"El problema és la ideologia que governa la tecnologia"

Barcelona

El febrer del 2020 es va destapar un dels episodis més polèmics de la història del Barça: el club, llavors presidit per Josep Maria Bartomeu, hauria contractat una empresa per influir en l’opinió pública a través de les xarxes socials, amb l’objectiu de millorar la imatge de la directiva i atacar veus crítiques internes i externes. El cas, conegut com el Barçagate, va obrir un debat més ampli sobre l’ús de les xarxes com a eina de manipulació.

La manipulació digital, una industria

“És una pràctica molt estesa que empreses o organitzacions paguin a xarxes per parlar bé d’ells. El que també s’ha fet és difamar i parlar malament dels seus opositors. Quan digitalitzes això, ho converteixes en una indústria i un negoci.” Així ho explica Josep Maria Ganyet, expert en intel·ligència artificial i comunicació digital.

Segons Ganyet, la situació ha empitjorat amb l’arribada de noves tecnologies: “Fa cinc anys els bots eren programes automatitzats, però ara darrere hi ha grans models de llenguatge com ChatGPT, i és pràcticament impossible distingir si és una IA o no. Això afecta més enllà de la comunicació, perquè incideix en la democràcia.”

Ell mateix també apunta a la responsabilitat de les plataformes: “Les plataformes haurien de fer més davant de l’onada d’ultralliberalisme que representen Elon Musk i Trump.”

Per a Patricia Ventura, experta en ètica de la comunicació, el problema no és nou: “Intentar incidir en l’opinió pública és anterior a les xarxes; el que passa és que ara tot és molt més ràpid.” Ella recorda un estudi de la revista Wired que revela que “un 60% dels continguts a les xarxes durant esdeveniments polítics eren generats per bots artificials.” “Les campanyes digitals combinen persones reals i bots per donar versemblança. Una persona pot acabar discutint amb un bot o un troll i no adonar-se’n.” afegeix.

Malgrat els esforços, Ventura alerta que la regulació europea encara és limitada i insuficient: “S’intenta millorar la situació, però topem amb un problema geopolític. El problema és la ideologia que governa la tecnologia.”

Les conseqüencies socials : el ciberassetjament

El periodista Adrià Soldevila posa el focus en la incidència social que té la manca de regulació a les xarxes: “Un 25% dels intents de suïcidi entre joves i adolescents estan provocats pel ciberassetjament.”

Una dada que, situa el debat més enllà de la comunicació: “Estem parlant d’un problema de salut pública, i s’han de prendre mesures de protecció” assegura Ventura. Ganyet hi coincideix: “Com a individus és molt difícil lluitar contra això. Calen incentius per a les empreses i per a la regulació pública.”

Molts periodistes de l’entorn Barça han decidit abandonar les xarxes socials com X (antigament Twitter), saturats per la desinformació i l’odi digital. “Un insult a les xarxes pot ser el mateix que un insult a la vida real. Sota l’anonimat, la gent té molta més valentia per participar en campanyes d’odi.” En aquest context, la responsabilitat del periodisme esdevé clau. “Com a periodistes, és més necessària que mai la feina d’algú humà que validi què és veritat i què no ho és.”, assenyala Ganyet.

El cas del Barça no és una excepció, és un símptoma d’una realitat on la influència digital s’ha convertit en un perill i la frontera entre informació i negoci és cada vegada més difusa.