El retorn d'un palestí a casa seva, a Gaza: viure en una "muntanya de runa"
Hosam Ganem ha marxat i tornat fins a deu vegades de casa seva, en un dels punts més bombardejats per Israel. "No sabem què fer, no hi ha vida aquí", lamenta

El retorn d'un palestí a casa seva, a Gaza: viure en una "muntanya de runa"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
L'alto el foc per part d'Israel a Gaza ha provocat el retorn de molts palestins a la ciutat, com és el cas del Hosam i la seva família. Tot i això, el pas de la guerra ha deixat empremta a la ciutat: els palestins han tornat a una "casa" que ara és un lloc inhòspit per viure, com bé relata Hosam Ganem, a l'Aquí Catalunya: "No hi ha aigua, ni menjar, ni seguretat...", el seu barri literalment diu que és "una muntanya de runa". Es va emocionar molt quan van arribar i van veure que el seu edifici era dels pocs que seguia dempeus, però l'alegria s'esvaeix de pressa: "Hem de caminar per buscar aigua potable, no hi ha vida, la ciutat està completament arrasada".
La família del Hosam han tornat a Gaza després d'un camí llarg, mig a peu (5 km) i mig en carro. El retorn a Gaza ha estat per ells un moment de moltes emocions i, majoritàriament, negatives. "La meva família i jo hem plorat en veure l'escena, el panorama era horrible", relata. Quan van entrar a la ciutat es van trobar tot arrasat -"se'ns va posar la pell de gallina"- van plorar davant d'una escena desoladora.


Les condicions en què es troba Gaza ara mateix són molt difícils, una ciutat totalment destruïda, però és viable quedar-se allí a viure? Hosam explica quins són els seus plans i el de la seva família: "La veritat és que no sabem què fer ara. La reconstrucció portarà anys i la gent necessita esperança, i seguretat per a començar de nou". També, ha declarat que hi ha alguns familiars que pensen a anar-se'n de la ciutat, ja que no veuen que es pugui viure en bones condicions, una situació desoladora tornar a marxar de casa.
Encara que tornar a la seva ciutat ha estat un pas positiu, el panorama actual en què es troba Hosam no és molt esperançador: "Estem acostumats a patir i continuarem així fins que s'acabi d'una vegada. Del futur no sabem res."




