Limak va guanyar el concurs del Camp Nou tot i que tècnics del Barça la valoressin com la pitjor qualificada

Barcelona

Limak va guanyar el concurs del Camp Nou tot i haver quedat última classificada, amb nota per sota de 50 sobre 100, en la valoració que l’equip tècnic de l’Espai Barça va fer a finals del 2022. Aquest equip estava format per enginyers, arquitectes, planificadors, dissenyadors i financers, que van redactar un text que duia inclosa una opinió externa de l’enginyeria GPO (ara TYLin). La constructora turca va obtenir la puntuació més baixa i va quedar per darrere dels consorcis empresarials liderats per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i Ferrovial, sobretot per la impossibilitat de justificar el calendari d’obres que havia presentat. Fins a cinc fonts coneixedores del projecte confirmen la redacció d’aquesta valoració i expliquen al ‘Què t’hi Jugues’ que les respostes de Limak a les persistents preguntes de l’equip tècnic de treball eren “indefinides, vagues i insuficients” i que no justificaven, en cap cas, el calendari presentat. A més, un altre punt negatiu era que la constructora turca necessitava al voltant de 200 milions durant els primers mesos d’obres, mentre que les seves competidores només demanaven uns 12 milions per arrencar.

Joan Sentelles, director de l'Espai Barça: "Esperem poder tornar al Camp Nou a mitjans de novembre"

La valoració, presentada en un informe el 28 de desembre del 2022, deixava Limak com la pitjor qualificada tècnicament. Però aquest informe dels tècnics no va convèncer els responsables de l’Espai Barça, que van decidir prioritzar altres criteris per convertir Limak en la millor valorada. Criteris com, per exemple, “la musculatura que garantia Limak”, tal com explica una de les fonts amb més pes dins el projecte. A preguntes del ‘Què t’hi Jugues’, el club reconeix que aquesta valoració dels tècnics era “de part de l’equip de treball” i que tenia “caràcter consultiu i no vinculant”. Fonts d’aquest equip tècnic insisteixen que “es va redactar d’acord amb les bases del plec de licitació i els criteris d’avaluació, de manera imparcial i pensant que seria respectat”.

L’informe final de l’Oficina Tècnica, confeccionat per Lluís Moya (Director d'aquesta oficina) i Joan Sentelles (Director de l’Espai Barça i el seu superior directe) dos dies després, el dia 30 de desembre del 2022, va donar com a guanyador Limak, precisament, pel calendari de les obres que s’havia convertit en una pedra a la sabata per a la constructora turca. Limak va passar de tenir menys de 50 punts a obtenir-ne un total de 74, pels 58 de Ferrovial i els 40 d’FCC. Va superar per 16 punts el segon classificat, justament els 16 punts d’avantatge que li va treure Limak a Ferrovial a l’apartat “garantia i justificació de terminis”, on els turcs van obtenir 28 punts, pels 12 de Ferrovial i els 7 de FCC. En els altres apartats (redacció del projecte, equip d’obra i planificació...), totes tres constructores van tenir puntuacions similars.

Des del club reconeixen al ‘Què t’hi Jugues’ que “les aportacions tècniques emeses tant pel personal intern com per les entitats col·laboradores tenien caràcter consultiu i no vinculant” i afegeixen que “la responsabilitat última en relació amb la valoració tècnica de les ofertes presentades recau en el Director de l’Oficina Tècnica [Lluís Moya] i en el Director de l’Àrea corresponent”, és a dir, en el Director de l’Espai Barça, Joan Sentelles. “L’opinió que preval i resulta jurídicament vinculant és la valoració que emet el responsable jeràrquic”, insisteixen oficialment des del Barça.

Els terminis, el pal de paller

L'informe final vinculant elaborat pels responsables Lluís Moya i Joan Sentelles, a la qual ha tingut accés SER Catalunya, deixa clar que la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per FCC i Comsa “no assoleixen les fites contractuals [...] no adopta estratègies i sistemes constructius enfocats a la necessitat dels terminis del projecte” i que la UTE de Ferrovial, Acciona, Sorigué, Rubau, Copcisa i Copisa tenia una “planificació incompatible amb els interessos del club”. A l’altre costat, Limak sí que “respecta amb escreix les fites de referència proposades en els plecs. Concretament, plantegen l’hissat de la coberta abans de la data de retorn a l’Estadi. Adopta estratègies específiques i sistemes constructius enfocats a la necessitat del compliment dels terminis del projecte”.

Per tant, l’única diferència tècnica que hi havia entre les constructores requeia en els terminis proposats. Uns terminis pels quals Limak garantia únicament un any d’exili a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, una tornada al Camp Nou el novembre del 2024 amb 60.000 espectadors a les graderies i amb la coberta ja instal·lada, i l’estadi acabat el juliol del 2026. Uns terminis que les altres UTEs, amb qui ha pogut parlar el ‘Què t’hi Jugues’, consideraven “impossibles” de complir. I així ho van fer saber al club.

El consorci liderat per Ferrovial va presentar dues propostes de calendari: una temporada fora, tornada el novembre del 2024, aixecament de la coberta l’estiu del 2025 i entrega el juliol del 2026 (una proposta molt més cara, amb més de 200 milions d’euros de desviació); i una segona opció amb dues temporades a Montjuïc, la coberta l’estiu del 2026 i l’entrega final el juny del 2027.

L’última classificada, la UTE de FCC amb Comsa, que havia construït estadis com l'RCDE Stadium o el Metropolitano, va presentar una proposta amb dues temporades a Montjuïc sense retorn parcial al Camp Nou i amb una entrega final el juliol del 2026.

A les conclusions de l’informe final es reconeix, precisament, que Limak guanya pel calendari, un calendari que dos dies abans de guanyar la puntuació tècnica no havia pogut justificar: “Als requeriments tècnics que comporta erigir una obra d’aquestes característiques s’hi afegeix la necessitat de completar l’obra en uns terminis força ajustats. Com s’ha vist, aquest darrer factor és el que ha condicionat les valoracions realitzades dels contractistes”.

A hores d’ara, l’equip ha disputat dues temporades a Montjuïc i els primers mesos de la tercera temporada, també lluny del Camp Nou. La tornada parcial –amb 60.000 espectadors-, per tant, no s’ha produït encara, tal com pronosticaven les constructores perdedores del concurs. El club, en boca de la vicepresidenta Elena Fort i del mateix responsable de l’Espai Barça, Joan Sentelles, ha reconegut que l’estadi no estarà finalitzat fins l’inici de la temporada 2027-28, quan s’instal·larà definitivament la coberta. “Es va adjudicar perquè el termini era molt més curt que la resta. Aquest va ser el fet diferencial, la clau”, reconeix un ex alt càrrec del club.

Sense penalització

Al contracte entre el Barça i Limak, al qual ha tingut accés el ‘Què t’hi Jugues’, s’hi preveuen penalitzacions per cada dia de retard en les entregues parcials de l’estadi. És a dir, per no tornar al Camp Nou amb 60.000 espectadors el 30 de novembre del 2024. En els Annexos 1 i 2 d’aquest contracte s’hi estipulen les sancions per no assolir les fites d’entrega, unes penalitzacions que no s’han executat per diversos motius: el principal, perquè les multes es poden acumular fins el dia de l’entrega final, i si l’entrega es produeix abans de l’1 de juliol del 2026, el club pot decidir no cobrar-les. També hi ha un segon motiu pel qual no s’ha penalitzat Limak i és perquè la culpa dels retards, segons el club, no és imputable a la constructora, sinó a factors externs com la manca de subministrament de material, la falta de personal d’obra i la impossibilitat de treballar 24 hores els set dies de la setmana.

De fet, en una entrevista al ‘Què t’hi Jugues’ el passat 10 de setembre, la vicepresidenta i responsable de l’Espai Barça, Elena Fort, va assenyalar un dels motius del retard: “Vam tenir una manca de subministrament de materials per un problema de l’empresa subcontractada que va durar diversos mesos”.

Ara bé, a la clàusula 4.5.1 del contracte s’hi estipula que el club no admetrà, precisament, “cap demora deguda a la falta o retard en el subministrament de materials. La contractista es compromet a planificar, amb diligència i suficient antelació, el subministrament de materials”. I que aquest problema tampoc suposarà, en cap cas, l’acceptació per part del club de l’ampliació dels terminis establerts. Per tant, aquest problema, per contracte, és imputable a Limak i penalitzable en el retard.

És més, a la clàusula 8.9 es defineixen els únics supòsits pels quals es podran prorrogar els terminis d’entrega de l’estadi: incendis, terratrèmols, guerres i revoltes populars, vagues generals i sectorials que tinguin una durada mínima de cinc dies i pluges torrencials. Tot això ha de suposar un “impediment d’accés a les Obres". I només es podran allargar els terminis exactament els mateixos dies que l’obra estigui aturada. A dia d'aquesta publicació -13 d’octubre del 2025-, el retard és de 317 dies.

A més, en la clàusula 20.1.1 s’estipula que Limak no podrà denunciar el Barça si li aplica les penalitzacions corresponents per l’incompliment en les entregues parcials de l’estadi: “La Contractista renuncia al dret a sol·licitar l’atenuació o moderació judicial a les penalitzacions pactades en aquest contracte, a l’haver estat pactades lliurement entre empresaris i no ser considerades manifestament excessives”.

El contracte també preveu l’extinció unilateral per part del Barça -cancel·lació del contracte- si les penalitzacions superen el 10% del pressupost (960 milions), és a dir, si la xifra a sancionar és superior a 96 milions d’euros.

200 milions només començar

Un altre dels condicionants assenyalats com a negatius per a Limak és el flux de caixa que demanava la constructora per començar les obres. Així com els consorcis espanyols no necessitaven un ingrés immediat de diners per posar-se a treballar en l’estadi, Limak sí que necessitava un gruix important del pressupost total per iniciar les obres. Concretament, durant el primer semestre d’obra, Limak requeria d’un 21% del pressupost de 960 milions d’euros. Estem parlant d’uns 200 milions. El maig del 2023, un mes abans de començar a enderrocar la tercera graderia, la constructora turca necessitava aquests diners, per únicament un 1,2% (uns 12 milions d’euros) requerit pels altres dos consorcis empresarials, els liderats per FCC i Ferrovial.

Pel que fa el preu de l’obra, Limak no era la més barata, d’entrada. El cost de l’obra ascendia a 849.141.694 milions, pels 821.658.901 del consorci de Ferrovial i els 980.479.646 de FCC-Comsa. Però en el pressupost final, Limak sí que acaba sent la més econòmica per dos motius: les alternatives de calendari (tornada parcial a l’estadi en diferents moments) i les contingències (imprevistos).

Limak no proposava cap alternativa de tornada a l’estadi: simplement, assegurava tornar el 30 de novembre del 2024. Per tant, l’alternativa es va valorar en zero euros. Ferrovial proposava dos anys fora, però l’opció de tornar en un any també es contemplava i costava 244 milions d’euros més. Pel que fa les contingències, Ferrovial les va valorar en 186 milions, FCC en 109 milions i Limak, en 87,2 milions.

Per tant, amb la idea del Barça d’estar només una temporada a Montjuïc i comptant les contingències, l’oferta més econòmica sí que era la de Limak: 959.878.472 euros, pels 1.143.701.325 del consorci FCC-Comsa i els 1.363.841.421 de Ferrovial.

El directiu responsable s’absté i dimiteix

El 30 de desembre del 2022, l’Oficina Tècnica de l’Espai Barça va concloure l'informe definitiu. Deu dies després -el 9 de gener del 2023-, just a la tornada de les festes de cap d’any i reis, la junta directiva va escoltar la proposa de l’Oficina Tècnica i les conclusions del responsable de l’Espai Barça, Joan Sentelles, i va aprovar concedir a l’empresa Limak la construcció de l’Estadi.

En aquella reunió no hi va voler ser Jordi Llauradó, precisament el directiu responsable de l’Espai Barça. No s’hi va presentar i es va abstenir de votar perquè va considerar que el procés de licitació no havia estat prou transparent.

Dos dies després, l’11 de gener, Llauradó va presentar la dimissió com a responsable de l’Espai Barça, mantenint únicament el seu càrrec de vocal de la junta directiva fins l’1 de juny, dia en el qual va presentar la seva dimissió definitiva i va abandonar el club.

Juntament amb Jordi Llauradó, des de l’adjudicació de les obres a Limak han abandonat el projecte de l’Espai Barça fins a cinc treballadors de pes, vinculats a àrees importants i estratègiques com l'econòmica, la comercial, la gestió de riscos o la gestió d’actius i patrimoni.

Un nou plec de condicions va permetre a Limak presentar-se al concurs

El 3 de novembre del 2017, amb la junta de Josep Maria Bartomeu dirigint el club, el Barça va enviar a les constructores el plec de condicions amb les obligacions que cada empresa havia de complir per poder optar a participar al concurs: haver construït un estadi de més de 40.000 espectadors en els últims 10 anys, tenir mínim dues referències d’edificis a Espanya amb el pressupost superior a 150 milions d’euros en els últims 10 anys, tenir mínim una referència d’obra de rehabilitació amb l’edifici en ús i amb el pressupost superior a 25 milions d’euros en els últims 10 anys i tenir una xifra de negoci superior a 1.000 milions d’euros anuals en els últims tres anys.

Durant tres anys, des del 2017 fins el desembre del 2020, diverses constructores van treballar en el projecte i van anar presentant les seves propostes. Es van gastar, segons fonts del sector, entre dos i tres milions d’euros. Amb la dimissió de Bartomeu, la junta gestora del club va suspendre el procés de licitació, que es va reobrir el setembre del 2022 amb unes noves condicions. En la reobertura s’hi van mantenir les mateixes empreses que havien superat la primera prequalificació, a excepció d’Inbisa, OHL, Calaf, Sacyr i la belga Besix, que van caure del projecte. La UTE formada per FCC i Comsa es va mantenir, mentre que les altres UTEs es van fusionar en una de sola (Ferrovial, Acciona, Rubau, Sorigué, Copisa i Copcisa). També s’hi va presentar la francesa Vinci, però va ser descartada ben aviat.

Uns mesos abans del nou procés de licitació, el 17 de març del 2022, Joan Laporta i Nihat Özdemir –propietari de Limak- van coincidir a Istanbul. Va ser en un sopar, en motiu d’un Galatasaray-Barça d’Europa League. De fet, Ebru Özdemir –la filla de Nihat i presidenta del club- va explicar en una entrevista que Laporta i el seu pare “es deurien conèixer en algun partit en el passat”. En aquella trobada d’Istanbul es va parlar de la construcció del Camp Nou i Özdemir s’hi va interessar. En aquell moment, el concurs estava suspès temporalment i, les condicions per presentar-s'hi, també cancel·lades.

Però el club seguia treballant en el projecte amb les empreses que havien superat la primera prequalificació abans que el concurs se suspengués. “Seguíem en contacte amb totes elles avançant en la redacció del projecte. Es va mantenir el canal obert amb totes les constructores que ja hi havia i sota les mateixes condicions”, explica un alt càrrec del departament en aquest mandat de Laporta.

Amb aquelles condicions, les del 2017, Limak no s’hagués pogut presentar a la licitació. Només complia un dels quatre requisits del plec del 2017, el de la xifra de negoci superior a 1.000 milions anuals. Limak només havia fet un estadi en tota la seva història, el Mersin Arena, per a 25.000 espectadors; i mai havia aixecat un edifici a Espanya. No complia amb tres dels quatre condicionants, especialment no haver fet un estadi de, com a mínim, 40.000 espectadors.

L’1 de setembre, el club va obrir la nova licitació amb un nou plec de condicions. Es van modificar les obligacions del 2017 i Limak va poder presentar-se. El club reconeix que el condicionant d’haver construït edificis a Espanya era injust per a les empreses que no havien operat mai a l’Estat i que, per tant, es va eliminar. “Els requeriments van passar a ser mínims. Sense aquests canvis Limak no es podia presentar”, manifesta un ex executiu de l’Espai Barça. “Van moure la línia de tall”, apunta un altre. “Van relaxar molt les condicions perquè pogués presentar-se Limak. Ho van fer de manera clara per a que entrés l’empresa, totes les constructores ho saben”, expressa un dels constructors perdedors de la licitació.

En quatre mesos, la constructora turca va presentar el seu projecte i va guanyar la licitació. El Barça reitera la idoneïtat de contractar Limak per “la seva capacitat financera i de gestió per a dur a terme obres de grandíssima envergadura i complexitat” i la seva “capacitat d’adaptació” per complir els timmings previstos. De fet, el club deixa clar que Limak era l’única companyia que va acceptar els canvis en el projecte per adaptar-se a les necessitats i que era l’única que acceptava les condicions contractuals. "Només Limak ho complia tot”, reiteren.

Una UTE fantasma

En el plec de condicions del 2017, una de les obligacions era la constitució d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE) que inclogués una constructora estatal i una altra de catalana. Al setembre del 2022, totes les licitadores complien aquesta condició, també Limak, que va fer tot el procés acompanyada de la catalana Vopi4 i la madrilenya Ghesa. Però tal com ha pogut saber el ‘Què t’hi Jugues’, un cop Limak va guanyar el concurs, totes dues empreses van desaparèixer de l’equip guanyador i mai es va arribar a formalitzar la UTE. El contracte amb el Barça el va signar únicament Limak.

El club reconeix que aquesta condició va passar a ser “una recomanació que es va realitzar verbalment” i que aquesta UTE “no es va arribar a constituir degut a les exigències contractuals. Vopi4 i Ghesa van considerar que les grans exigències contractuals les posava en perill i ambdues han operat com a subcontractades”, sense especificar –el Barça- quines feines fan o han fet aquestes dues companyies en la construcció de l’Estadi.

El vestidor del primer equip, “descontractat”

Durant la construcció, Limak s’ha anat trobant amb inconvenients que han provocat retards en l’entrega parcial de l’estadi, prevista pel 30 de novembre del 2024. Aquests anomenats “imponderables”, segons el mateix president Laporta, han ocasionat actuacions no determinades inicialment. Per exemple, a la primera i segona graderies, tal i com va explicar la vicepresidenta Elena Fort: “Hi havia una previsió d'uns 200 o 300 actuacions de rehabilitació sobre aquesta part que han acabat sent més de 3.000, perquè Limak ha estat suficientment curós”.

També s’ha revisat la primera fila de la segona graderia i s’ha decidit prescindir d’un marcador de 360 graus que s'havia d'instal·lar a la coberta i substituir-lo per tres pantalles gegants per recomanació dels tècnics audiovisuals.

Però allò que més ha impactat en els últims mesos és la construcció del vestidor del primer equip masculí. En les últimes setmanes, el ‘Què t’hi Jugues’ ha pogut saber que aquesta obra s’ha encarregat a una altra constructora i que ha deixat d’estar en mans de Limak. El club reconeix que el vestidor “s’ha descontractat” i que aquesta opció ja estava contemplada al contracte. “Aquestes descontractacions poden produir-se tant per obtenir una reducció de costos, com de data de finalització i lliurament”, explicita el Barça.