Les grans empreses de l'FP privada regularitzen les condicions dels treballadors després d'anys de convenis inadequats

Barcelona

L'espectacular creixement que ha registrat la Formació Professional (FP) en els darrers anys ha estat impulsat bàsicament per la iniciativa privada i, molt especialment, per aquelles empreses que s'han especialitzat a oferir aquests estudis en modalitat a distància. Empreses que han crescut de "forma descontrolada" segons reconeix l'administració, en un escenari de regulació mínima i gairebé sense supervisió. La Generalitat va aprovar l'any 2021 un decret amb què volia "garantir la qualitat" d'una oferta formativa creixent, però una de les empreses del sector va recórrer per una qüestió de forma i el va deixar sense efecte. Fa un any que el Departament treballa en un nou marc regulatori, però encara no l'ha aprovat.

En aquest escenari, i segons que ha pogut confirmar SER Catalunya i El País, dues de les empreses de referència en el sector, com són Ilerna i Planeta IFP, han estat anys aplicant als seus treballadors convenis que no tenen res a veure amb l'ensenyament. En el cas d'Ilerna, que el curs 2022/23 tenia més de 44.000 alumnes de tot l'Estat matriculats al seu centre de Lleida, la companyia ha estat aplicant a tots els seus professors el conveni de màrqueting i consultoria, que estableix una jornada laboral de 40 hores a la setmana, 10 per sobre de les 30 hores, distribuïdes entre lectives i no lectives, que marca el conveni d'ensenyament privat reglat no concertat de Catalunya. El mes de setembre passat, i després de fins a set denúncies de sindicats i extreballadors davant de la Inspecció de treball, la companyia va comunicar al seu professorat que "tenint en compte les seves peticions i amb l'objectiu de regularitzar la situació de la plantilla" passava a aplicar-los "el conveni que correspon a l'activitat docent".

Ilerna nega que el canvi obeeixi a un requeriment explícit de la Inspecció de treball, malgrat que entre els mesos d'abril i juliol, el sindicat d'UGT d'una banda, i 7 extreballadors de l'altra, van tramitar 8 denúncies davant d'aquest organisme. Fonts de la Inspecció de Treball expliquen que, tot i que no entra en les seves funcions determinar quin conveni ha d'aplicar cada empresa, si supervisen que les condicions laborals, tant d'horari com de salari, que s'apliquen, s'ajusten a la naturalesa de l'activitat que fan els treballadors.

A preguntes d'aquesta redacció, la companyia, insisteix que el canvi de conveni és fruit d'un "acord mutu amb els treballadors" i defensa que fins ara ha estat aplicant el de màrqueting "perquè part dels docents feien tasques d'actualització de continguts o revisió de llibres" entre altres tasques.

Menys hores de feina però la mateixa càrrega de treball

Amb l'entrada en vigor del nou conveni, el professorat online d'Ilerna ha passat, segons confirma la mateixa companyia, de tenir una jornada de 1780 hores anuals a una de 1376 hores. En el que no hi ha hagut canvi és en els salaris, perquè, remarquen des d'Ilerna, els sous ja eren "superiors" al que marcava l'anterior conveni, perquè tots els docents cobraven complements. Treballadors consultats per SER Catalunya, que volen mantenir l'anonimat, apunten, però, que aquests complements no se sumaven a la base de cotització. "Ilerna ha estat comprant pernil a preu de mortadel·la", assegura un empleat.

Els professors consultats confirmen que el canvi de conveni és positiu per ells, però neguen que sigui un canvi pactat amb ells i alerten que la reducció de jornada que fixa el nou conveni no ha anat acompanyada d'una disminució de la càrrega de treball. "Hi ha professors que en una mateixa assignatura tenen assignats fins a 2000 alumnes i que cada dia es troben centenars de missatges per respondre", segons explica un extreballador i confirmen persones que continuen vinculades a l'empresa. "I a això li has de sumar la preparació de les sessions online i la correcció d'exàmens o treballs" -diu un altre empleat- "I fer-ho tot en menys temps, perquè ja ens han dit que no acceptaran que fem hores extra". Tot plegat, conclouen, provocarà que "la qualitat de la nostra feina es vegi afectada, i que ens veiem abocats a corregir les activitats dels alumnes de forma més superficial".

Ilerna no ha volgut respondre a la pregunta de si amb l'entrada en vigor del nou conveni, que redueix en 400 hores anuals l'horari de cada professor, han contractat o preveuen contractar nous docents.

Els professors de IFP Planeta, amb contracte d'oficinistes

En el cas d'IFP Planeta, tot el personal que treballa en els seus centres presencials de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona i que sumen una vuitantena de treballadors, entre docents, coordinadors i personal d'administració i servei, s'ha regit en els darrers anys pel conveni d'oficines i despatxos, segons que denuncien els sindicats. En els últims mesos, però, i sempre segons la versió dels treballadors, la companyia va tancar un acord amb la secció sindical de CGT per començar a aplicar a partir d'aquest setembre el conveni d'ensenyament privat reglat no concertat de Catalunya, com ja fam des de fa temps altres empreses de referència dins del sector com CEAC o Medac.

El canvi comporta, com en el cas d'Ilerna, una reducció de la jornada laboral, de quaranta hores setmanals, sumant la presència al centre i el treball a casa, a un màxim de trenta hores de dilluns a divendres. I també un increment substancial dels salaris que els treballadors començaran a rebre abans que acabi l'any, però amb efecte retroactiu des de l'1 de setembre. Des de la CGT apunten que cada any en què el personal ha estat contractat amb el conveni d'oficines i despatxos, "l'empresa s'ha estalviat mig milió d'euros anuals en sous. I cada treballador ha deixat de cobrar al voltant de 7000 euros anuals". Des de la secció sindical de CGT, Quico Montáñez, denuncia que tot aquest temps la companyia ha pensat "únicament en els beneficis" i no en cuidar els seus treballadors. I assegura que la rectificació arriba després que els treballadors comencessin a organitzar-se i a reclamar la millora de les seves condicions.

En el cas del professorat que s'encarrega dels cursos a distància d'IFP Planeta, la majoria, segons que confirmen fonts sindicals, tenen contractes com a autònoms, en alguns casos perquè la docència és només una activitat complementària però no la seva feina principal.

Des d'IFP Planeta no han volgut ni confirmar ni comentar cap d'aquests detalls.

Neix una nova associació de professors online

L'estiu passat es va constituir legalment l'Associació Nacional de professores i professors online d'Espanya (ANPROE) amb l'objectiu d'aconseguir que la docència privada a distància sigui "de qualitat, digna i que respecti els drets laborals" dels seus treballadors. El grup va mantenir una trobada a primers d'octubre amb representants del Ministeri d'Educació per explicar-los les condicions de precarietat en què treballen molts docents que fan classes a distància i per demanar que s'estableixi una regulació comuna a tot l'estat que marqui, entre altres coses, el nombre màxim d'alumnes que ha d'atendre cada professor i un horari clar de docència, de preparació de les classes i d'atenció a l'alumnat. El president de ANPROE, Pablo Díaz recorda que aquestes empreses obtenen l'autorització per funcionar a una comunitat autònoma, però, per la mateixa naturalesa dels estudis a distància, acaben operant en l'àmbit nacional, amb professors i alumnes distribuïts per tot l'estat.

"S'ha prioritzat el negoci", diuen els sindicats

Des del sindicat CCOO asseguren que quan han plantejat a la patronal de les escoles privades la necessitat de fer una regulació específica per la formació a distància "no hem vist massa interès". Expliquen que aplicar a tots aquests docents el conveni d'ensenyament privat reglat no concertat és un primer pas, però que caldria articular una regulació específica, que fixi el màxim d'alumnes que pot haver-hi en un grup virtual o les hores que s'han de dedicar a respondre les preguntes dels estudiants.

El responsable del sector de l'ensenyament privat reglat de la Federació d'Educació de CCOO, José Domínguez, explica que en una aula presencial queda molt clar quina capacitat té un grup, però en l'educació a distància les empreses juguen amb la dimensió. "La rendibilitat està en la no ràtio", assegura Domínguez, que remarca també que molts docents acaben treballant de dilluns a diumenge perquè bona part dels seus alumnes aprofiten el cap de setmana per connectar-se a les lliçons i plantejar dubtes. I les empreses els exigeixen que responguin a tots els alumnes de forma ràpida. "L'atenció als alumnes no pot ser 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana"- conclou.

Sobre la nova legislació que prepara la Generalitat, fonts de la Conselleria d'Educació i Formació Professional expliquen que el text en què s'ha treballat els darrers mesos ja té el vistiplau dels serveis jurídics del govern català, i que de manera “imminent” s'enviarà al Consell d'Educació de Catalunya i s'iniciarà el tràmit d'exposició pública.