Un Fiat Marea del 98, 50.000 km per davant i un objectiu: arribar de l’Àrtic a la Patagònia

Barcelona

Després de conduir un Fiat Marea del 1998 des de Barcelona fins al Japó, el creador de contingut Fabio Belnome, més conegut a les xarxes com Volata di Peluca, ha tornat a posar-se al volant. Aquesta vegada, per creuar tot el continent americà, de nord a sud, seguint la llegendària Ruta Panamericana. Més de 50.000 quilòmetres, quinze països i cinc mesos de trajecte fins arribar a Ushuaia, a la Patagònia argentina.

Des de Dawson City, al nord del Canadà i a tocar d’Alaska, Fabio explica al programa El Balcó que encara se sorprèn quan el reconeixen tan lluny de casa. “Hi ha gent que em veu i em convida a casa seva. Estic molt lluny d’un lloc normal, i em sorprèn molt que em reconeguin”, diu rient. Aquests dies ha arribat fins al cercle polar àrtic, on la següent gasolinera pot ser a gairebé quatre-cents quilòmetres: “Sempre has de tenir una mica de reserva al cotxe”, comenta, conscient que el fred i la distància són ara els seus grans companys de viatge. A diferència de la seva travessa fins al Japó, que va coincidir amb la primavera, aquesta vegada el fred és cada cop més intens.

Abans de començar la ruta va haver de substituir moltes peces del Fiat per adaptar-lo al clima extrem del nord. “El cotxe tampoc està super preparat per aquestes coses, i jo pateixo molt. Vaig estar a punt de fer mitja volta anant cap al cercle polar àrtic”, reconeix. Però si una cosa té clara és que el vehicle és part fonamental de la seva història, “La gràcia és fer-ho amb el Marea. Molta gent em deia que amb el que m’ha costat arreglar-lo podria haver comprat un cotxe més nou, però això no tindria sentit”. El Marea forma part de la seva història, i sembla que no pararà fins que el motor deixi de funcionar.

Per què la Panamericana?

Fabio explica que la ruta Panamericana sempre li havia fet il·lusió. És, diu, una de les més mítiques de la història dels viatges per carretera: “Són molts més quilòmetres que l’altra aventura i més temps”. Només començar ja ha fet dos mil quilòmetres per pujar de Toronto fins a Alaska, per tant, és clar que el pressupost d’aquesta vegada també és molt més alt: enviar el cotxe del Japó al Canadà ja ha estat una gran despesa, i viatjar per països com el Canadà o els Estats Units encareix molt el trajecte. Tot i això, calcula que a escala mensual pot acabar sent un cost semblant a la seva anterior aventura.

Quan li preguntem què no es veu darrere els seus vídeos, tenint en compte que mostra gairebé fins a l’últim detall, respon que també hi ha moltes hores que no apareixen a les xarxes: “No surto gaire jo editant i fent feina, i això ocupa unes quatre hores al dia. Tampoc mostro les petites interaccions amb la gent; són detalls que només m’emporto jo.” I, entre riures, afegeix que tampoc hi ha hagut cap coneixença amorosa “de moment”.

Tot i els reptes, Fabio manté intacta la seva fe en les persones, “Espero seguir trobant gent bona. Només pel fet de parlar castellà ja serà més fàcil i se m’obriran més portes, però igualment intentaré que el somriure me les obri”, diu.

Des de les carreteres gelades del Yukon, confessa que està més pendent de la salut del Marea que de l’actualitat mundial. “Desgraciadament, estic més al dia que el Marea estigui viu que del que està passant al món”, admet que dels darrers conflictes internacionals, com és el cas de Palestina i Israel, o altres debats de l’agenda política, no ocupen els seus dies.

Amb aquesta combinació d’humor, tenacitat i senzillesa, Volata di Peluca enceta la seva nova aventura que parla tant de paisatges com, sobretot, de persones. Tot plegat confirma que les grans històries també poden viures i explicar-se des de dins d’un cotxe vell i gastat.