"Mode supervivència. A l'espera d'un millor joc, abracem el resultat"
El Barça derrota a l'Elx però segueix sense retrobar les millors sensacions: Lluís Flaquer posa les notes al partit
"Mode supervivència. A l'espera d'un millor joc, abracem el resultat"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Al 'Què t'hi Jugues!', el professor Lluís Flaquer posa notes a un triomf que permet al Barça mantenir-se a cinc punts del Madrid, líder de la Lliga. Per un dia, i a l'espera de recuperar sensacions, se celebra el resultat. La capacitat golejadora de l'equip i el pas endavant de Frenkie al migcamp s'emporten bona nota. El que encara preocupa són les concessions defensives...
Excel·lent: Guanyar
El Barça és en mode supervivència. Absents peces clau i allunyat com està de la seva millor versió, era innegociable la victòria. Sumar els tres punts per no allunyar-se del Madrid i guanyar temps a l’espera de dies millors. L’equip va assolir l’objectiu de mínims. El partit no deixarà grans conclusions futbolístiques. No marcarà un abans ni un després. No esborrarà les ferides d’un mes d’octubre sagnant. Es tractava de guanyar a l’Elx. Es va aconseguir. Partit superat. Tres punts més. No ho direm gaire alt, però a l’espera d’un millor joc, abracem el resultat.
Notable: la capacitat golejadora
28 gols a favor en 11 partits converteixen al Barça en l’equip més golejador de la Lliga. Són dos gols més que el Madrid, on Mbappe acumula el 50% de les dianes, veuràs tu el dia que es refredi. El City de Haaland ha marcat 20 gols en 10 partits. A França, el PSG suma 7 gols menys que l’equip de Flick. De fet, de les grans lligues europees, només el Bayern n’ha marcat més que el Barça. Són 33 gols dels alemanys, i 12 els ha fet Harry Kane. Aquí, amb Lewandowski i Raphinha KO durant moltes setmanes i Lamine jugant minvat per la pubàlgia, ets el segon equip més golejador de les grans lligues europees. No marques tant com l’any passat, però si et compares amb els altres, en l'àmbit golejador i tenint en compte les baixes... al loro, que no estamos tan mal...
Progressa adequadament: el rol del discutit Frenkie
Igual soc jo, no ho sé, però aquesta setmana m’ha agradat el pas endavant de De Jong. Al Bernabéu, exercint de capità en zona mixta, defensant Lamine. Ahir, davant l’Elx, assumint més pes en el joc de l’equip. En un context de més transició que control, l’holandès va tenir bona presència. Ara que hem d’aprendre a viure unes setmanes sense Pedri, és cabdal sumar virtuts de tots els migcampistes. Amb Fermín no tenim dubtes, Frenkie ha de liderar i Casadó tornar a ser el de la passada temporada. Seria ideal una bona versió d’Olmo, però reconec que la meva fe en ell ha entrat en crisi. Pedri és insubstituïble. Només la suma de la resta de migcampistes farà possible superar la pitjor de les baixes que podíem patir.
Suspès: les desconnexions defensives
Ja són 8 partits consecutius permetent al rival marcar almenys un gol. El d’ahir, de nou, deixant retratat una desconnexió. Araujo tira la línia del fora de joc quan el davanter rival surt del seu propi camp. I quan arriba a l’àrea, l’uruguaià obre la porta a la rematada amb la seva poca contundència. En Lliga, si guanyes el partit, concedir tant en defensa no implica càstig classificatori. Però, ai quan arribin les eliminatòries... un gol concedit pot marcar seguir o no seguir a Europa. Cal, doncs, minimitzar les concessions, reduir les desconnexions. El sistema de Flick obliga a màxima concentració. Els gols que ara poden ser anecdòtics... esdevindran letals d’aquí a pocs mesos. Hem celebrat els que marquem, però no podem negar que ens preocupen, i molt, els que rebem.
