La història d’Akhnaten feta òpera: “No m’imaginava l’Antic Egipte amb música”

Barcelona

Les rambles plenes, el Gran Teatre del Liceu il·luminat i un cartell que crida l’atenció: Akhnaten , l’òpera de Philip Glass sobre el faraó que va sacsejar les bases religioses de l’antic Egipte. Allà hi és El Balcó, i no podia faltar-hi Irene Cordón, egiptòloga i col·laboradora habitual del programa, per viure una experiència que uneix història, música i emoció.

L’òpera, inspirada en la vida d’Akhnaten el faraó que fa més de 3.300 anys va trencar amb el politeisme egipci per instaurar el culte a un sol déu, Atón, desperta tanta curiositat com expectació, “Ja tardaven a dedicar-li una òpera, s’ho mereixia”, afirma l’egiptòloga.

Philip Glass, conegut per la seva música hipnòtica i minimalista, completa amb Akhnaten una trilogia dedicada a grans visionaris de la història, com Einstein, Gandhi i ara el faraó que va voler reformar Egipte, “quan estudio l’antic Egipte, no m’imagino mai música. Ara, aquest home amb la seva màgia, me la posarà”, comenta Cordón abans d’endinsar-se al teatre.

“No m’ho esperava. Hi ha molt rigor històric”, explica. Detecta detalls que passen desapercebuts per la majoria: la figura de la reina Tiy amb la seva cornamenta de vaca i el disc solar, el símbol del pes de l’ànima amb la ploma de la veritat, o els textos dels cants extrets directament de les piràmides: “Tenen més de 4.600 anys i els estic escoltant aquí, al Liceu. És increïble.”

La lentitud dels moviments escènics, la llum daurada i els silencis, que desconcerten alguns espectadors, per a Cordón tenen sentit: “A l’antic Egipte tot passava lent, i aquesta òpera et permet entrar en aquell temps”, confirma, doncs, que et fa sentir de ple dins del seu món.

Una lliçó d'història des de la platea

Al segon acte, l’escenari es transforma. La parella d’Akhnaten i Nefertiti deixa enrere la ciutat de Tebes i fonen la seva nova capital amb el seu amor; “A les imatges reals sempre apareixen tendres, mirant-se als ulls. Això no s’havia vist mai abans en un faraó”, destaca Cordón.

El tercer acte arriba amb la caiguda del sol i del mateix faraó, el qual històricament no se sap com va morir, però sí que va oblidar governar. La història diu que era un mal rei, tot i ser un personatge fascinant per molts. L’egiptòloga reconeix també una petita llicència escènica: “Entre Akhnaten i Tutankamon hi va haver un altre faraó, però aquestes coses ens les deixem passar als historiadors”, riu.

Un dels moments que han emocionat especialment ha estat, segons Cordón, quan ha cantat l'himne d'Atón, un cant d'amor i entusiasme considerat una obra magistral de la literatura religiosa. L'emoció no només ha vingut quan s'han entonat les primeres notes, sinó quan ho ha fet en català: "Quan ha començat a cantar i a més en català he pensat és Akhnaten, ha vingut aquí!"

Irene Cordón, afirma a la sortida de l'obra i fidel al seu entusiasme: “el més important és que se’n parli. Que la història arribi a la gent, encara que sigui a través de la música.”