"Víctimes mediàtiques com Lamine fan que es vegi el que succeeix al món a persones més anònimes"

Barcelona

La desconvocatòria de Lamine Yamal amb la selecció espanyola va tenir un efecte colateral: després d'aparèixer el comunicat de la selecció espanyola, també van començar a sortir a les xarxes socials missatges com: "tampoco cambia mucho que esté o no el moro robacobre", "en vez de desconvocarlo habría que deportarlo", "jamás querré en mi selección a un moro que cuando españa fue eliminada por Marruecos se descojonó, odio eterno a Lamine Yamal", "un moro desconvocado para convocar a un español"...

Dissabte, al diari El País, llegíem un reportatge a 8 columnes que signava la seva Cap d'Esports, Nadia Tronchoni: "Los insultos racistas se ceban con Lamine. El futbolista del Barcelona acapara la mayoría de los mensajes del discurso de odio en redes recogidos por el observatorio del Racismo y la xenofobia, el doble que Vinicius, el otro gran damnificado."

L'informe de l'Oberaxe s'ha fet amb un sistema que aplica intel·ligència artifical, i que en una temporada ha recollit més de 33mil continguts reportables, dels quals les plataformes n'han retirat només una tercera part.

Lamine, segons aquest informe d'Oberaxe que va destapar El País, rep el 60% dels atacs racistes a les xarxes. Vinicius, gairebé el 30% (el doble). I molt més lluny, insults racistes, Mbappé el 3%, i jugadors com Balde, Brahim o Nico Williams el 2%.

"Els missatges d'odi en general i també al futbol per desgràcia estan molt d'actualitat", diu el director de l'Oberaxe Tomás Fernández quan comença a atendre La Graderia. "Igual que passa a la vida, al futbol passa el mateix: quan hi ha un partit d'alta trascendència com un clàssic hi ha un pic. En aquest informe publicat està comptabilitzat fins al mes de maig, però ara estem acabant d'elaborar els números fins el mes d'octubre, un any sencer, i les tendències es mantenen i fins i tot pugen un mica en el cas de missatges d'odi contra el Barça."

Lamine no només és la figura que més missatges d'odi rep, també és el protagonisme del pic més alt d'aquest tipus de publicacions: "El mateix any passat, el Madrid-Barça de l'octubre de 2024 [el clàssic de Lliga al Bernabéu que va acabar 0-4 a favor del Barça] el pic del discurs d'odi es va concentrar després del gol de Lamine Yamal: ràpidament va haver-hi una gran pujada de missatges amb un augment de missatges xenòfobs i racistes en què hi destacava l'ús ofensiu del terme 'moro' i certes desqualificacions basades en el seu origen. I també missatges més agressius al moment que comença la celebració del gol amb el seu amic Balde, ho podem observar pas a pas i arriben a aparèixer fins i tot missatges de que els trenquin les cames o similars, o el debat posterior amb la comparació amb Vinicius o missatges que qüestionaven la pròpia nacionalitat de Lamine."

Un tipus de continguts que no es poden justificar i que són constitutius de delicte: "Hi ha qüestions que poden ser llibertat d'expressió, però d'altres no perquè el que fan és deshumanitzar i anar en contra de la persona pel seu origen, color de pell o d'altres qüestions que són racisme o poden ser xenofòbia."

Per això és important monitoritzar-los i "poder veure aquests missatges, monitoritzar-los i observar què transmeten, que moltes vegades no és res més que anar contra la dignitat humana, la deshumanització, incitar a la violència...", diu Tomás Fernández.

El perill de passar de l'online a l'offline

A més, el director de l'OBERAXE destaca el to violent de molts d'aquests missatges: "Un 97% dels missatges implica un llenguatge agressiu explícit, i això ens dóna la temperatura del que succeeix en un moment determinat per prevenir d'altres casos. Les forces i cossos de seguretat dins els seus plans de seguretat ja contemplen aquests esdeveniments com d'alt risc, però el problema és el que ve després d'aquests missatges: el discurs d'odi és l'avantsala de delictes d'odi amb agressió física. Hi ha estudis que tracten des d'aquest punt de vista, metodològics i científics, en què es veu clarament com hi ha una correlació entre discursos d'odi per racisme o lgtbifòbia i al cap de poques setmanes es produeixen agressions físiques en determinats llocs. Això veiem que extrapolat a l'àmbit del futbol pot ser també l'avantsala d'allò que està online i passa a l'àmbit offline."

Afegeix que "és com un incendi, i això és un focus. Si l'incendi es comença a estendre, el que fa és viralitzar determinats missatges i així és com surt el pitjor de cadascú, que sovint són prejudicis negatius que tenim interioritzats i que ens deixem endur, i el que fem és reenviar a d'altres grups aquests missatges. D'aquesta manera s'aconsegueix que aquesta creença d'acord amb determinats biaixos que totes les persones tenim, la confirmació, la il·lusió de la veritat, l'endogrup... tots aquests biaixos surten de l'ésser humà i arriben a produir aquestes persones que poden arribar a l'agressió física."

No obstant, la tendència no és només que s'encomanin els missatges negatius, sinó que també hi ha una reacció per part d'aquells que els troben intolerables: "Per un costat hi ha aquest efecte crida, però cada cop s'està observant i s'està treballant des de les institucions i des de les diferents organitzacions civils per lluitar i hi hagi una contranarrativa, perquè qualsevol persona que vegi això no només no en faci cas sinó que fins i tot respongui i digui 'vés a pensar altres coses'. Mica en mica sí que anem observant que no només a l'àmbit institucional que fa recerca i actua dins de les seves competències sinó que també persones de la pròpia societat realitzen aquesta contranarrativa contra aquestes persones. Hem d'aconseguir poc a poc que aquests, que cada cop són més, encara siguin una xifra més alta"

El futbol com a reflex de la societat

Tot i que moltes vegades el món del futbol té l'etiqueta de treure el més visceral de la societat, en aquest cas és a la inversa; són els missatges d'odi i racisme que ja estan instaurats a la societat els que traspassen al món de l'esport: "És quelcom que té l'ésser humà, són diferents prejudicis que hem anat adquirit al llarg de les nostres etapes de desenvolupament i en determinats moments d'eufòria com és el futbol i més a la societat espanyola, tot i que també pot ser en altres esports, el seguiment del teu equip i del teu endogrup, tot allò que va en contra del teu propi equip és com si fos, aprofitant l'anonimat, posar-se una mica en peu de guerra. De vegades és només una escalfada, com es diu vulgarment, i després no hi ha més tweets, o s'ho repensa, o s'ho reprimeix."

De manera que "el futbol en aquest cas és un reflex del que hi ha a la societat i que s'ha d'intentar mica en mica amb educació, amb sensibilització o fins i tot amb reflexió: tots tenim algun tipus de prejudici, i hem d'intentar dominar nosaltres el prejudici i no que el prejudici ens domini a nosaltres."

Molta feina per fer

Per tant, la primera conclusió és que encara hi ha una feinada per davant: "És una llàstima però sí. S'ha fet molt, i a Espanya ens ténen com a referent en altres països d'Europa i no només en l'àmbit de la monitorització per prendre la temperatura a l'ambient, i en l'àmbit de la recerca i la feina feta contra els delictes d'odi, però queda molta feina per fer i per recórrera. Hi ha una minoria de persones que fan més soroll que la majoria. Hem de despertar i veure que aquesta interculturalitat i aquesta diversitat és la que ens fa grans i no només al futbol sino a la vida en general."

I és que casos com Lamine o la resta de futbolistes que apareixen en aquest informe no són més que una extrapolació del que passa a moltes persones anònimes al dia a dia: "és molt complicat perquè ara posem al focus persones que són estrelles en aquest cas del futbol i és molt més mediàtic, però el problema són aquelles persones que no ténen tantes estratègies per afrontar-ho ni tanta capacitat potser de relacions, o d'amistat o econòmiques, perquè les ajudin superar aquestes situacions de deshumanització i denigració de la persona. N'hi ha moltes d'aquestes que ténen un gran problema també però no es fan veure les situacions de racisme contra persones que són anònimes i són víctimes de delictes i discursos d'odi també en l'àmbit offline. Moltes d'elles necessiten rebre aquesta ajuda de les oficines de víctimes, diferents organitzacions... i la part bona, dins d'una situació tan dolenta, és que les víctimes mediàtiques fan veure el que succeeix al món en general i aquestes persones més anònimes no ténen els recursos per superar determinades qüestions amb les quals ens falta empatia i hem de donar més importància, perquè per una persona que ho pateix pot ser el centre del món i ser el més important de la seva vida."