Conversa amb l'Antoni Siurana. Com era la Lleida del 1975?

Lleida

Aquest 20 de novembre fa 50 anys que va morir Franco. Un dictador que va causar empobriment i repressió, a més de pèrdues humanes arreu, també a Lleida. Recordem aquells anys previs a la mort de Franco i també els anys posteriors, en què la ciutat de Lleida despertava d'aquella foscor en què la va sotmetre el règim dictatorial.

La conversa la iniciem escoltant "Jo vinc d'un silenci" de Raimon perquè, segons Siurana, tothom procedia en aquella època "d'un silenci que es va produir amb molta força i amb molt dolor per molta gent. I no només dels que van ser víctimes del franquisme o dels qui van perdre familiars pel franquisme. El país estava somiant en una Europa de llibertats, un desig de la societat de la meva generació".

El dia que va morir Franco, avui fa exactament 50 anys, "molta gent va veure aquella extranya aparició de Javier Navarro anunciant la mort de Franco. Una aparició allò de "Franco ha muerto" que semblava més aviat un teatre artificia. No se sabia ben bé si era un sentiment de pena espontani o teatral" (tot i que a casa de Siurana tenien un altre motiu de celebració: l'aniversari de la seva filla).

Alcaldes als 70

Al 1975 hi havia d'alcalde a Lleida Miquel Montaña i al 77 va passar a Ernesto Corbella. Això abans de les primeres eleccions municipals de la Democràcia, que van ser al 1979. En aquells anys, recorda Siurana, entre 1975 i 1977, la UCD va voler fer "un rentat" de cara dels ajuntaments i "va promoure una votació interna entre els regidors dels diferents ajuntaments perquè elegíssim, de nou, un alcalde que fos pseudodemocràtic. O almenys, que fos elegit indirectament a través dels regidorsw. I aquí a Lleida es va produir una cosa curiosa. Hi havia Miquel Montaña d'alcalde. Una persona que també era procurador a Corts i Sotcap del Movimento (després va passar a Unió Democràtica) ... i anava sovint amb jaqueta blanca i camisa blava... El tinent d'alcalde era l'Ernesto Corbella. Es va fer una elecció, es va primar l'edat i va sortir alcalde aquest darrer.

Primeres eleccions

Això fins a 1979 en què Siurana aconsegueix guanyar les priemeres eleccions municipals de Lleida, amb 36 anys. Recorda Siurana que el pas a la política ja l'havia fet abans d'aquelles eleccions, sent el delegat a Lleida del departament de Política Territorial i Obres Públiques, cosa que li va servir un cop va asollir l'alcaldia ja que a Lleida li feia falta un nou Pla General per tal de connectar els barris amb el centre i combatre l'aïllament que suposaven, per una banda, el riu Segre, i per una altra, la via del tren. "La gent de La Mariola, de Mangraners, del Secà deien baixem a Lleida... quan érem la mateixa ciutat. I això és perquè els barris estaven totalment desconnectats".

El Clot de les Granotes

Els moviments veïnals i socials, que els partits polítics contraris al règim agafaven per bandera com la polèmica per un edifici que es volia construir al que ara és el Clot de les Granotes i els accidents que provocava el fet que no estés soterrada la via a Balàfia i que també van causar moviments socials van ser un arma política i també un argument per portar a les administracions que començaven a canviar de signe polític.

Barris desconnectats

Què és el primer que fa un alcalde que arriba a un ajuntament que estrena la democràcia? "Una sensció de responsabilitat que et posa la pell de gallina", recorda. "I un pressupost miserable, de 700 milions de pessetes". I recorda que va anar bé la revisió del Pla General per fomentar el diàleg sobre què calia fer a l ciutat. A banda de millorar les connexions amb els barris, fer més ponts per superar la barrera del riu i cobriments de vies, també va caldre reflotar la ciutat emocionalment perquè, des d'aquest punt de vista, "Lleida estava destrossada. Va ser molt castigada des del punt de vista social i urbà". A més, Lleida, al 1975 té una altra fesomia, ha vingut molta gent de fora i calia crear "un clima social i cultural col·lectiu" i fer-ho amb tota aquella diversitat i partint des de pràcticament zer "va ser complexe". Recorda que de propostes culturals n'hi havien més aviat poques i, en canvi, abans de morir Franco el que hi havia era unes tradicions "fomentades per un conservadurisme ultra que a Lleida era molt fort".

Preguntem als joves sobre Franco i el franquisme

Escoltem també les veus de joves universitaris d'ara, en un exercici que els fem fer de memòria històrica sobre què va suposar el franquisme. La majoria encerta en el seu anàlisi menys algú que diu que amb Franco es vivia millor o, com a mínim, es va reflotar de la depressió de la postguerra. I això Siurana ho rebat recordant que el franquisme el que va comportar és misèria i repressió per tot arreu i també per Lleida. Es mostra partidari de reforçar la memòria històrica i explicar bé què va suposar aquell règim per poder sortir de forma definitiva d'aquell silenci