Aida Sunyol: "Falten referents literaris que parlin amb naturalitat del sexe"

Barcelona

Carme Riera, Toni Sala, Maria de la Pau Janer o Baltasar Porcel es van endur en el seu moment el Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana. Aquest any, els 35.000 euros del premi han anat a parar a una autora debutant, una llicenciada en Biotecnologia que fa de professora de ciències, Aida Sunyol (Cardedeu, 1990): "La gent tendeix a pensar que si ets profe i escrius, seràs de filosofia o de català. S’acostuma molt a fer aquesta divisió entre ciències i lletres, com si fossin coses que no tinguessin res a veure. Però per mi estan molt relacionades".

Ferides

El llibre de Sunyol es titula 'Mercromina' (Edicions 62) com el famós medicament que ens posaven de petits per curar les ferides. En el cas de la novel·la, "són ferides provocades pel desplaçament constant, per la inestabilitat dels personatges. Aquesta necessitat de fugir, de tornar, de trobar un lloc, de connectar amb la gent. Es desplacen per la ciutat d’una manera fragmentària, dispersa, sense acabar de trobar un encaix al tot. I crec que això, amb la composició coral de la novel·la, es veu força bé". Uns protagonistes que reflecteixen la crisi dels trenta que la mateixa autora va passar coincidint amb la pandèmia.

Vestir casulles

'Mercromina' és una història carregada d'humor amb alguns personatges que voregen l'excentricitat com el noi que es vesteix de capellà per anar pel carrer: "És la seva performance, la seva manera d’enfrontar-se al món. Exterioritza una repressió que porta per dins i la treballa en certa manera. S’enfronta a ella amb aquest símbol extern de repressió que és l’Església catòlica. És un personatge molt tendre, en el fons". També hi ha un escriptor que fabula amb la possibilitat que un túnel subterrani unís el Seminari on es formaven els capellans i la desapareguda discoteca gai Arena Madre: "És una llegenda urbana que recordo haver sentit. És una fantasia i una manera de fer un petit homenatge a la Barcelona dels 80-90. I posar-hi una bona dosi d’humor".

Bisexualitat

Una de les particularitats del llibre d'Aida Sunyol és que pràcticament tots els personatges són bisexuals. També es poden llegir escenes de sexe explícit que no trobem, en general, a la literatura catalana actual: "Jo crec que hi ha una falta de referents. No només d’eròtica, perquè 'Mercromina' no és un llibre eròtic. Hi ha escenes eròtiques, però és un llibre on es retraten relacions, i el sexe hi té un paper important. Fa una mica de por posar sobre la taula certs temes. Però sí, crec que estem obrint camí".