Pau Víctor: “Anàvem a qualsevol partit sabent que el guanyaríem; és una sensació que no sé si tornaré a viure”

Pau Víctor (26 de noviembre de 2001) ha fitxat aquest estiu per l'Sporting de Braga després d'un any històric defensant la samarreta del Barça. En una entrevista al Què t'hi Jugues! de SER Catalunya ha explicat detalls i anècdotes d'aquella temporada històrica que va acabar amb tres títols més a les vitrines del Barça.

Com et tracten a Portugal?

Molt bé, molt bé, molt content en aquest moment.

Estàvem revisant les estadístiques de TV, preparant l’entrevista. La temporada passada al Barça, 379 minuts en 29 partits...

Sí, l’any passat vaig poder participar en molts partits, però sempre em tocava entrar als últims minuts, així que no sumava molts minuts, però bé, molt feliç per la temporada passada. Crec que vaig aprendre molt, vaig agafar experiència, vaig poder gaudir de jugar amb el millor equip del món.

Ets el fitxatge més car de la història de l’Sporting de Braga. T’ho han dit molt o què?

Sí, Déu meu, a les entrevistes m’ho repeteixen força. No li dono gaire importància, l’important és que estic feliç, amb els companys estic molt bé, molt integrat, i amb el cos tècnic igual, així que això és el que compta.Van ser 12 més 3 en variables. Prefereixes que no t’ho diguin?

Sincerament, m’és igual, perquè són coses que no depenen de mi, que a mi no m’han d’afectar en res, així que intento no pensar-hi.

Quins objectius et marques a l’Sporting de Braga?

El principal és guanyar partits amb l’equip i, si puc, fer molts gols, que és el que m’agrada. Estic en un procés d’adaptació que espero que acabi el més aviat possible perquè vull ser un jugador important dins l’equip i créixer futbolísticament.

El Braga té un entrenador que també és català, en Carles Vicens. Com va amb ell?

Molt bé. Abans de venir aquí vaig parlar amb ell, va ser ell qui em va convèncer. Crec que és un entrenador amb unes idees de joc increïbles, entén molt bé el joc, ve de la filosofia del City. Crec que en un futur en sentirem parlar molt, i poder gaudir-lo cada dia és increïble.

Flick era com un pare per a tots nosaltres

—  Pau Víctor al Què t'hi Jugues!

Tenies ofertes de Primera Divisió espanyola. Per què vas decidir marxar a Portugal i no quedar-te a Primera?

Sí que hi havia altres propostes, però el Braga va ser el club que més va apostar per mi. També va ser molt important el míster, parlar amb ell. El que em va transmetre va ser molt positiu i em va agradar molt. Crec que tot plegat em va fer molt fàcil prendre la decisió.

Et vas guanyar seguir al primer equip del Barça gràcies a una molt bona pretemporada. Què recordes del moment en què se’t va obrir aquesta porta?

Sempre havia lluitat per arribar al futbol professional, però mai m’havia imaginat arribar al primer equip del Barça, ni molt menys. Quan em van dir que aquest somni es feia realitat, va ser increïble, no m’ho acabava de creure.

Em va trucar el meu agent, i li vaig preguntar: “em volen fitxar per cedir-me o per quedar-me?” I em diu: “per quedar-te.” I jo: “hosti, com vols que em quedi?” Em vaig quedar flipant.I després faig una gran pretemporada i això em va donar molta confiança.Tot va ser molt ràpid i ho vaig poder gaudir poc, perquè tot era tan ràpid que ho havies de viure al moment. Ara que estic fora, ho valoro més que quan estava dins.

Amb Flick, la sensació és d’agraïment per l’oportunitat, o et queda aquell regust de no haver tingut més minuts de qualitat?

A Flick li estic molt, molt agraït. Sí que és veritat que un jugador sempre vol més i crec que en diferents moments hauria pogut tenir més minuts. Però això era decisió seva, i al final, crec que la temporada no va anar malament i no li puc retreure res.Estic molt content amb ell, sempre va estar molt pendent de mi quan no jugava. Em venia a animar, a dir-me que seguís així, que ho estava fent bé, i que estigués tranquil.El dia abans de marxar vaig parlar amb ell, em va dir que estaria molt pendent de mi, que li sabia greu la meva situació, perquè era un jugador al qual apreciava molt. Però bé, al final, per circumstàncies, no va ser com hauria volgut, però ho vaig gaudir al màxim. Cap sentiment de retret, tot el contrari.

És un entrenador que parla molt amb els jugadors, oi?

Sí, crec que tots ho dèiem. Era com un pare per a tots nosaltres, molt atent amb tothom, tant joves com veterans. Era increïble, poder-lo gaudir va ser una meravella.

Com vas viure aquells dies de gener en què no estaves inscrit?

Van ser uns dies una mica durs, hi havia molts sentiments trobats, però el club en tot moment ens transmetia confiança, i jo vaig confiar en el club. En cap moment em vaig plantejar marxar, crec que Olmo tampoc, i al final va sortir bé.

La temporada va ser històrica. En quin moment feu el clic i penseu que guanyareu molts títols?

Ens ho passàvem molt bé entrenant, i la sensació era molt forta: anaves a un partit sabent que el guanyaries. Era una cosa que no sé si tornaré a viure mai més. Jugàvem contra la majoria d’equips i sabíem que guanyaríem. Era molt fort.

Quin va ser el teu dia més bèstia?

Quan a la pretemporada marco dos gols contra el Madrid, això em va canviar una mica la vida. Va ser el primer dia que vaig pensar: “què estic fent?”

I com a equip?

Recordo el meu primer títol, la Supercopa, i la manera com el vam guanyar.Va ser el primer trofeu i contra el Madrid. Un dia increïble. I el de la Copa del Rei, que va ser tres quarts del mateix.

Quan Flick explica com vol jugar amb la defensa tan avançada, entre vosaltres comentàveu si era un suïcidi o no?

Sí. Ara ja ningú té dubtes dins la plantilla, però a la pretemporada, quan fèiem feina de vídeo sobre la línia defensiva, ens miràvem dient: “com vols posar la línia tan amunt?”Vam començar a veure que tots queien en fora de joc cada vegada, i que funcionava. Jo ho patia molt als entrenaments contra Íñigo, Cubarsí, Araujo... Era molt complicat fer desmarcatges. Va donar molt bon rendiment, però al principi dèiem: “hosti, i quan t’enganxi un extrem rapidíssim?”Ho vam solucionar força bé.

Us exigia molt amb la pressió?

Sí, era dur, perquè si no pressionaves, l’endemà et posava el vídeo i et deia: “mira, aquesta no la vas pressionar bé.”Havies de pressionar-les totes, fer el que ell deia. I com que els resultats eren bons i veies que el que deia tenia sentit, ho feies.

Quan no pressionaves una jugada al dia següent et posava el vídeo i t'ho deia

—  Pau Víctor al Què t'hi Jugues!

Vau dubtar en algun moment?

No. Vam començar molt bé, després va haver-hi una baixada, no sabria dir per què. Després, el dia de l’Atlético de Madrid, abans de marxar de vacances de Nadal, vam perdre de manera injusta i crec que aquell dia l’equip va fer un clic i va dir: “hosti, si juguem així, ningú ens podrà guanyar.”

Quina putada la nit de Milà, oi?

Molt fort. Va ser molt dur. Quan marca Raphinha ens pensem que ja estem a la final, i després de tants anys com a culer...Jo en l’última final la vaig viure des de la graderia. Vaig anar al camp a Berlín. I poder-la viure sobre la gespa, no sé si tornaré a tenir l’oportunitat d’estar tan a prop de viure una final de Champions. Va ser molt dur.

Algú va plorar al vestidor després de quedar eliminats?

La pregunta seria si algú no va plorar, la veritat. Va ser molt dur. Crec que a tots, en algun moment, alguna llàgrima ens va caure.

Els Víctor sou culer de tota la vida, i el teu germà, que està al juvenil i al Barça Atlètic, aquesta setmana ha entrenat amb el primer equip. Un altre Víctor!

Està molt content. Gran jugador. És lateral i està fent el seu camí. És bon jugador. De la generació del 2007, que sembla que no és pas una mala fornada.

Si algú va plorar a Milà? La pregunta seria si algú no va plorar. Crec que a tots, en algun moment, alguna llàgrima ens va caure.

—  Pau Víctor al Què t'hi Jugues!

Del 2007 és en Lamine Yamal. Com era entrenar amb ell?

Increïble. El dia que ell volia guanyar un partit curt o una competició d’acabaments, no podies fer res. Era seure i mirar, perquè quan rebia la pilota, si volia marxar de quatre, ho feia i te la clavava. És diferent de la resta.

Què et sembla aquesta crítica que hi ha al voltant del seu estil de vida?

Una cosa molt bona que té en Lamine Yamal és que les crítiques no l'afecten gaire. Es centra en ell mateix. I si li diuen que no faci una cosa, potser la fa més per provocar. Crec que no li afecta.

Jo crec que tampoc. La gent el voldrà desestabilitzar perquè és una de les poques maneres que tindran per intentar aturar-lo. I crec que fa molt bé de no escoltar-ho, perquè al final, si està rendint dins del camp, que faci el que vulgui fora.

El dia que Lamine Yamal volia guanyar només podies asseure't i mirar, si volia marxar de quatre ho feia. És diferent

—  Pau Víctor al Què t'hi Jugues!

Què va suposar la baixa d’Íñigo?

Íñigo dins el vestidor era una peça clau. Bé, dins el vestidor i també al camp. Era un líder, una persona que feia equip, que sempre feia bromes però que, quan el tema era seriós, era el primer en donar la cara, en ficar-se en una discussió i posar calma.

Com veus el Barça aquesta temporada?

Els estic veient bé, sí que és veritat que l’últim partit contra el Sevilla no van donar la seva millor versió, però també tenen dificultats amb el tema de l’estadi, que no saps on jugues, al principi jugues tres o quatre partits fora… Tenen moltes baixes importants, i quan estiguin tots bé, no tinc cap dubte que tornaran a ser el Barça de l’any passat. Paciència.

Imagina’t aquell Barça de Hansi Flick al Camp Nou, en lloc de Montjuïc...

Tinc l’espina de no haver jugat al Camp Nou. M’hauria agradat molt i em va fer mal marxar per això. M’hauria agradat poder-lo gaudir una mica.

Potser hi tornes algun dia, oi?

Òbviament, no es descarta res. No hi penso, penso a gaudir aquí, a créixer al màxim i després ja es veurà on ens porta la vida.