"Eliminar els cops de cap és inviable i és carregar-se el futbol, però cal protegir el cap amb el sentit comú"

Barcelona

Les últimes setmanes, diversos successos han tornat a posar en primer pla una preocupació que els últims anys va en augment al món del futbol: els impactes al cap. Fa unes setmanes, el porter del Reus Reddis Dani Parria va passar una nit en observació hospitalària després de rebre un cop en un xoc durant un partit. El mateix cap de setmana, Raúl Ramírez, porter de 19 anys del C.D. Colindres càntabre de la Tercera Federació, va morir després de patir un fort xoc al cap contra un jugador rival.

"Cada cop els impactes al cap són més forts i més freqüents", diu el doctor Àlex Iranzo, neuròleg del Clínic i un dels autors de l'estudi 'Cops de cap al futbol d'elit: una preocupació en augment'. La conclusió és clara: el joc evoluciona cap a una faceta més física, agressiva i competitiva, i això comporta que es multipliquin els cops al cap en dues variants: d'una banda, els xocs entre jugadors; i de l'altra les rematades de cap.

L'estudi ha analitzat 120 partits de futbol de quatre mundials escampats en gairebé 50 anys: Alemanya '74, Itàlia '90, Alemanya 2006 i Qatar 2022. "Els impactes són molt més freqüents i més potents en l'esport actual", explica el doctor Iranzo: "Als mundials del 2006 i el 2022, un 33% dels cops al cap van requerir atenció mèdica i 5 d'aquests cops van provocar la retirada del camp del jugador" Una xifra molt més alta que en mundials anteriors: entre els dos primers mundials i els dos últims, la diferència és de gairebé 1.000 cops al cap més.

El neuròleg detalla què succeeix dins el crani quan el cap rep un impacte: "podem explicar-ho com que el cervell va rebotant. El cervell està com en una bossa, no està subjecte al crani. Si això passa un o dos cops, possiblement no passi res, però si és un moviment comú, pot generar proteïnes tòxiques que són la llavor per generar malalties neurodegeneratives com el Parkinson, l'Alzheimer o la demència." Com que l'eclosió del futbol femení és molt recent no hi ha estudis específics, però els efectes en els homes i en les dones són similars.

El doctor, gran aficionat al futbol, és conscient que eliminar els cops de cap a la pilota és "carregar-se el futbol." Però alhora alerta que cal prendre mesures com passa a l'estranger. Al Regne Unit, on hi ha el precedent de la generació campiona del món al '66 en què 5 jugadors han desenvolupat malalties neurodegeneratives (entre ells el mític Bobby Charlton), es va prohibir que els menors de dotze anys rematin de cap als entrenaments. El Doctor Iranzo afirma que s'hauria d'aplicar aquí i que la Federació ja hi treballa.

No obstant, la base del canvi ha d'estar en l'educació: "s'ha d'educar futbolistes, entrenadors, directius, metges dels equips, que entenguin que "amb el cap no s'hi juga", que prenguin consciència del dany al cervell, un òrgan principal al cos humà. No es pot anar a lo bèstia quan hi ha el cap pel mig. Crec que s'hauria de sancionar més severament els cops forts al cap: més targetes, més expulsions... evitar que es vagi tant al xoc." Ja que no veu viable que es pugui jugar a futbol amb casc, com passa amb altres esports, ho resumeix amb què "s'ha de protegir el cap amb el sentit comú".

Les malalties neurodegeneratives per culpa de la repetició d'impactes al cap es manifesten a llarg termini: "els primers senyals que dona el cos entre quaranta i cinquanta anys després dels impactes. A més, són malalties que avui dia no tenen cura, però sí que estem treballant en com detectar-les abans. Igualment, no s'ha de ser alarmista: només un 3% dels futbolistes professionals acaben desenvolupant aquestes malalties."

Per això, el doctor Iranzo i el seu equip investiguen per poder detectar-les abans: "estem estudiant exjugadors de futbol i de rugbi. També tenim un banc de més de 2.000 cervells de persones i estem mirant si aquestes lesions existeixen. I quan en trobem alguna i preguntem a la família, resulta que es tracta d'exjugadors."