Reunió a tres bandes per resoldre el conflicte a l'escola Karmel de Terrassa

Nou episodi en el serial que enfronta la direcció de l'escola Mare de Déu del Carme de Terrassa amb un grup de famílies que ja el curs passat va denunciar un gir ultracatòlic i ultraconservador en el projecte educatiu del centre, després que persones vinculades a grups ultracatòlics com Comunió i Liberació i Camino Neocatecumenal es fessin càrrec de la direcció del centre.

Educació dona un termini de 15 dies al centre perquè constitueixi una comissió de conciliació que estarà format per un representant del departament, el titular del centre o la persona en qui delegui i un representant del consell escolar que s'haurà d'elegir per majoria absoluta entre el professorat i els pares i mares que formin part d'aquest organisme. Cal recordar que en els consells escolars dels centres, els representants de les famílies estan en minoria i que no hi ha cap garantia que la persona triada representi el sector crític amb el canvi de rumb al centre.

Niubó es va comprometre a actuar "amb fermesa" si es demostrava l'adoctrinament

En una compareixença el passat mes de maig al Parlament, la consellera d'Educació i Formació Professional Esther Niubó va garantir que el departament actuaria "amb rigor i determinació" si es confirmava la veracitat del "volum significatiu" de denúncies fetes per un sector important de les famílies de l'escola.

Niubó va explicar llavors que la inspecció havia recollit el testimoni d'una vuitantena de pares i mares i que havia requerit a la direcció del centre tot un seguit d'informes sobre diferents aspectes, entre els quals la titulació i el nivell de coneixement de la llengua catalana d'alguns docents.

Durant l'estiu la tensió entre la direcció del centre, que en cap moment ha volgut parlar amb Ser Catalunya, i les famílies crítiques amb el nou tarannà del centre ha anat en augment. La direcció del centre va presentar una denúncia contra tres famílies, a qui acusaven de proferir injúries i calúmnies contra ells en un xat privat i als que demanaven una indemnització pels danys morals causats. Les famílies afectades s'hi van tornar i en un recurs davant el jutjat d'instrucció número 3 de Terrassa van al·legar que les converses d'un xat privat no són una prova lícita i que no es pot acreditar que siguin converses "reals i verídiques" ni que les mantinguessin les persones demandades.