Treballadors de Resilis es defensen pel descontrol en les ajudes a extutelats: "Som educadors, no gestors econòmics"

Barcelona

Els treballadors de Resilis que gestionen les ajudes als extutelats lamenten que se'ls relegui a gestors econòmics quan fan feina d'educadors. Quatre persones que treballen en aquest servei, i que prefereixen mantenir el seu anonimat, expliquen als micròfons de SER Catalunya que gestionen un dia a dia amb situacions molt complexes i delicades: intents de suïcidi, interrupcions d'embaràs, autolesions, persones que es queden al carrer, addiccions... I que, molts cops, la gestió de les ajudes és només una peça més en tot aquest mosaic. "La nostra feina és fer seguiment educatiu, no fiscalitzem a nivell econòmic... Ara ho hem de fer més perquè tenim molta pressió, i semblem més gestors econòmics que no educadors", assegura una de les treballadores del servei.

També apunten que tenen una ràtio aproximada de 70 joves per educador, amb la pauta de fer seguiments mensuals, la majoria de cop presencials, amb els extutelats. Al final d'any cada educador ha tingut contacte amb un centenar de joves. Per posar un exemple, entre Barcelona ciutat i l'Àrea Metropolitana cada any hi ha uns 1.000 expedients oberts que gestionen entre 9 educadors socials.

El seguiment de cada cas és molt més freqüent per part dels que estan en situacions més complicades, no un cop al mes, ja que molts cops aquests educadors del SEVAP (Servei de Seguiment i Valoració de la Prestació a Extutalets) són els seus únics referents adults. "Hi ha entrevistes on ni tan sols parlem del tema econòmic, aquests joves tenen problemes que molts cops la gent no es pot imaginar", diu una altra de les educadores. Totes quatre consideren que és encertat dir que "fan de parallamps" per a moltes coses alhora. "Molts cops arribem a la feina, encenem el telèfon i ens han trucat a mitja matinada per alguna cosa que els ha passat i que no té res a veure amb l'ajuda", asseguren.

L'auditoria constata "disfuncions" i "ineficiències" en el seguiment de les ajudes

La setmana passada avançàvem a SER Catalunya l'auditoria externa encarregada pel Govern, que assenyalava disfuncions en el seguiment de les ajudes als joves. Els treballadors justifiquen el descontrol assegurant que mai han tingut protocols per escrit sobre quan calia informar dels ingressos dels joves, i també que hi ha hagut canvis de criteri els últims anys.

Assenyalen que hi ha hagut dos principals problemes: el primer, que mai ha quedat clar si calia revisar les ajudes a partir dels ingressos mensuals o a partir dels ingressos anuals. I el segon, que des que es van començar a aplicar els contractes fixos discontinus, mai els han dit exactament com s'han de reflectir als informes aquestes feines intermitents, que són majoria entre els extutelats: treballen com a auxiliars d'infermeria, a l'hostaleria o al lleure.

Això, en molts casos ha fet que els educadors reflectissin als informes que, si els joves no treballaven dos mesos seguits, això no afectava la seva prestació, ja que és la instrucció que rebien dels tècnics de la conselleria. Recordem que l'auditoria assenyalava que molts cops els educadors confiaven en la paraula dels joves quan els explicaven els seus canvis laborals, i que molts cops no es comprovava aquesta informació amb dades oficials de la seguretat social o l'Agència Tributària.

"Sempre som els últims quan som la peça clau"

Les educadores del SEVAP també ressalten que dins de tota la refundació de la DGAIA i els canvis estructurals de la conselleria (des del dia 1 de novembre les ajudes pengen d'una direcció general de prestacions després de la reestructuració del departament) no se'ls ha escoltat mai. "Nosaltres donem la cara, tenim tota la informació, i mai ningú ve a parlar amb nosaltres per saber què passa, sempre com els últims", lamenten. Consideren que ells són la clau per reunir tota la informació administrativa i del dia a dia dels joves.

Posen com a exemple d'aquest desgavell la condonació del deute dels pagaments indeguts. "No en sabem la lletra petita! Ens truquen els joves contents, i nosaltres hem de dir que no sabem a qui es pot aplicar la condonació, ni com, ni en quin moment", asseguren. Lamenten que ells han de donar la cara amb els extutelats quan ni tan sols els transmeten la informació precisa per a cada situació.