"Parlo molt amb mi mateixa: em conec molt, depenc molt de mi i del meu cap en moltes situacions i ho tinc molt treballat"

Barcelona

"Després de guanyar un or olímpic ve una baixada grossa", confessa Martina Terré, que completa ràpidament la frase: "però per mi el waterpolo és vida i estimo molt l'esport que faig." Amb 20 anys, ja era campiona d'Europa amb la selecció Espanyola. Abans de fer els 21, ja era subcampiona del món. I a pocs dies de fer els 22, es va penjar l'or olímpic a París amb un paper molt protagonista.

I un cop superada la baixada d'adrenalina de l'èxit olímpic i recuperada la dinàmica de club, va culminar la temporada passada amb la conquesta de la primera Champions femenina de waterpolo amb el CN Sant Andreu. Un títol que els obre les portes a començar la temporada amb una altra fita inèdita.

Podeu veure l'entrevista al minut 1:50:00 del directe:

La waterpolista Martina Terré, que aquest estiu tot just ha bufat les 23 espelmes, ha passat pels micròfons de SER Catalunya per compartir les seves sensacions de cara a la final Supercopa d'Europa d'aquest diumenge a les 14 del migdia al Club Natació Sant Andreu. És el primer cop que la juga el club andreuenc, ho faran contra el ZV De Zaan (Països Baixos), campió de la Euro Cup. Només el Sabadell ha aconseguit aixecar abans la Supercopa d'Europa com a representant espanyol.

La portera del Sant Andreu s'enfronta a un repte nou per ella. Després de ser campiona d'Europa, campiona olímpica, subcampiona del món o subcampiona d'Europa, entre d'altres, te l'oportunitat d'afegir la insígnia de campiona de la Supercopa d'Europa al seu palmarès.

D'arrepenjar-se de la voreta de la piscina amb els peus a terra, a disputar una final de Supercopa europea. "Ho porto bé", diu la jove portera sobre passar de jugar amb les amigues a jugar finals internacionals. El Club Natació Sant Andreu viu un moment de rejoveniment al seu planter, on la joventut s'ha gaunyat el poder. "Hi ha hagut un canvi generacional en el club on les joves semblem que portem molts anys jugant", afirma Terré. Tot això de l'edat, personalment, no l'afecta a l'hora de jugar partits importants o viure situacions de cara o creu: "M'he trobat en situacions que la situació d'un partit gran em feia més petita, però a nivell de pair o gestionar una victòria o un segon lloc de moment no. L'exigència de la selecció i del club no t'ho permet"

Com a qualsevol esport professional, la psicologia d'un jugador és clau per arribar a conseguir èxits. La Martina explica que ella ho ha aconseguit treballant, sigui amb un psicòleg o amb les mateixes companyes. Explica que la Laura Ester, 'pajarito', era qui l'ajudava a gestionar tot això al principi. De passar a demanar-li fotos quan la Martina era petita a ser la seva "psicòloga" personal dins del vestidor. "És un orgull poder jugar amb aquest tipus de jugadores i que confiïn en tu".

La confiança en la posició de porter és clau, un error pot destapar el càstig més dur d'un esport: que el rival t'anoti. En el cas del waterpolo, encara més. Si el porter falla, és gol assegurat. "Mai he tingut l'error com un càstig, sabent que és gol pel rival, mai m'he sentit malament, al revés, sempre he sigut molt positiva", diu la jove barcelonina. S'ha de tenir confiança per parar un penal, on moltes porteres de waterpolo utilitzen el joc de les mirades amb la jugadora rival per guanyar-li el duel mental. La nostra Martina, en canvi, no juga a cap joc, només fa "la feina d'una portera", diu ella.

Malgrat la pressió, la Martina s'ho passa bé jugant, encara que la major part del partit se'l passa parlant amb si mateixa: "El waterpolo d'una portera al d'una jugadora és diferent. Em parlo molt a mi mateixa a la piscina, depenc molt de mi mateixa, del meu cap, ho tinc molt treballat això". Hi ha moments en què el cap juga una mala passada, però ella sempre intenta gaudir cada minut perquè estima el waterpolo. "Estimo molt el waterpolo, la meva germana també hi juga i el viu molt intensament, és un esport que et transmet uns valors únics i t'aporta noves amistats".

La Martina, a més, és molt competitiva: "miro bastants vídeos, 5 o 6 de cada jugadora en cada partit. Sobretot, del Sabadell, el Mataró i el Terrassa". No sol fixar-se en les estadístiques de les seves rivals, però si es fixa, per exemple, en les dades dels penals i així aprofita per estudiar les rivals.

Des de ben petita, la Martina ha tingut l'elasticitat per ser portera de waterpolo, però la realitat és que ella tenia altres plans: M'agradava l'hoquei patins, però no hi havia equip femení. Vaig acabant nadant per això, però si per mi haguès sigut, hauria fet hoquei patins". Abans de posar-hi els peus a l'aigua, va provar amb la gimnàstica artística, on va evolucionar aquesta elasticitat que avui dia la fa una de les millors porteres de waterpolo del món.

Aquest diumenge comencen una nova temporada, després d'haver aconseguit ser campiones d'Europa en la passada, volen defensar títol i continuar amb les bones sensacions. "Hem de seguir la dinàmica de l'any passat, però amb les ganes de continuar guanyant i continuar la dinàmica que ens va fer campiones d'Europa". És l'últim any de contracte de la Martina al Sant Andreu, però, de moment, llança pilotes fora: "no hi penso en això ara mateix, però crec que a nivell de portería no hi ha millor lloc que aquí a Espanya". No descarta, en canvi, una aventura fora del país per viure una experiència acadèmica enriquidora, però insisteix, és "molt feliç aquí" i "ara mateix només penso en estar a casa, al Sant Andreu, i disfrutar".