Alba Carmona: "Cerdanyola és com un talismà, si presento allà els meus projectes sé que aniran bé"

barcelona

Al nou “Llapis de Memòria", Alba Carmona ha obert el seu cor per explicar el procés creatiu d’“Ofrenda”, un treball que defineix com una declaració d’amor a la música i a la vida. “És la nostra manera d’agrair tot el que la música ens dona. Una ofrena a la veritat, a la senzillesa i al que som”.

Després d’anys de trajectòria en solitari i d’haver format part del grup Las Migas, Carmona presenta un disc despullat d’artificis: veu i guitarra com a protagonistes absoluts, en un diàleg ple de matisos. “Volíem fer un disc on els dos instruments fossin solistes, on la veu no acompanyés la guitarra ni la guitarra acompanyés la veu, sinó que tots dos parlessin d’igual a igual”, diu.

Acompanyada pel guitarrista Jesús Guerrero, amb qui comparteix escenari i vida, l’artista barcelonina admet que el procés ha estat tan intens com harmoniós. “Amb el Jesús ens entenem molt bé. Hem trobat un llenguatge propi, fruit d’anys compartint escenaris i silencis. ‘Ofrenda’ arriba en el moment just.”

El disc, format per nou temes, barreja tangos, passodobles i nanes, i conté una versió emocionant del “Pequeño vals vienés” de Federico García Lorca, peça que Carmona ha interpretat a escenaris com Nova York i que ara revisita amb la profunditat de la maduresa. “Aquest poema sempre m’ha perseguit. És un tema que pesa, que t’exigeix haver viscut una mica per poder-lo cantar de veritat.”

Filla de mare ballarina i professora de dansa a Cerdanyola del Vallès, Carmona recorda la seva infantesa entre la cultura catalana i l’andalusa. “Sempre he estat al mig d’aquestes dues maneres de viure. A casa es respirava flamenc, però al col·legi tot era en català. I això em va donar arrels i ales alhora.”

Tot i viure actualment a San Fernando (Cadis), on assegura que “els nens tenen una vida tranquil·la i el mar sempre a prop”, l’artista torna sovint a Catalunya. “Cerdanyola és com un talismà. M’agrada estrenar-hi els meus projectes. Si comencen allà, sé que aniran bé.”

L’Alba ens ha parlat també dels seus anys a l’ESMUC, on va ser la primera llicenciada en cant flamenc, i de com aquell aprenentatge li va obrir portes a altres gèneres. “A l'ESMUC vaig descobrir el jazz i vaig entendre que podia barrejar mons. El jazz és el flamenc de Nova Orleans: les dues són músiques del poble.”

Durant l’entrevista, Alba Carmona repassa també algunes de les seves influències musicals Chavela Vargas, Mercedes Sosa, Camarón de la Isla i reivindica la llibertat creativa per sobre de les etiquetes: “No sóc cantaora, sóc cantora. Canto el que sento, sense pensar d’on ve ni on va.”

Amb una veu que travessa gèneres i emocions, Alba Carmona confirma amb “Ofrenda” la seva maduresa artística: un disc que és alhora, retorn i descobriment, arrel i futur.

Les Cançons d'Alba Carmona:

• Ella y yo - Alba Carmona i Jesús Guerrero
• Ojalá que llueva café - Juan Luis Guerra
• Un cuento para mi niño - Lole y Manuel
• No volveré - Chavela Vargas
• Say it, over and over Again - John Coltrane
• La leyenda del tiempo - Camarón de la Isla
• Pequeño Vals Vienés - Alba Carmona i Jesús Guerrero
• Triana ,puente y aparte - Miguel Poveda
• Alfonsina y el mar - Mercedes Sosa