Josep Maria Pou: "A punt de fer 81 anys, seria un imbècil si no pensés a retirar-me"

Barcelona

Josep Maria Pou ens rep al camerino del Goya, un dels teatres de la seva vida: "El vaig dirigir durant deu anys. Aquí hi he fet moltes obres: 'Els nois d’història', 'Celobert', 'Moby Dick'... També vaig dirigir-hi la gran Concha Velasco. Aquest camerino on som ara era el d'ella. Aquí fèiem tertúlia abans de la funció. Era una gran amiga i una gran professional. Va tenir la generositat de venir a estrenar dues obres que van ser un èxit brutal". Un altre èxit del teatre anglès d'ara mateix és 'Gegant' que Pou va estrenar amb direcció de Josep Maria Mestres al GREC i ara ha tornat al Goya abans d'emprendre un gira per Catalunya i per Espanya.

L'obra

L'obra està inspirada en fets reals. Al famós escriptor Roald Dahl ('Charlie i la fàbrica de xocolata', 'Matilda', 'Les bruixes') l'any 1983 l'acusen d'antisemita per un article que escriu després de les matances de l'exèrcit israelià als camps de refugiats palestins del Líban. "Vaig llegir una notícia sobre un autor nou, Mark Rosenblatt, que havia escrit un text sobre el conflicte entre Israel i Palestina, basada en una anècdota de Roald Dahl. El títol era 'Gegant'. Vaig pensar: “Això em quadra a mi, amb el meu metre noranta-cinc d'alçada.” I quan vaig llegir que el paper de Dahl el feia John Lithgow perquè feia 1,95 m, vaig dir que això estava escrit per a mi", diu Josep Maria Pou.

Un actor d'alçada

L'alçada i el físic peculiar l'han ajudat o l'han perjudicat en els seus seixanta anys de carrera?: Totes dues coses. A Madrid em deien “el hijo del Altísimo”. Les actrius estaven encantades de treballar amb mi perquè els feia mirar cap amunt i sortien més guapes. També em donaven papers d’homes importants o més grans que jo. Això m’ha ajudat a allargar la carrera. Ara, també hi havia actors que no volien sortir amb mi perquè es veien massa baixos. Però com que no era un galant guapo, m’estalviava fer papers de galant, que són una tonteria"

Retirar-se

Preguntem a Josep Maria Pou si mai pensa en la jubilació: "Amb 81 anys a punt de fer, seria un imbècil radical si no comencés a pensar a retirar-me. He vist massa actors i cantants fent gires de comiat i després tornant. Em fa vergonya aliena. A més, crec que l’última funció és una cosa tan íntima, tan personal, que me la vull guardar per mi. Ningú ha de saber quin dia serà". Aleshores serà el moment d'escriure les memòries?: "Fa molta mandra. I tinc pudor. M’han ofert publicar-les, fins i tot amb xecs suculents. Però penso: “A qui li importa?” I no sé si seria capaç de ser sincer del tot. Ara bé, sí que tinc pensat un llibre que es podria dir '65 nits d’estrena'. He estrenat 65 funcions durant la meva carrera. Podria explicar què va significar cada nit, com va anar, com va ser el procés creatiu... Això sí que podria ser una aportació útil per entendre el teatre dels últims 60 anys". De moment, l'última estrena de Josep Maria Pou és 'Gegant' que es pot veure fins al 2 de novembre al Teatre Goya de Barcelona.