mobilitza en capes de la societat molt àmplies, arriba a moltíssima gent. Quan es guanya, els grans estaments corren a fer-se la foto amb els guanyadors. Al final, els esportistes són altaveus dins la societat. Per això hem d'entendre quan es perd que l'esport no hauria de ser un caprici, sinó que hauria de formar part de les nostres vides de manera estructural. S'ha de treballar la base, que tothom pugui fer esport."

Tornant a la Radikal Oceans52, la seva figura serà la d'acompanyar, en els set quilòmetres de recorregut a mar obert, els participants. "Permet que els nedadors s'animin a participar-hi. És normal que alguns participants puguin amoïnar-se en mig de la competició i només el fet de tenir-nos al costat els permet poder acabar-la. És una figura que busca la confiança del participant en una activitat lúdica i divertida."