Ripoll: dos anys de gestió d'Aliança Catalana marcats per polèmiques, contradiccions i l'ús de l'alcaldia com a altaveu

Sílvia Orriols governa Ripoll (Ripollès) amb només sis dels 17 regidors, sent l'únic municipi català amb un govern d'extrema dreta. Uns 26 mesos de mandat plens de polèmiques i problemes en la gestió del dia a dia.

Dos exalcaldes de Ripoll, Pere Jordi Piella (primer alcalde després del franquisme, 14 anys en el càrrec) i Teresa Jordà (8 anys d'alcaldessa), coincideixen a assenyalar una manca de prioritat en la gestió municipal.

La falta d'un projecte de govern definitiu i la poca dedicació a la gestió municipal és un dels punts més criticats pels exalcaldes de Ripoll. Pere Jordi Piella i Teresa Jordà coincideixen a assenyalar que la gestió del dia a dia "no és una prioritat" per a l'alcaldessa, que mana amb sis regidors de 17.

Piella assenyala que no hi ha hagut trobades amb consellers o altres administracions per impulsar o tancar projectes clau per a Ripoll, cosa que il·lustra la manca de rumb i la pèrdua d'oportunitats per al municipi.

Segons Piella, s'estan perdent subvencions i l'Ajuntament no té un "rumb" clar. Teresa Jordà acusa directament Orriols d'utilitzar Ripoll com a "trampolí per a les seves aspiracions nacionals" i de seguir una estratègia de "fer de víctima", assegura Piella, prioritzant el discurs ultra per fer créixer la seva figura a escala catalana.

Promeses incomplertes i contradiccions ideològiques

El mandat d'Orriols ha estat marcat per accions polèmiques i promeses que no ha pogut materialitzar per manca de competències. Durant la precampanya, Orriols va anunciar que iniciaria els tràmits per tancar la mesquita de l'imam dels atemptats de 2017, una promesa que ha resultat frustrada en no tenir l'Ajuntament les competències necessàries per dur-ho a terme.

Un altre exemple. L'alcaldessa, que impulsa un discurs obertament independentista, va decidir acatar l'ordre de posar la bandera espanyola al balcó del consistori per evitar la inhabilitació.

Seguretat i agenda ultra

El discurs d'Orriols s'ha centrat en l'agenda ultra, posant èmfasi constantment en la seguretat i la immigració. L'equip de govern d'Aliança Catalana afirma haver complert el 70% del seu programa, assegurant una reducció del 70% en els robatoris amb força.

Tanmateix, la dada s'ha de contextualitzar amb els valors absoluts, ja que Ripoll ja era un municipi amb un baix índex de delictes, una de les capitals de comarca amb menys delictes.

El 2023 hi va haver 7 robatoris amb violència i l'any passat, 2. "Ripoll no es caracteritza per ser una vila conflictiva i insegura", assegura Jordà.

A més a més, malgrat la insistència en la immigració, aquesta suposa el 14% dels 11.000 habitants, set punts per sota de la mitjana catalana, i s'han posat "traves a l'empadronament".

Polèmiques i censura

L'aplicació de l'agenda ultra ha generat diverses polèmiques de censura en l'àmbit cultural i social. Un dels casos més sonats va ser la censura d'un cartell de la Festa Major perquè hi apareixia una nena amb vel. L'alcaldessa també va fer retirar una exposició fotogràfica d'un institut perquè dues imatges mostraven alumnes amb vel. En el ple, a més, també ha defensat la proposta —finalment retirada— de prohibir el vel islàmic en espais municipals.

La cara positiva de la gestió

Malgrat les crítiques, Orriols ha rebut suport en algunes decisions de gestió: La decisió de traslladar el menjador social al centre de Ripoll ha estat una de les més ben rebudes. Una trentena de jubilats hi poden menjar cada dia per un menú de cinc euros i mig. Els empresaris van celebrar la reducció dels impostos de la taxa de comerços i d'activitats industrials.