La família de la SER homenatja a Òscar Moré entre música i records
El programa commemora el creador del “Llapis de Memòria” i veu clau de SER Catalunya, coincidint amb el primer aniversari de la seva mort

La família de SER Catalunya homenatge a Òscar Morè
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Jordi Manau ha obert l’emissió amb una declaració de principis: “No hi haurà floritures ni elogis de manual. Parlarem de l’Òscar tal com raja, amb les seves virtuts, els seus defectes i aquella manera única de viure-ho tot a fons”. I així ha estat. Durant gairebé una hora, companys, amics i col·laboradors han compartit anècdotes, músiques i emocions que han dibuixat el retrat més sincer del periodista figuerenc.
Entre els primers convidats, Cristina García, Màxim Castillo, Sergi Caballero i Guillem Arnal, han recordat el Moré més exigent i apassionat per la feina. “Volia que tot sortís perfecte, i quan alguna cosa fallava, s’emprenyava... però al cap de cinc minuts ja t’estava fent un petó o t’enviava un meme”, explicava entre rialles Arnal, tècnic i amic de l’ànima. La Cristina, que va ser la seva productora, reconeixia que “era un cap estressant, però només perquè volia que el seu programa fos el millor”.
Les cançons han estat el fil conductor del record. Des de “Starman” de David Bowie, que per a la Cristina “és l’himne que em fa pensar en ell”, fins a “Oh Me” de Nirvana, escollida pel Sergi Caballero per “la pau que li transmetia”. Tampoc han faltat moments de complicitat i humor, com quan el Màxim ha evocat “aquelles nits de rave als noranta amb un jove Òscar descobrint Barcelona”.
Un dels instants més emotius ha arribat amb “Tierra”, de Joel López, la cançó triada pel Guillem Arnal. “L’hi vaig ensenyar jo, i des d’aquell dia la vam escoltar en bucle. Encara ara m’emociona”, deia visiblement commogut. Arnal, que el considerava “padrí i tiet” del seu fill, admetia que l’Òscar “era part de la família”.
A la segona part del programa, la redacció del Balcó, amb Anna Puigvoltas, Laura Polo i Claudio Matas— va afegir-hi el toc de quotidianitat. Han recordat el Moré bromista, l’amic fidel i també el company caòtic que perdia l’estoig cada setmana. “Quan algú fa una broma dolenta, encara avui pensem en ell”, deia la Laura.
Fins i tot Rosa Badia s'hi ha volgut sumar, triant una cançó de Ladilla Rusa per definir “la seva generositat i el seu orgull pels èxits dels amics”. El programa ha conclòs amb “Ull per ull” d’Adrià Puntí, el músic que, segons Jordi Manau, “és la banda sonora de l’Òscar Moré”.
Amb la veu trencada, Manau tancava així l’homenatge:
“T’enyorem una barbaritat, Òscar. Et recordem cada dia, amb humor negre i amb amor, com a tu t’agradava.”
Un record sincer i profund per al comunicador que va fer del Llapis de Memòria molt més que un programa: una manera de viure la ràdio.
Les cançons de l'especial d'Oscar Moré:
- Starman- David Bowie
- Oh Me - Nirvana
- Tierra - Xoel López
- The Adults Are Talking - The Strokes
- Somewhere Only We Know - Versió Martin OT 23
- A veces se enciende - El Último de la Fila
- KITT y los coches del pasado - Ladilla Rusa
- Ull per ull - Adrià Puntí




