Pepu Hernández: “Hi ha molta qualitat, però cada cop menys quantitat de jugadors, i això em preocupa”
Parlem amb Pepu Hernández l'exentrenador i campió del món de bàsquet al 2006, que reflexiona sobre els joves i la formació del bàsquet actual
Pepu Hernández: “Hi ha molta qualitat, però cada cop menys quantitat de jugadors, i això em preocupa”
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Entregat a la formació, va dirigir el bàsquet masculí espanyol al primer or de la seva història. Pepu Hernández (Madrid, seixanta-set anys) va entrenar l'equip que va conquistar el Mundial del 2006 i va obrir una etapa de glòria d'Espanya a Europa. Quan va acabar la seva etapa a la selecció, després d'una plata europea, va tornar al seu estimat Estudiantes, a qui va preparar entre el 1994 i el 2005 i el 2011-12, després de passar pel Joventut.
Hernández, repassa el present i la visió sobre l'esport que l'ha acompanyat tota la vida. Lluny de les banquetes professionals, però amb la mateixa passió, Pepu confessa que viu un moment de serenitat i tranquil·litat: “Estic fent tecnificació de bàsquet a escoles i amb xavals joves i això m'omple”, explica.
El madrileny encara manté la vocació per ensenyar i formar. “Tinc ara la sensació que no necessito la competició com l'entrenament”, afegeix, deixant clar que el seu compromís amb el bàsquet continua sent total, encara que en una altra dimensió. L'exseleccionador, insisteix en la importància del paper formatiu i social del bàsquet: “M'agradaria que el bàsquet sigui un esport per als joves que serveixi com a refugi quan les coses vénen mal donades, que doni valors, hàbits saludables”.
En preguntar-li per la tornada de Ricky Rubio a les pistes, no dubta a elogiar el base català: “La seva tornada m'ha semblat extraordinària, sempre em fa una mica d'enveja que és un dels jugadors que no he pogut entrenar directament, però m'alegra molt que torni a la Joventut”, respon.
La conversa també porta records més durs. Pepu rememora el dia de la final del Mundial del Japó, quan va morir el seu pare: “Ho vaig viure amb molta tristesa, vaig comunicar al meu cos tècnic que no ho comuniqués als jugadors i que s'encarregués que això no afectés la meva feina”. Ell va decidir mantenir el focus al grup i al partit. “No ho vaig comentar com a tal als jugadors, però sí que em vaig adonar que hi havia algun jugador que ja ho sabia”, confessa.
Amb la mirada posada en l'actualitat del bàsquet espanyol, Hernández creu que: “Hi ha una gran dificultat i és difícil entrar-hi, i cal apostar i fer forat per als jugadors formats a casa”. Per ell, la clau per tornar a tenir jugadors de primer nivell a la selecció implica reforçar la base tècnica: “És important potenciar la tècnica individual perquè això és el que fa fidelitzar el jugador per fer bon bàsquet, però també al club que jugui”.
El seu diagnòstic no és optimista del tot: “Ara mateix hi ha jugadors de molta qualitat, però cada cop n'hi ha menys quantitat i això sí que em preocupa”. Tot i això, celebra l'evolució del joc: "El bàsquet sí que ha evolucionat a un de més àgil, més ràpid i en què s'ataca en pocs segons; m'agrada com juga el València o Unicaja, la velocitat és un d'aquests factors que està canviant al bàsquet".
