"El genoll em va marcar la carrera de manera molt negativa, i ara em pot marcar la vida de manera molt positiva"

Barcelona

Isaac Cuenca era un extrem habilidós amb ànima de freestyler que va irrompre al primer equip del Barça l'últim any de Guardiola com a entrenador, quan ningú l'esperava. D'una temporada per l'altra va passar de pujar a 2a Divisió amb el Sabadell, on havia anat cedit, a ser titular al millor equip del món als quarts de final de la Champions contra el Milan i a les semifinals contra el Chelsea. Va jugar 30 partits, va fer 4 gols i va repartir 12 assistències, però a finals de temporada es va lesionar de gravetat del genoll, es va perdre la final de la Copa del Rei, l'últim títol de Guardiola a la banqueta blaugrana... i quan després de 8 mesos va estar recuperat i va sortir cedit a l'Ajax, allà a finals de temporada el van haver d'operar de nou de la mateixa lesió.

Va passar pel Deportivo de la Corunya, pel Granada, va jugar a l'estranger... però es va retirar abans dels 30 anys després d'un calvari amb 4 o 5 operacions de genoll més, seguides i sense trobar remei.

Ara s'ha reinventat com a empresari: ha creat una línia de genolleres i altres estris de fisioteràpia amb fred amb la mateixa tecnologia amb què es fan els refredadors de les ampolles de vi. L'hem visitat a la seu de la seva empresa perquè ens expliqui com ha convertit el seu gran malson com a futbolista en la seva forma de guanyar-se la vida ara, i perquè ens digui quin consell té pels joves actuals del Barça, ell que va irrompre amb 20 anys. Podeu veure l'entrevista a partir del minut XXX del directe:

El negoci de les genolleres que ha impulsat Isaac Cuenca amb un altre soci va començar per casualitat, en un dinar amb un vell amic en què el futbolista seguia capficat amb recuperar el seu genoll malmès: "ens vam conèixer amb el meu soci quan torno de l'Ajax, ell era qui m'organitzava el Campus. Després de retirar-me, quan ja era per Reus, vam anar a dinar i em va explicar la història del líquid que feia servir per gran indústria i transports d'aliments. Jo m'estava recuperant de l'última operació de genoll encara amb la idea de tornar a jugar, i mentre m'explicava que es pot parar la temperatura a uns graus exactes, se li pot donar molta autonomia i a més és sostenible, el meu cap va pensar: 'es podrien fer genolleres o turmelleres per a recuperació?' Em va dir que ho podríem valorar, vam començar una recerca i es va poder fer."

Aquest líquid és el que es fa servir, per exemple als refredadors de vi: aquelles fundes que es conserven a la nevera o al congelador i que, un cop fora, estabilitzen la temperatura al voltant dels 14ºC, que són els que necessita el vi negre per servir-se a la temperatura òptima. Explica Cuenca que, després de consultar diversos doctors i fisioterapeutes i llegir alguns metaestudis de crioteràpia, "el que hem fet és agafar la patent del líquid del qual podem formular les temperatures i fer que s'estabilitzin exactament on les necessitem, en aquest cas entre 5ºC i 15ºC, que és el que els professional ens diuen que és la temperatura adequada tant per la recuperació articular com muscular".

Un dels ambaixadors dels seus productes és el seu excompany al Barça Andrés Iniesta. D'altres excompanys han tingut un paper diferent a l'hora de fer de conillets d'índies: "El que m'ha passat és que quan li he deixat algun prototip a algun futbolista amic meu perquè el provi, després no me l'ha volgut tornar, sino que em pregunten quant m'han de pagar. M'ha passat amb clubs i jugadors". A dia d'avui, distribueixen a través de la seva web i comencen a tenir presència en botigues i gimnasos, i també han trobat un soci a l'argentina que els ajuda amb la distribució a l'altra banda de l'Atlàntic.

L'ocàs com a futbolista, el renéixer com a empresari

Isaac Cuenca senyala la relació evident entre el calvari que va marcar la seva vida esportiva amb el primer camí que ha escollit un cop ha penjat les bótes: "El genoll em va marcar la carrera de manera molt negativa, i ara em pot marcar la vida de manera molt positiva. Durant la meva carrera va ser molt complicat, tant a l'inici com després ja al final. Primer perquè quan puges al primer equip, ja el primer m'he d'operar i recaic... va ser un moment molt dur. Després vaig estar 6 o 7 anys sense operacions i pràcticament sense molèsties, prou bé. Però al final, quan vaig encadenar 4 o 5 operacions seguides perquè no trobava la manera d'entrenar amb normalitat amb els companys i jugar el cap de setmana."

Reconeix que "acabar així és dolorós, i em va marcar negativament la carrera de futbolista. Però em va ensenyar moltes coses que potser quan tot et va bé no les conèixes. I d'allà vam iniciar aquest projecte, a veure si així em marca positiviament per la vida", afegeix buscant sempre la lectura positiva.

Recorda que, a l'inici, no es podia imaginar el via crucis que començava amb el primer pas pel quiròfan: "Amb la primera operació, amb 21 anys, no n'ets tan conscient. Trepitges la primera divisió i penses que potser t'ajudarà fins i tot a funcionar millor perquè ja tenia molèsties. Quan m'adono de la magnitud d'una operació és quan la primera no surt del tot bé i, un cop a l'Ajax, no puc encadenar diversos partits seguits i m'he de tornar a operar. Allà sí que penso que, després de jugar 30 partits amb el primer equip del Barça i pensar que tornaré bé, marxo per demostrar que estic bé i agafar molts minuts i mostro un bon nivell quan el genoll no em fa mal... però se m'inflama una vegada i un altra i m'he de tornar a operar. I llavors sí que penso que és seriós i que hi ha molts factors."

Per això li costa trobar un consell quan veu jugadors joves que pateixen lesions llargues a la mateixa articulació com ara Gavi, Ansu Fati o Marc Bernal, que ténen una edat semblant a aquell Isaac que va patir la primera lesió de genoll: "és complicat. En mi ja no hi penso, perquè els meus 21 anys ja no tornaran i encara segueixo amb dolors. No sé ni què em puc dir a mi ara mateix. No m'he pogut aixecar del dit sense dolor fins fa un any, i he pogut començar a tenir una vida més activa sense jugar a pàdel, o a futbol, o córrer... puc fer peses, natació o bicicleta, però res amb impacte."

Sap que aquests futbolistes estan ben cuidats, "estan envoltat de professionals i no puc dir res que no diguin els fisios o els doctors." Però si s'ha de quedar amb un consell, insisteix amb una lliçó que sembla que els últims anys està ben apresa en aquest tipus de lesions: "Que respecti molt els temps, i que si en necessita més, no passa res. Una data marcada no pot ser la fi del món. Si al cap de 5 mesos has de tornar i veus que no et sents com t'hauries de sentir, allarga-ho a sis. Ets molt jove i tens temps. Potser el fisio et vol donar un rendiment, i tu no hi ets. Es tracta de parlar molt amb el fisio i amb el club, que hi hagi molta comunicació, perquè aquest temps pot ser la diferència amb no recaure."

Sota el focus

Isaac Cuenca va fer el salt a la primera plana quan ningú l'esperava. Va passar de ser un desconegut a ser el centre d'atenció en qualsevol restaurant o centre comercial de la nit al dia i amb només 20 anys. Admet que "ho portava malament, sincerament. No sóc gens de la faràndula, ni m'agradava ser reconegut. De petit, quan veia els famosos mai admirava la fama d'un cantant ni de ningú. Jo admirava els futbolistes per com jugaven, no perquè fossin famosos. A mi em va costar, i la família i amics de tota la vida no són en aquella dimensió, i hi havia dies que es complicaven. Acabava a Reus, al local més amagat del barri, perquè al centre era fatal."

Per això l'admira com ho porta Lamine Yamal, que va fer el salt a una fama encara més mundial amb dos o tres anys menys que ell: "Tinc la sensació que a ell li agrada més i se sent més còmode sent reconegut, no se'l veu cohibit. Ha fet una festa d'aniversari sabent que allò sortirà a tot arreu i durant tot l'estiu, i el veus tan tranquil. L'afecta en positiu, li dóna més tranquil·litat." I creu que, fins i tot, amb el seu caràcter, li pot anar bé: "Es bo per ell que no li importi el que diguin, i és molt bo jugant. És canviar per complet: o que no t'importi gens, i que la dels 19 anys sigui encara més grossa i no es parlarà de mi tot l'estiu sino tot l'any, o si no ho has de canviar tot."

Conviure amb la fama pot ser un factor que influeixi en l'eclosió d'algun futbolista, fins i tot, segons Cuenca: "Hi ha jugadors que els costa més arribar perquè la fama et canvia," i relativitza el paper dels tècnics: "Hi ha entrenadors que els agradarà, a d'altres no els importarà..." Creu que abans sí que hi havia més prejudici contra els jugadors que es trobaven còmodes amb l'atenció mediàtica, però que les xarxes socials han ajudat a normalitzar aquest tipus de personalitats més extrovertides i que es puguin concebre com a compatibles amb la professionalitat: "Ha canviat molt, es fan servir molt les xarxes socials... abans hi havia més un estereotip dolent i un de bo, i ara no. També és bo que el nano gaudeixi i s'ho passi bé, la societat ha canviat molt i es veu tot de manera molt diferent."

Satisfaccions de la nova vida

De la seva nova vida al món de l'empresa, Cuenca revela que "Sempre m'ha agradat, però mai m'hi havia posat tant de ple perquè jugant a l'estranger no podia. Però m'agrada ser un inversor actiu" "Més aviat llegeixo molts llibres, molta bibliografia i biografies d'altres persones i les seves experiències, i els 30 anys de recorregut del meu soci al món de l'empresa" "d'un món desconegut que veia de lluny i em podia semblar interessant, l'he pogut anar alimentant i veure què m'agrada".

El que sí que ha trobat és com substituir el cuquet que sentia quan les coses li anaven bé a la gespa: "Sobretot el que més m'agrada és quan em diuen que han donat el vist-i-plau a un producte per part de fisioterapeutes i doctors d'una empresa gran. És la mateixa satisfacció que quan feia un bon partit i marcava un gol, perquè hi ha una feina al darrere molt gran durant molt de temps: la formulació, el fabricant, el tèxtil, fer un producte amb dues cares perquè serveixin tant per gent gran amb alguna dificultat com per esportistes professionals... Quan aboques tot això al producte i reps el feedback t'ajuda a seguir al dia a dia."