L'endemà d'un accident de trànsit: "Ningú mai s'imagina que pot ser un d'aquells números"

Barcelona

"Ningú mai s'imagina que pot ser un d'aquells números", reflexiona en Carlos Tomàs, víctima d'un accident de trànsit. Des de principis d'any, 117 persones han perdut la vida a les carreteres catalanes, un augment del 16% més en comparació amb les mateixes dates de l'any passat. Tot i que el Servei Català de Trànsit reconeix que aquestes xifres són "inacceptables", han millorat des de la implementació del Pla de Seguretat Viària el 2019, que ha permès una reducció d'un 20% respecte a aquell any.

Des del SCT, el director Ramon Lamiel alerta d'un important augment de les víctimes menors de 35 anys. "Els accidents se'ns acumulen entre la matinada de dissabte i la de diumenge. Tenen una vinculació potser a l'oci o l'oci nocturn", explica Lamiel en declaracions a SER Catalunya. Per tal d'evitar aquests sinistres, entre aquest mes i el que ve, els Mossos d'Esquadra reforçaran els controls d'alcohol i drogues aleatoris. Segons les dades de Trànsit, els col·lectius vulnerables (motos, bicis i vianants) continuen representant més del 40% de les víctimes mortals. "Estem en contenció respecte de l'any anterior, i del 2019, però no podem estar satisfets", assegura Lamiel.

Quant a vies amb més mortalitat, l'AP-7 és la que més accidents registra, seguida de la C-58 i l'N-II. En totes, hi ha hagut un repunt important de víctimes mortals. "Farem una anàlisi de l'AP-7, que presentarem quan tinguem ben treballada, de les zones amb més perillositat", afirma el director del Servei Català de Trànsit. Pel que fa a les darreres campanyes publicitàries de Trànsit, en què es parla directament de "mort", Lamiel les defensa: "Tot ajuda".

Sis mesos i mig a l'hospital després d'un accident

"La vida és molt xula, però s'ha d'aprendre a viure. Hi ha una frase que diu 'no hi ha res més absurd que morir entre els ferros d'un cotxe o estampat contra una paret', i si ho penses fredament, és així", resumeix en Carlos. Fa gairebé 30 anys va patir un accident de trànsit als túnels del Garraf. "Quan pensava que s'havia acabat tot, se sent una frenada com si el túnel caigués. Era un d'aquells que es pensa que la vida és seva", relata a SER Catalunya.

En Carlos va ser víctima d'un xoc en cadena que va obligar-lo a estar ingressat a l'Hospital de Bellvitge més de sis mesos. Al centre hospitalari, hi va arribar amb una hemorràgia, les costelles, el maluc i la clavícula trencats, i una preocupant ferida a la cama que, un temps després, van acabar-li amputant. Recorda una de les primeres vegades que va veure el seu fill després de l'accident: "La cara del nano encara la tinc a dins del meu cap. Es devia pensar que s'havia equivocat d'habitació".

Va haver de deixar la feina i va entrar en una associació per a persones amb discapacitat. A partir de llavors, va començar diversos projectes que el van acostar a l'entitat Stop Accidents. En Carlos considera que una de les claus per prevenir més víctimes és l'enduriment de les penes de trànsit i incorporar els testimonis de les víctimes en l'educació viària.